Batalla de Mormaison
Revolta de La Vendée  | |
|---|---|
| Tipus | batalla |
| Data | 1r juny 1794 |
| Coordenades | 46° 54′ 28″ N, 1° 26′ 56″ O / 46.9078°N,1.4489°O / 46.9078; -1.4489 |
| Lloc | Mormaison |
| Estat | França |
La batalla de Mormaison, també anomenada batalla de les Landes de Béjarry, va tenir lloc l'1 de juny de 1794 durant la revolta de la Vendée. Acaba amb la victòria dels Vendéans que prenen un comboi de gra als republicans.
Preludi
A finals de maig de 1794, Charette acordà amb Stofflet unir les seves forces amb les seves al poble de Bésilière, a la parròquia de Legé, amb l'objectiu d'atacar Challans.[1] No obstant això, la nit del 30 de maig a l'1 de juny, la guarnició republicana de Mortagne-sur-Sèvre, comandada per l'adjudant general Brière, es va traslladar als erms de Boisjarry —o landes de Béjarry— prop de la ciutat de Mormaison, no gaire llunyana, de Legé, per tal de protegir un comboi de gra.[1][2] Charette és informat d'això i decideix interceptar la columna.[2]
Forces presents
En el seu primer informe, {nota, 1} l'adjudant general republicà Dusirat va escriure que la columna Brière comptava amb 1.200 homes, inclòs un batalló d'Ille-et-Vilaine1. Charette pot reunir entre 4.000 i 6.000 combatents segons les estimacions.[3][4]Chassin, t. IV, 1895, p. 507.
Procés
L'1 de juny, els republicans van ser atacats al landa, mentre carregaven carros prop de dos molins.[5][6] Segons Dusirat, els revoltats van arribar en quatre columnes.[5][7] Tanmateix, a les seves memòries, {nota, 2} l'oficial de la Vendée, Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière escriu que els Vendéans van atacar només amb dues columnes, una comandada per Charette i l'altra per Guérin.[6]
Al capdavant dels Paydret, Guérin entra en combat amb la primera columna.[2] Els republicans es van desplegar en la batalla i van contenir els atacants, però aviat van ser agafats a la rereguarda per la segona columna, dirigida per Charette, que va assenyalar la seva arribada amb el so d'un corn de caça.[2] Els republicans entren en pànic i són derrotats.[2] La cavalleria surt a la persecució dels fugitius[6] i el batalló Ille-et-Vilaine perd la bandera.[1][2]
Els Vendéans van tornar al camp de Bésilière amb el comboi.[2] Per celebrar la seva victòria, van rostir 27 bous trets dels equips.[2]
Pèrdues
Segons el Vendeà Le Bouvier-Desmortiers, els republicans van deixar 2.000 morts i 24 carros tirats per bous.[7] Tanmateix, en el seu segon informe, {nota, 3}, datat el 4 de juny, l'ajudant general Dusirat va escriure que les pèrdues van ser de 243 morts, una bandera i 19 carros de gra que les tropes tenien "la major necessitat".[5][7] L'oficial republicà també va escriure que aquest afer "ha provocat el desànim entre les tropes que semblen veure banderes blanques per tot arreu".[5]
Notes
"La guarnició de Mortagne va arribar ahir a les onze del vespre; ella ocupa el campament de Saint-Georges. Els mil dos-cents homes que hi eren partíen a la una del matí, sota les ordres de l'adjudant general Brière, per anar cap a Mormaison, per tal de protegir una retirada de gra que tenim més necessitat. Aquesta columna es va posicionar en un aiguamoll mentre es carregaven els cotxes: va ser atacada per quatre columnes de Charettes i Stofllet s'ajunten. Algunes de les nostres tropes van lluitar molt bé; però la gran majoria va fugir covards, i la derrota va ser completa. Encara no conec la nostra pèrdua. El batalló d'Ille-et-Vilaine, que tan bé havia lluitat en l'afer Craon, i que va tornar a mostrar-se bé en aquest afer, va perdre la seva bandera. La tropa que tornava va ser portada de nou al campament.
Charette es troba al Bocage al capdavant d'una poderosa concentració, mentre que es fa una exhibició pomposa al Marais. Per què no anem a buscar-lo allà? La seu a Niort està massa lluny per poder comunicar-nos fàcilment.
