Call Jueu de Talavera

Imatge
DadesTipusCarrer Modifica el valor a WikidataConstrucciósegle XIV Modifica el valor a WikidataCaracterístiquesEstil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a WikidataAltitud772 m Modifica el valor a WikidataLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaTalavera (Segarra) Modifica el valor a Wikidata LocalitzacióCarrer del Call Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 34′ 53″ N, 1° 20′ 16″ E / 41.58152°N,1.3379°E / 41.58152; 1.3379
Bé cultural d'interès localData25 juny 2010Id. IPAC26273 Modifica el valor a Wikidata

El Call Jueu de Talavera és una obra del municipi de Talavera (Segarra) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

Aquest call jueu és un clar testimoni de la seva presència i importància dins de les viles medievals de molts pobles de Catalunya.

Rètol del carrer

El call jueu de Talavera presenta una estructura urbanística de carrer estret, on es fa impossible poder entrar amb qualsevol vehicle rodat i no té sortida. Les cases d'ambdós costats han estar remodelades amb el pas del temps, però mai la disposició d'aquest carrer.[1]

Història

La comunitat jueva fou un grup social a part sota la protecció i propietat exclusiva del reialme. Van aconseguir la seva administració interna, destacarem en arts i oficis, pagaren elevats impostos al monarca i en cap moment perderen les pràctiques tradicionals ni deixaren de ser submisos i lleials al seu senyor. És més, alguns van esdevenir homes de confiança dels governants i llurs béns.[1]

Malgrat tot, la convivència entre jueus i cristians comportava hostilitats i gelosies que s'alternaven amb la col·laboració. Tot plegat portarà la seva persecució i expulsió de la península Ibèrica a partir de l'any 1492.[1]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Call Jueu de Talavera
  1. 1,0 1,1 1,2 «Call Jueu de Talavera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2015].

Bibliografia

  • Pladevall i Font, Antoni, dir.; Catalunya Romànica. Segrià, les Garrigues, el Pla la Segarra, l'Urgell, 1997