Ípsilon de la Balena
Ípsilon de la Balena | |
---|---|
Tipus | estrella amb alt moviment propi i font propera a infrarrojos |
Tipus espectral (estel) | M0III[1] |
Constel·lació | Balena |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 97,3463 pc [2] |
Magnitud absoluta | −0,77 |
Magnitud aparent (V) | 4,02 (banda V)[3] |
Temperatura efectiva | 3.700 K[4] |
Paral·laxi | 10,2726 mas[2] |
Moviment propi (declinació) | −24,341 mas/a [2] |
Moviment propi (ascensió recta) | 133,922 mas/a [2] |
Velocitat radial | 18 km/s[5] |
Gravetat superficial equatorial | 158 cm/s²[6] |
Ascensió recta (α) | 2h 0m 0.3085s[2] |
Declinació (δ) | -22° 55' 19.806''[2] |
Metal·licitat | 0[4] |
Catàlegs astronòmics | |
GSC 05858-02053 (GSC) HD 12274 (Henry Draper Catalogue) 2MASS J02000030-2104400 (2MASS) SAO 167471 (Catàleg SAO) HIP 9347 (Catàleg Hipparcos) HR 585 (Catàleg d'Estrelles Brillants) IRAS 01576-2119 (IRAS) PLX 414 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) FK5 71 (FK5) GC 2419 (Catàleg General de Boss) GCRV 1104 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities) HIC 9347 (Hipparcos Input Catalogue) IRC -20024 (Two-Micron Sky Survey) JP11 567 (JP11) N30 412 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30) PMC 90-93 50 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog) PPM 244533 (Catàleg d'estrelles PPM) RAFGL 286 (RAFGL) SRS 30071 (Southern Reference Star Catalog) TYC 5858-2053-1 (Catàleg Tycho) UBV 2025 (UBV) PLX 414.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) WEB 1962 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) Gaia DR2 5136659462996518016 (Gaia Data Release 2) υ¹ Cet (nomenclatura de Bayer) 59 Cet (nomenclatura de Flamsteed) Gaia DR3 5136659462996725888 (Gaia DR3) TIC 266783926 (TESS Input Catalog) UBV M 8593 (UBV) |
Ípsilon de la Balena (υ Ceti) és una estrella de quarta magnitud de classe K5 en la constel·lació de la Balena. És una gegant vermella/taronja ubicada a uns 300 anys llum de la Terra.
Aquesta estrella juntament amb η Cet (Deneb Algenubi), θ Cet (Thanih al Naamat), τ Cet (Durre Menthor) i ζ Cet (Baten Kaitos), on Al Naʽāmāt (ألنعامة), Estruços de la Gallina[7][8]
En xinès, 鈇鑕 (Fū Zhì), significant Mur, referint-se a l'asterisme que consisteix en Ípsilon de la Balena, 48 de la Balena i 56 de la Balena.[9] Conseqüentment, υ Ceti és coneguda com a 鈇鑕四 (Fū Zhì sì, català: la quarta estrella del Mur)[10]
Referències
- ↑ «The Perkins catalog of revised MK types for the cooler stars» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, octubre 1989, pàg. 245–266. DOI: 10.1086/191373.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
- ↑ 4,0 4,1 «Lithium in red giant stars: Constraining non-standard mixing with large surveys in the Gaia era». Astronomy and Astrophysics, gener 2020. DOI: 10.1051/0004-6361/201936360.
- ↑ «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
- ↑ Saskia Hekker «Precise radial velocities of giant stars. III. Spectroscopic stellar parameters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 17-09-2007, pàg. 1003–1009. DOI: 10.1051/0004-6361:20078233.
- ↑ Star Name - R.H.Allen p. 160
- ↑ η Cet com a Aoul al Naamat o Prima Struthionum (el primer estruç), θ Cet com a Thanih al Naamat o Secunda Struthionum (el segon estruç), τ Cet com a Thalath al Naamat o Tertia Struthionum (el tercer estruç), i ζ Cet com a Rabah al Naamat o Quarta Struthionum (el quart estruç). υ Cet hauria de ser Khamis al Naamat o Quinta Struthionum (el cinquè estruç) conseqüentment, però Al Achsasi Al Mouakket va designar-lo amb el títol de el cinquè estruç a γ Gam sense aclarir.
- ↑ (xinès) 中國星座神話, written by 陳久金. Published by 台灣書房出版有限公司, 2005, ISBN 978-986-7332-25-7
- ↑ (xinès) AEEA (Activities of Exhibition and Education in Astronomy) 天文教育資訊網 2006 年 7 月 10 日 Arxivat 2011-07-16 a Wayback Machine.
Enllaços externs
- «HD 12274 -- Star». SIMBAD Astronomical Database. [Consulta: 8 novembre 2006].