Proposo anar amb dos mil homes per atacar Charette, que vol portar ajuda al Marais. Aviso el comandant de Challans, i convido a Crouzat a fer un moviment cap a Remouille, per cobrir la carretera de Nantes en cas de fallada. Tinc quatre mil homes aquí; estan sense sabates.
L'insaciable Cambray em va endur tots els antics cossos i l'excel·lent batalló del setanta-setè regiment de la guarnició de Mortagne; la seva columna ha de ser de quatre a cinc mil homes. Necessito un augment de forces si vull donar suport a les operacions de Cambray, atès que calen almenys tres mil homes a Montaigu per oposar-se a les empreses de Charette.
El convido, general meu, a presentar al comitè de seguretat ciutadana un relat exacte de la situació a Vendée o, si ho preferiu, els informaré jo mateix del que està passant, encara que perdi el cap.[5]
"Aleshores, el senyor Charette va agafar el camí cap al seu país on aviat s'hi reuniria el senyor Stofflet. La seu es va establir a La Bérillière, un poble de la parròquia de Légé. Va ser allà on vam saber de la marxa d'un escamot d'enemics que saquejaven i cremaven als voltants de les Landes de Béjarry. El nostre exèrcit va marxar a trobar-los en dues columnes. Guérin, al comandament de l'avantguarda, va arribar primer a les Landes i va trobar l'enemic en batalla al peu de dos molins que es troben aproximadament al mig. Els republicans es van moure immediatament i van arribar carregant cap als reialistes que també van avançar per trobar-los; però els últims, malgrat l'exemple i les exhortacions de Guérin, començaven a cedir quan el senyor Charette va aparèixer afortunadament a l'altre extrem de la Lande: un corn de caça anunciava la seva arribada; la fanfàrria va espantar els republicans, es van veure posats entre dos focs i van fugir maldestrament. La nostra cavalleria ho tenia barat."[6]
"La guerra de Vendée és més greu del que la gent pensa, no deixaré de repetir-ho mai. No he rebut cap notícia de Cambray des de la seva sortida de Mortagne. Em resulta impossible fer cap moviment amb les tropes sota el meu comandament, sobretot perquè vaig enviar dos mil homes a Machecoul.
L'afer de l'I ens va costar dos-cents quaranta-tres homes, una bandera i dinou carros, va provocar desànim entre les tropes que sembla que veuen banderes blanques per tot arreu. Vaig canviar la posició del campament de Saint-Georges per portar-lo a l'alçada dels molins. La força del campament i del castell de Montaigu està formada per dos mil homes de tropes dolentes sense calçat. Quan totes les posicions estan ocupades, només em queden cinc-cents homes.
Vaig anar ahir, amb trenta cavallers, a Saint-Fulgent. Enviaré tres-cents o quatre-cents infants per assegurar-se si els bandolers tenen un lloc a Quatre-Chemins, que hauria d'estar ocupat amb forces suficients per assegurar la comunicació entre Montaigu i Niort; Montaigu, en ser el centre del país ocupat pels bandolers, mereix enviar-hi un general de division."[5]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Gabory 2009, p. 396
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Dumarcet 1998, p. 347-348.
- ↑ Savary, t. III, 1825, p. 547-548.
- ↑ Lucas de La Championnière 1994, p. 90 et 93.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Savary, t. III, 1825, p. 537-540.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Lucas de La Championnière 1994, p. 89.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Dumarcet 1998, p. 357.
Bibliografia
- Charles-Louis Chassin, La Vendée Patriote 1793-1795', t. IV, Paris, Paul Dupont, éditeur, 1895, 699 p.[1](francès)
- Lionel Dumarcet, François Athanase Charette de La Contrie: Une histoire véritable, Les 3 Orangers, 1998, 536 p. (ISBN 978-2-912883-00-1)
- Émile Gabory, Les Guerres de Vendée, Robert Laffont, 1912-1931 (réimpr. 2009), 1476 p.
- Pierre-Suzanne Lucas de La Championnière, Lucas de La Championnière, Mémoires d'un officier vendéen 1793-1796, Les Éditions du Bocage, 1994, 208 p.
- Jean-Julien Savary, Guerres des Vendéens et des Chouans contre la République française, t. III, 1825, 588 p.-[2](francès)