Baronia d'Esponellà
 | |
| Tipus | títol nobiliari i baronia  |
|---|---|
| Primer titular | Gaspar de Berart i de Cortada |
| Data | 14 juliol 1717 – |
| Actual titular | Epifanio de Fortuny i Palá |
| Estat | Espanya |
La Baronia d'Esponellà és un títol nobiliari espanyol creat el 14 de juliol de 1717 per l'Arxiduc pretendent Carles d'Àustria i reconegut com a títol del regne pel rei Felip V el 12 de març de 1728 a favor de Gaspar de Berart i de Cortada, senyor del castell d'Esponellà.[1]
El Títol va ser rehabilitat el 1899 pel rei Alfons XIII, a favor d'Epifani de Fortuny i de Carpi.
La seva denominació fa referència a la localitat d'Esponellà al Pla de l'Estany.
Barons d'Esponellà
| Titular | Període | |
|---|---|---|
| Creació per Arxiduc pretendent Carles d'Àustria | ||
| I | Gaspar de Berart i de Cortada | 1717- |
| Rehabilitació per Alfons XIII | ||
| II | Epifani de Fortuny i de Carpi | 1899-1924[2] |
| III | Carles de Fortuny i de Miralles | 1924-1931 |
| IV | Epifani de Fortuny i Salazar | 1949-1989[3] |
| V | Carles de Fortuny i Cucurny | 1992-2006[4] |
| VI | Epifani de Fortuny i Palá | 2010-actual titular[5] |
Història dels Barons d'Esponellà
Creació el 1717 per Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic a favor de:
- Gaspar de Berart i de Cortada, I baró d'Esponellà.
Rehabilitat el 1899 per Alfons XIII d'Espanya a favor de:
- Epifani de Fortuny i de Carpi (1838-1924), II baró d'Esponellà.
- : Es va casar amb María Teresa Miralles de Pérez-Cabrero. El va succeir el seu fill:
- Carles de Fortuny i de Miralles (1872-1931), III baró d'Esponellà.
- : Es va casar amb María de l'Asunción de Salazar i Ribas. El va succeir, el 1949, el seu fill:
- Epifani de Fortuny i Salazar (1898-1989), IV baró d'Esponellà.
- : Es va casar amb Monserrat Cucurny i Camps. El va succeir, el 1992, el seu fill:
- Carles de Fortuny i Cucurny (1928-2006), V baró d'Esponellà.
- : Es va casar amb Carmen Palá i de Gabás. El va succeir, el 2011, el seu fill:
- Epifani de Fortuny i Palá, VI baró d'Esponellà.
Referències
- ↑ «Baronia d'Esponellà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Resumen de las resoluciones adoptadas por el Ministerio de Gracia y Justicia respecto á Grandezas y Títulos del Reino.». Boletín Oficial del Estado, 186, 05-07-1899, pàg. 69 [Consulta: 4 juliol 2021].
- ↑ «DECRETO de 9 de diciembre de 1949 por el que se convalida la sucesión en el título de Barón de Esponellá a favor de don Epifanio de Fortuny y Salazar.». Boletín Oficial del Estado, 355, 21-12-1949, pàg. 5300 [Consulta: 4 juliol 2021].
- ↑ «Orden de 30 de abril de 1992 por la que se manda expedir, sin perjuicio de tercero de mejor derecho, Real Carta de Sucesión en el título de Barón de Esponella, a favor de don Carlos Fortuny y Cucurny.». Boletín Oficial del Estado, 134, 04-06-1992, pàg. 18997 [Consulta: 4 juliol 2021].
- ↑ «Orden JUS/2195/2010, de 26 de julio, por la que se manda expedir, sin perjuicio de tercero de mejor derecho, Real Carta de Sucesión en el título de Barón de Esponellá, a favor de don Epifanio de Fortuny y Palá.». Boletín Oficial del Estado, 194, 11-08-2010, pàg. 71229 [Consulta: 4 juliol 2021].
Bibliografia
- Elenco de Grandezas y Títulos Nobiliarios Españoles. Instituto "Salazar y Castro", C.S.I.C.
Enllaços externs
- La baronia de Esponellà al web d'heràldica espanyola.