Alphonse Louis Pierre Pyrame de Candolle
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Alphonse-Louis-Pierre-Pyramus de Candolle 27 octubre 1806 París |
Mort | 4 abril 1893 (86 anys) Ginebra (Suïssa) |
Sepultura | Cemetery of Chêne-Bougeries (en) , L-60 |
Formació | Universitat de Ginebra |
Activitat | |
Camp de treball | Botànica, biogeografia i entomologia |
Ocupació | botànic, professor d'universitat, entomòleg |
Ocupador | Universitat de Ginebra |
Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1883–) Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos (1878–) Acadèmia de Ciències d'Hongria (1876–) Acadèmia Prussiana de les Ciències (1874–) Royal Society (Membre estranger de la Royal Society, membre estranger) (1869–) Acadèmia Bavaresa de Ciències (1859–) Reial Acadèmia Sueca de Ciències (1859–) Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg (membre corresponent) (1858–) Acadèmia Francesa de les Ciències (amic per correspondència) (1851–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1847–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1846–) Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1836–) Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos |
Influències | |
Obra | |
Estudiant doctoral | Carl Nägeli |
Abrev. botànica | A.DC. |
Família | |
Cònjuge | Jeanne-Victoire-Laure Kunkler (1832–valor desconegut) |
Fills | Casimir Pyrame de Candolle |
Pares | Agustin Pyramus de Candolle i Fanny Torros |
Premis
| |
Signatura |
Alphonse Louis Pierre Pyrame de Candolle (París, 27 d'octubre de 1806 – Ginebra, 4 d'abril de 1893), va ser un botànic franco-suís. Era fill d'A. P. de Candolle.
Succeí el seu pare a la càtedra de botànica de la Universitat de Ginebra. Publicà moltes obres incloent-hi una continuació del Prodromus en col·laboració amb el seu fill, Anne Casimir Pyrame de Candolle. Va crear el primer codi de nomenclatura botànica adoptat internacionalment el 1867 i que és el prototipus de l'actual codi de nomenclatura ICBN. Va ser escollit membre de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències, va obtenir la medalla Linneana de la Linnean Society of London el 1889.
Estudià quina religió tenien els membres de les academies francesa i britànica i va trobar que en elles els protestants estaven més representats que no pas els catòlics. Demostrant que els protestants tenien més inclinacó per la ciència.
La seva signatura com a botànic és: A.DC.
Referències
Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba en domini públic: Chisholm, Hugh. Encyclopædia Britannica (edició de 1911) (en anglès). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.
- Fancher, R E «Alphonse de Candolle, Francis Galton, and the early history of the nature-nurture controversy». Journal of the History of the Behavioral Sciences, 19, 4, octubre 1983, pàg. 341–52. PMID: 11608560.
- de Morsier, G «[Unpublished correspondence between Alphonse de Candolle (1806-1893) and Francis Galton (1822-1911)]». Gesnerus, 29, 3, 1972, pàg. 129–60. PMID: 4570878.
Obra
- Candolle, Alphonse de. Lois de la nomenclature botanique adoptées par le Congrès international de botanique tenu à Paris en août 1867... Genève et Bale: H. Georg; Paris: J.-B. Baillière et fils, 1867. 64 p.
Enllaços externs
- Botanicus.org: digitized titles by Candolle Arxivat 2007-09-30 a Wayback Machine.