Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 - salt d'alçada masculí

Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 - salt d'alçada masculí

Tipus	competició olímpica
Esport	atletisme
Organitzador	Comitè Olímpic Internacional
Part de	Atletisme als Jocs Olímpics d'Estiu de 1932
Nombre de participants	14
Localització  i  Dates
Localització	Los Angeles Memorial Coliseum (Califòrnia) 34° 00′ 51″ N, 118° 17′ 16″ O / 34.01417°N,118.28778°O / 34.01417; -118.28778
Estat	Estats Units d'Amèrica
Interval de temps	31 juliol 1932 –
Data	1932
Competició
Primer lloc	Duncan McNaughton
← 1928 1936 →

Atletisme als Jocs Olímpics d'estiu de 1932
Proves de pista
100 m	homes		dones
200 m	homes
400 m	homes
800 m	homes
1.500 m	homes
5.000 m	homes
10.000 m	homes
110 / 80 m tanques	homes		dones
400 m tanques	homes
3.000 m obstacles	homes
4x100 m relleus	homes		dones
4x400 m relleus	homes
Proves de carretera
Marató	homes
50 km marxa	homes
Proves de camp
Salt de llargada	homes
Triple salt	homes
Salt d'alçada	homes		dones
Salt de perxa	homes
Llançament de pes	homes
Llançament de disc	homes		dones
Llançament de javelina	homes		dones
Llançament de martell	homes
Proves combinades
Decatló	homes
< 1928 1936 >

El salt d'alçada masculí va ser una de les proves del programa d'atletisme disputades durant els Jocs Olímpics d'Estiu de Los Angeles de 1932. La prova es va disputar el 31 de juliol de 1932 i hi van prendre part 14 atletes de 10 nacions diferents.^[1] Es permetia un màxim de tres atletes per país.^[2] La competició fou guanyada per Duncan McNaughton, primer no estatunidenc en guanyar-la al llarg de la història dels Jocs Olímpics.^[3]

Or	Plata	Bronze
Duncan McNaughton (CAN)	Robert van Osdel (USA)	Simeon Toribio (PHI)

Aquests eren els rècords del món i olímpic que hi havia abans de la celebració dels Jocs Olímpics de 1928.

Rècord del Món	2m 03cm	Harold Osborn	Urbana (USA)	27 de maig de 1924
Rècord Olímpic	1m 98cm	Harold Osborn	París (FRA)	7 de juliol de 1924

Durant els Jocs no es va aconseguir cap rècord, ni del món ni olímpic.

Degut a la poca quantitat de participants la competició es va disputar directament amb la final. Cada atleta tenia dret a fer tres intents per superar l'altura corresponent.^[4]

Es desconeix la seqüència dels salts de les alçades d'1,80, 1,85 i 1,90 metres, així com la de Kimura pel 1,94 metres, tot i que se sap que la va superar. Per determinar les medalles es va realitzar un desempat que s'inicià en els 2 metres. Cap atleta va superar aquesta alçada, com tampoc ho feren amb el 1,99 metres. En l'1,97 metres, altura on havien empatat durant la final, McNaughton la va superar al primer intent i va guanyar l'or. Es desconeix la resta del desempat. També es va fer un desempat per determinar la cinquena i sisena posició, però també es desconeix els detalls del mateix.

Pos.	Atleta	Nació	1.80	1.85	1.90	1.94	1.97	2.00	Alçada
1	Duncan McNaughton	Canadà	o	o	xo	o	xxo	xxx	1.97
2	Robert van Osdel	Estats Units	o	o	xo	xo	o	xxx	1.97
3	Simeon Toribio	Filipines	o	o	o	xxo	xxo	xxx	1.97
4	Cornelius Johnson	Estats Units	o	o	o	xo	xo	xxx	1.97
5	Ilmari Reinikka	Finlàndia	o	o	xo	xo	xxx	N/A	1.94
6	Kazuo Kimura	Japó	o	o	o	o[5]	xxx	N/A	1.94
7	Misao Ono	Japó	o	o	o	x	N/A		1.90
	Jerzy Pławczyk	Polònia	o	o	o	x	N/A		1.90
9	Jack Portland	Canadà	o	o	x	N/A			1.85
	Claude Ménard	França	o	o	x	N/A			1.85
	George Spitz	Estats Units	o	o	x	N/A			1.85
	Birger Haug	Noruega	o	o	x	N/A			1.85
	Angelo Tommasi	Itàlia	o	o	x	N/A			1.85
14	Paul Riesen	Suïssa	o	x	N/A				1.80