Ípsilon d'Andròmeda
Ípsilon d'Andròmeda | |
---|---|
Recreació artística de l'estel i dos dels seus planetes | |
Altres designacions | Titawin |
Tipus | estrella de tipus F, estrella binària, estrella amb alt moviment propi, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV |
Tipus espectral (estel) | F8V[1] |
Cossos fills | |
Constel·lació | Andròmeda |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 13,4782 pc [2] |
Radi | 1,71 R☉[3] |
Magnitud absoluta | 3,96 |
Magnitud aparent (V) | 4,1 (banda V)[4] |
Diàmetre angular | 1 mas[5] |
Massa | 1,27 M☉[6] |
Temperatura efectiva | 6.156 K[7] |
Paral·laxi | 74,194 mas[2] |
Moviment propi (declinació) | −381,815 mas/a [2] |
Moviment propi (ascensió recta) | −171,892 mas/a [2] |
Velocitat de rotació estel·lar | 10,9 km/s[8] |
Velocitat radial | −28,662 km/s[9] |
Gravetat superficial equatorial | 13.490 cm/s²[10] |
Ascensió recta (α) | 1h 36m 47.8415s[2] |
Declinació (δ) | 41° 24' 19.6514''[2] |
Metal·licitat | 0,122[11] |
Lluminositat | 3,64 lluminositats solars[3] |
Edat estimada | 3,8 mil milions d'anys[6] |
Format per | TYC 2822-2067-1 |
Catàlegs astronòmics | |
2MASS J01364784+4124200 (2MASS) HD 9826 (Henry Draper Catalogue) HIP 7513 (Catàleg Hipparcos) HR 458 (Catàleg d'Estrelles Brillants) IRAS 01338+4109 (IRAS) SAO 37362 (Catàleg SAO) GJ 61 (Gliese Catalogue of Nearby Stars) υ And (nomenclatura de Bayer) PLX 331 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) LSPM J0136+4124 (LSPM-NORTH catalog) ASCC 379022 (All-sky Compiled Catalogue) BD+40 332 (Bonner Durchmusterung) CCDM J01367+4125A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) FK5 1045 (FK5) GC 1948 (Catàleg General de Boss) GCRV 905 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 7513 (Hipparcos Input Catalogue) IDS 01310+4054 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) IRC +40024 (Two-Micron Sky Survey) JP11 511 (JP11) LTT 10561 (Luyten Two-Tenths catalogue) N30 327 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30) NLTT 5367 (New Luyten Two-Tenths catalogue) PMC 90-93 684 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog) PPM 44216 (Catàleg d'estrelles PPM) ROT 224 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels) SPOCS 85 (Spectroscopic Properties of Cool Stars) TD1 910 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) UBV 1655 (UBV) uvby98 100009826 (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ) PLX 331.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) EUVE J0136+41.4 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog) 1RXS J013648.6+412353 (1RXS) WDS J01368+4124A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) TYC 2822-2210-1 (Catàleg Tycho) Gaia DR2 348020448377061376 (Gaia Data Release 2) Ci 20 110 (Catàleg d'estrelles de moviment propi) SBC7 57 (Setè catàleg dels elements orbitals dels sistemes binaris espectroscòpics) WEB 1608 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) 50 And (nomenclatura de Flamsteed) TIC 189576919 (TESS Input Catalog) Gaia DR3 348020482735930112 (Gaia DR3) AG+41 159 (AGK3U) UBV M 8293 (UBV) |
Ípsilon d'Andròmeda (υ Andromedae) és una estrella binària, situada a uns 44 anys llum de distància, a uns 10 graus a l'est de la galàxia d'Andròmeda. L'estrella principal (υ d'Andròmeda A) és força semblant al Sol, però lleugerament més brillant i calenta, de tipus espectral F8V. L'estrella companya (υ d'Andròmeda B) és una nana roja de tipus espectral M4.5V, situada a una distància d'unes 750 ua de la primària i descoberta el 2002.
