Aquelarre de Cervera

Plantilla:Infotaula esdevenimentAquelarre de Cervera
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Correfoc a la plaça de Cal Racó
Map
 41° 40′ N, 1° 16′ E / 41.67°N,1.27°E / 41.67; 1.27
Tipusfestival Modifica el valor a Wikidata
Vigència1978 Modifica el valor a Wikidata - 
Interval de temps30 agost - 1r setembre 2024 Modifica el valor a Wikidata
Número d'edicióQuaranta-sisena Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCervera (Segarra) Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorPaeria de Cervera Modifica el valor a Wikidata
ImpulsorEstrella Damm Modifica el valor a Wikidata

Lloc webaquelarre.cat Modifica el valor a Wikidata

L'Aquelarre de Cervera és una festa tradicional celebrada a Cervera (la Segarra) l'últim cap de setmana d'agost des de 1978.[1] Cervera s'omple de correfocs, espectacles, màgia, esoterisme i bruixes. Els seus protagonistes són el "Mascle Cabró" i les seves dames, les bruixes. A més, els dies de l'Aquelarre s'organitzen activitats paral·leles com la Fira del Gran Boc, on s'ofereixen productes esotèrics i naturistes, o l'Aquerralet infantil, on els més petits fan una cercavila pels carrers centrals de Cervera amb disfresses fetes per ells mateixos.

L'edició de 2024 es durà a terme del 30 d'agost a l'1 de setembre.[2]

Història

L'origen de la festa es remunta a l'any 1978, moment en el qual l'Assemblea de Joves de Cervera va tenir problemes a l'hora de poder participar en l'organització de la festa de barri de Santa Anna i va ser llavors que van decidir que buscarien un bon emplaçament i crearien una festa nova. El lloc escollit va ser el Carreró de les Bruixes, i el nom definitiu va sorgir per una simple associació d'idees: una reunió de bruixes.

A principis de la dècada dels vuitanta, el grup d'animació La Matraca assumeix la gestió de la festa. Sota la seva direcció es crea la figura del "Mascle Cabró" i es desenvolupa una nova cercavila pel centre de la ciutat, des de la Universitat fins a la Plaça Major. A partir de 1985, moment en el qual la festa agafa rellevància, la Paeria de Cervera comença a encarregar-se de la gestió de l'Aquelarre juntament amb les entitats culturals de la ciutat. S'introdueix l'Escorreguda del Mascle Cabró dins la cercavila.

No fou fins a l'any 1998 que es creen dos pilars fonamentals de la festa: La Fira del Gran Boc i l'Aquelarret.[3]

Fira del Gran Boc

Entrada de la Universitat amb el cartell de la fira.

Durant el dissabte i el diumenge d'Aquelarre se celebra la Fira del Gran Boc, on es reuneixen comerciants i conferenciants esotèrics, artesans i tèxtils. També acull parades gastronòmiques, tallers, espectacles i teràpies alternatives.[4] La Fira es du a terme a l'interior de l'edifici de la Universitat.

Aquelarret

L’Aquelarret és la cercavila infantil i forma part dels actes oficials des del 1998.[5] El dissabte a la tarda la cercavila surt de la plaça Universitat i arriba a la plaça Magdalena de Montclar, on l'Astarot Júnior rep els nens, amb lluïment dels diferents grups infantils i escumada final.[6] El 2022 van ser les diablesses Sucbe i Lilath (en lloc de l’Astarot Junior) les que van rebre la comitiva.[7]

Referències

  1. Altarriba, Laia. Cada dia és festa: les 50 millors celebracions populars de Catalunya. Ara Llibres, 2002, p. 148. ISBN 849322961X. 
  2. «Aquelarre de Cervera - Del 30 d'agost a l'1 de setembre». [Consulta: 30 juny 2024].
  3. «Història - Aquelarre de Cervera». [Consulta: 28 agost 2020].
  4. «Fira del Gran Boc». [Consulta: 28 agost 2020].
  5. «L'Aquelarre de Cervera 2022 presenta la programació i les novetats». Paeria de Cervera, 2022.
  6. «Aquelarre de Cervera 2022: Programa, concerts, mapa i tot el que has de saber de la festa més infernal». El Nacional, 23-08-2022.
  7. «Multitudinari Aquelarret a Cervera». Segre, 28-08-2022.

Enllaços externs

  • Aquelarre de Cervera
  • L'Aquelarre a firesfestes.cat
  • L'Aquelarre a femTurisme.cat
  • Vegeu aquesta plantilla
Festes patrimonials
d'interès nacional
Patum de Berga · Festa Major de Solsona · Festa Major de l'Arboç · Festes de Santa Tecla de Tarragona · Festa del Pi (Centelles) · Falles d'Isil · Festa Major de Sant Pere de Reus · Festa de Sant Antoni d'Ascó · Festa de Sant Sebastià del Pont de Suert · Carnaval de Vilanova i la Geltrú · Les Santes de Mataró · Festa Major de Vilafranca del Penedès · la Festa de la Fia-Faia de Bagà i de Sant Julià de Cerdanyola · Festes del Tura (Olot) · Processó i Dansa de la Mort de Verges · Festa Major de Sant Feliu de Pallerols · Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela (Valls) · Santíssim Misteri de Cervera · Festes de Sant Roc de Barcelona a la Plaça Nova · Festa dels Reis d'Igualada · Festa de Sant Roc d'Arenys de Mar · Corpus de Sitges · Festa i Romeria dels Fanalets de Sant Jaume de Lleida · Corpus Christi a Barcelona
Elements festius patrimonials
d'interès nacional
Festes tradicionals
d'interès nacional
Festa Major de la Mare de Déu de la Riera de les Borges del Camp · Festes Quinquennals d'Alcanar · Festes Quinquennals d'Ulldecona · Divendres Sant de la Selva del Camp · Enramades d'Arbúcies · Enramades de Sallent · Festa dels Traginers de Balsareny · Festa dels Tonis de Taradell · Festa dels Tonis de Santa Eugènia de Berga · Tres Tombs d'Igualada · Tres Tombs de Sant Antoni de Valls · Encamisada de Falset · La Dansa de Castellterçol i Ball del Ciri · Diada dels Raiers a la Pobla de Segur i el Pont de Claverol · Festa de l'Arbre i Ball del Cornut de Cornellà de Terri · Festa Major de Gràcia · Festa Major de Sant Bartomeu de Sitges · Fira de la Candelera de Molins de Rei · La Passió d'Esparreguera · La Passió d'Olesa de Montserrat · Aplec del Caragol de Lleida · Festa dels Tonis de Manlleu
Elements festius tradicionals
d'interès nacional
Festes populars
d'interès cultural
Festes
catalogades
Elements festius
catalogats
Bases d'informació