Agnès Acker

Professor emèrit
Agnès Acker

(2013)
Biografia
Naixement	28 gener 1940 (84 anys) Thann (França)
Formació	Universitat d'Estrasburg Universitat d'Estrasburg Louis Pasteur
Activitat
Camp de treball	Astrofísica
Lloc de treball	Observatori d'Estrasburg
Ocupació	astrònoma, astrofísica, física, Professora universitària a França
Membre de	Consell Regional Econòmic, Social i Ambiental (1995–2001) International Planetarium Society (1990–) Associació de Planetaris de parla francesa (1989–) Consell Nacional d'Universitats (1985–1991) Unió Astronòmica Internacional (1976–) Comité de liaison enseignants et astronomes (fr)
Esport	motociclisme
Participà en
2009	Any Internacional de l'Astronomia
Obra
Estudiant doctoral	Coralie Neiner
Premis (1999)  Comandant de l'Orde de les Palmes Acadèmiques (1997)  Prix Paul Doistau-Émile Blutet de l’Information Scientifique (en)  Dama de la Legió d'Honor

Agnès Acker (Thann, 28 de gener de 1940) és una astrofísica francesa, professora emèrita de la Universitat d'Estrasburg, fundadora del Planetari d'Estrasburg i presidenta fundadora de l'Associació de Planetaris de parla francesa (APLF). La seva recerca se centra en les etapes últimes de l'evolució de les estrelles de tipus solar: nebuloses planetàries, binaritat de nuclis, i vents estel·lars.^[1]

Acker és doctora estatal des de 1976 a la Universitat d'Estrasburg amb el títol Cinématique, âge et binarité des noyaux de nébuleuses planétaires.^[2]

Va fundar el Planetari d'Estrasburg, que va dirigir durant 22 anys (1979-2001),^[3] l'Associació de Planetaris de parla francesa (APLF) que va presidir durant 26 anys (1984-2010),^[1] l'equip de recerca «Poblacions Estel·lars» per al qual va va ser responsable durant 10 anys (1987-1997), i va obtenir un Diploma d'Estudis Avançats (DEA) en astrofísica a l'Observatori d'Estrasburg que va dirigir durant 12 anys (1991-2002).^[3]

Professora universitària, va ser promoguda a la promoció excepcional el 2003, i després a emèrita el 2009.^[3]

Acker també va exercir responsabilitats en diverses organitzacions^[4] i va ser membre del Comitè Directiu Nacional de l'Any Internacional de l'Astronomia (AMA09), creadora i copresidenta de BEATEP, membre de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) des de 1976, membre de la Junta de la International Planetarium Society (IPS) des de 1990, membre del Consell Científic i Pedagògic de Le Vaisseau, CCSTI d'Estrasburg, de 2004 a 2009, elegida membre del Comitè d'Enllaç del Consell de Professors i Astrònoms (CLEA) des de 1990, directora del Science Garden, CCSTI de la Universitat Louis Pasteur de 1991 a 1994, elegida membre del Consell Nacional d'Universitats (CNU) de 1987 a 1991 i membre del Consell Econòmic i Social Regional d'Alsàcia (CÉSER Alsàcia) de 1995 a 2001.

En l'àmbit específic de planetària,^[3] Acker ha estat cap de projecte de diversos espectacles de Planetari Europeu en col·laboració APLF/ESO: Les mystères du ciel austral (2002), ALMA : la quête de nos origines cosmiques (2009), i L'eau: une aventure cosmique (2012). Entre 1982 i 2008, va ser autora i guionista de dotze espectacles de planetari. El 2005 va produir una versió trilingüe del CD-ROM Explore the Universe, creat per la Universitat de Califòrnia (Hands-On Universe).^[5] Des de 1995 és la directora de publicació de la revista Planétariums.^[6] També és fundadora (1984) i directora de la col·lecció Planetarium de l'Observatori d'Estrasburg.

Acker (de soltera Keller), està casada i té cinc fills.^[7] És una fanàtica del motociclisme i va amb un Hornet 600 (95 CV).^[3]

Acker és autora o coautora de més de 200 articles en revistes internacionals d'astrofísica^[4] i moltes publicacions educatives i científiques.

• Initiation à l'astronomie (en francès). Masson, 1978, 1981, 1986. 
• Astronomie, astrophysique. Introduction (en francès). Dunod, 1992, 1995, 1998, 2005, 2013. 
• Formes et couleurs dans l'univers: nébuleuses, amas d'étoiles, galaxie (en francès). Masson, 1987. 
• Le planétarium: un spectacle nouveau dans votre ville (en francès). Valblor, 1991. 
• Astronomie: méthodes et calculs : exercices corrigés (en francès). Masson, 1984, 1995.  Amb la col·laboració de Carlos Jaschek.
• Vie et mort des étoiles: un exposé pour comprendre, un essai pour réfléchir (en francès). Flammarion, Dominos, 1998.  Amb la col·laboració d'Ariane Lançon.
• L'univers astronomique (en francès). Observatoire de Strasbourg, 2001, 2006.  Amb la col·laboració de Jean-Claude Pecker.
• Étoiles et matière interstellaire (en francès). Ellipses, 2008, 2009.  Amb la col·laboració de James Lequeux, Claude Bertout, Jean-Paul Zahn, Nicolas Prantzos i Jean-Pierre Lasota.
• L’Arc-en-ciel des étoiles (en francès). APLF/Observatoire de Strasbourg, 2010.  Futlletó educatiu.