υ d'Andròmeda fou la primera estrella de la seqüència principal al voltant de la qual es van descobrir planetes extrasolars (el 1997). Fins al moment, s'han descobert tres planetes del seu sistema planetari, segurament gegants gasosos de l'estil de Júpiter.
El sistema planetari de υ d'Andròmeda A
El planeta més intern, υ d'Andròmeda b, fou descobert el 1996 i anunciat el gener del 1997 per Geoffrey Marcy i Paul Butler, astrònoms de la Universitat Estatal de San Francisco. A causa de la proximitat a l'estrella, el planeta produïa una considerable oscil·lació en la seva posició, fet que en facilità el descobriment. Es tracta d'un planeta que orbita extremadament a prop de l'estrella (0,059 ua, amb un període orbital de només 4,6 dies) i fou un dels primers «Júpiters ardents» a ser descobert. La seva massa estimada és de 0,69 masses de Júpiter.
Així i tot, encara restava una part de l'oscil·lació de l'estrella sense explicar, que suggeria la presència d'algun altre planeta. El 1999, s'anuncià que el model que millor encaixava amb les dades era un sistema de tres planetes. υ d'Andròmeda c, el segon planeta del sistema, és un planeta amb el doble de massa i una òrbita considerablement excèntrica, a només 0,83 ua de la seva estrella. Segons les simulacions, les interaccions gravitatòries amb el planeta més exterior (υ d'Andròmeda d) fan que l'òrbita se circularitzi cada 7.000 anys.
Finalment, υ d'Andròmeda d, el planeta més extern del sistema detectat fins al moment, també és un gegant gasós, gairebé 4 vegades més massiu que Júpiter i amb una òrbita força excèntrica, a 2,53 ua de l'estrella.
Enllaços externs
- Informació sobre el sistema a David Darling Encyclopedia of Astronomy. (anglès)
- Dades bàsiques a Extrasolar Planets Encyclopaedia. (anglès)
- Informació, imatges i simulacions Arxivat 2006-03-31 a Wayback Machine. a Extrasolar Visions. (anglès)
Referències
- ↑ «The Physical Basis of Luminosity Classification in the Late A-, F-, and Early G-Type Stars. I. Precise Spectral Types for 372 Stars» (en anglès). Astronomical Journal, 4, abril 2001, pàg. 2148–2158. DOI: 10.1086/319956.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ 3,0 3,1 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
- ↑ Gerard T. van Belle «Directly determined linear radii and effective temperatures of exoplanet host stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 23-03-2009, pàg. 1085–1098. DOI: 10.1088/0004-637X/694/2/1085.
- ↑ Gerard T. van Belle «Directly determined linear radii and effective temperatures of exoplanet host stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 23-03-2009, pàg. 1085–1098. DOI: 10.1088/0004-637X/694/2/1085.
- ↑ 6,0 6,1 «F- and G-type stars with planetary companions: υ Andromedae, ρ¹ Cancri, τ Bootis, 16 Cygni and ρ Coronae Borealis» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1998, pàg. 942–952.
- ↑ «Chemical abundances of 22 extrasolar planet host stars» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 2005, pàg. 71–78. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2005.09395.X.
- ↑ «Abundances in the Local Region II: F, G, and K Dwarfs and Subgiants». Astronomical Journal, 1, 21-12-2016. DOI: 10.3847/1538-3881/153/1/21.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 12-06-2018, pàg. 55–55. DOI: 10.1051/0004-6361/201732209.
- ↑ Jason Wright «The California Legacy Survey. I. A Catalog of 178 Planets from Precision Radial Velocity Monitoring of 719 Nearby Stars over Three Decades» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, juliol 2021, pàg. 8. DOI: 10.3847/1538-4365/ABE23C.
Coordenades: 01h 36m 47,8s; +41° 24′ 20″