Barret de bruixa blanc
Inocybe geophylla  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Inocybaceae | ||||||||
| Gènere | Inocybe | ||||||||
| Espècie | Inocybe geophylla (Pers.) P. Kumm. | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims | Agaricus geophyllus Inocybe lilacina Inocybe geophylla var. fulva | ||||||||
El barret de bruixa blanc (Inocybe geophylla) és una espècie de fong del grup dels barret de bruixa. Està distribuït a Europa i Amèrica del Nord i apareix en boscos de coníferes i arbres caducifolis a l'estiu i la tardor.
Toxicitat
Inocybe geophylla conté muscarina.[1] Els símptomes de l'enverinament per la muscarina són l'increment de la salivació, suar i la lacrimació dins dels 15–30 minuts després de la ingestió. Agrans dosis hi pot haver dolor abdominal, dolor, nàusea, diarrea i visió borrosa.[2] No hi ha el deliri. L'antídot específic és l'atropina.[3] Tanmateix,l'administració d'atropina també pot ser perillosa, fins i tot, a grans dosis, mortal.
No hi ha registres que aquesta intoxicació hagi estat mortal.
Referències
- ↑ Benjamin, Denis R. Mushrooms: poisons and panaceas – a handbook for naturalists, mycologists and physicians. Nova York: WH Freeman and Company, 1995, p. 343. ISBN 0-7167-2600-9.
- ↑ North, Pamela. Poisonous Plants and Fungi in colour. Blandford Press & Pharmacological Society of Great Britain, 1967, p. 111.
- ↑ Benjamin, p. 346–49.