Arthur Evans

Arthur Evans

Biografia
Naixement	(en) Arthur John Evans 8 juliol 1851 Nash Mills (Anglaterra) (en)
Mort	11 juliol 1941 (90 anys) Youlbury House (Anglaterra) (en)
12è President of the Royal Numismatic Society (en) 1914 – 1919 ← Henry Hoyle Howorth – Charles Oman →
Dades personals
Formació	Brasenose College (1870–) Harrow School
Activitat
Camp de treball	Arqueologia
Ocupació	antropòleg, arqueòleg, historiador de l'art, numismàtic
Membre de	Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (associat estranger) (1939–1941) Societat Filològica Hel·lènica de Constantinoble (membre honorari) (1885–) Royal Society Accademia Nazionale dei Lincei Reial Acadèmia Sueca de Lletres, Història i Antiguitats Reial Acadèmia Sueca de Ciències Societat Erudita Sèrbia Institut Arqueològic Alemany Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos
Influències	John Evans
Família
Pare	John Evans
Germans	Lewis Evans
Premis (1940)  Huntington Medal Award (en) (1936)  Medalla Copley (1925)  Medalla Memorial Huxley (1911)  Knight Bachelor (1909)  Medalla d'or del RIBA (1902)  Membre de l'Acadèmia Britànica (1902)  Medal of the Royal Numismatic Society (en) (1901)  Membre de la Royal Society (1880)  medalla Lyell  company de la Societat d'Antiquaria de Londres

Sir Arthur John Evans (Nash Mills, 8 de juliol de 1851 - Boar Hill, 11 de juliol de 1941), arqueòleg i escriptor britànic, descobridor del Palau de Cnossos i de la civilització minoica, una de les troballes més importants a la història. Era fill del també arqueòleg sir John Evans.

Va estudiar a les universitats d'Oxford i Göttingen i va realitzar diverses excavacions a Itàlia, Escandinàvia i els Balcans. Era vinculat a l'Ashmolean Museum d'Oxford abans de llançar-se a la recerca del palau de Cnossos a Creta. El 1898 va adquirir la propietat dels terrenys on es trobava, on també va construir-se una casa per a ell mateix, la Vil·la Ariadna. Les excavacions a Cnossos van començar el 1900 i van continuar sota la seva direcció fins al 1930, quan va retornar a Anglaterra. Evans va relacionar el Palau de Cnossos, per la construcció laberíntica, amb el mític Palau de Minos, per la qual cosa va anomenar les seves troballes «civilització minoica». La intervenció d'Evans a Cnossos conté aspectes polèmics com ara les reconstruccions d'algunes parts del palau o de les pintures murals, perquè les va repintar amb colors forts.^[1]

Va ser nomenat el 6 de desembre de 1901 membre de la Royal Society.^[2] «Lord Minos de Creta», el 1911, per les seves aportacions a l'arqueologia.

Es diu que va morir de càncer l'11 de juliol de 1941, dies després que li arribés la falsa notícia que la seva esposa havia mort.

Obres escrites

• Cretan Pictographs and Prae-Phoenician Script (1895)
• Scripta Minoa (volumen 1, 1909; volum 2 pòstum, 1952)
• El palau de Minos (4 volums, 1921-1935)
• Jarn Mound (1933)

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arthur Evans