Amor pedagògic

«Amor pedagògic» és un terme usat en el camp de la pedagogia que es refereix a una manera específica d'entendre la pràctica pedagògica a partir del valor de l'amor. En aquest context s'entén l'amor com a respecte cap a l'altra persona, les seves necessitats i la seva voluntat. El terme va ser encunyat per Herman Nohl^[1] i feia referència a la intenció per part de l'educador d'orientar la seva activitat a la realitat viscuda per l'educand així com a la seva identitat. La manera de fer-ho consisteix a adoptar el punt de vista de l'educand posant-se al seu lloc de la mateixa manera que farien els seus pares.

Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets.

• Sabine Seichter, Pädagogische Liebe:Erfindung, Blütezeit, Verschwinden eines pädagogischen Deutungsmusters, Schöningh 2007
• Friedrich W. Kron, Eiko Jürgens, Jutta Standop (Hg.), Grundwissen Pädagogik, München 2013 (8. Auflag)
• Elmar Drieschner, Detlef Gaus (Hrsg.), Leiebe in Zeiten pädagogischer Professionalisierung, Verlag für Sozialwissenschaften, Wiesbaden 2011