Carl Friedrich von Weizsäcker
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
(1993) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Carl Friedrich Weizsäcker 28 juny 1912 Kiel (Alemanya) |
Mort | 28 abril 2007 (94 anys) Söcking (Alemanya) |
Religió | Luteranisme |
Formació | Universitat de Göttingen Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Leipzig |
Director de tesi | Friedrich Hund i Werner Heisenberg |
Activitat | |
Camp de treball | Física |
Lloc de treball | Leipzig Göttingen Hamburg Estrasburg Berlín Starnberg |
Ocupació | físic, professor d'universitat, físic nuclear, filòsof, escriptor, astrònom |
Ocupador | Universitat d'Hamburg Universitat de Göttingen |
Membre de | Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre corresponent) (1966–) Acadèmia Bavaresa de Belles Arts Acadèmia Austríaca de Ciències Acadèmia de Ciències i Arts de Croàcia Académie des Sciences Morales et Politiques Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Göttingen Eighteen (en) Acadèmia Alemanya de la Llengua i la Poesia Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina American Physical Society Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències de Göttingen Joachim-Jungius Society of Sciences (en) |
Obra | |
Estudiant doctoral | Gernot Böhme, Detlef Laugwitz, Karl-Heinz Höcker (en) i Rolf Ebert |
Altres | |
Títol | Baró |
Cònjuge | Gundalena Inez Eliza Ida Weizsäcker |
Fills | Carl Christian von Weizsäcker, Elisabeth Raiser, Ernst Ulrich von Weizsäcker, Heinrich Wolfgang von Weizsäcker |
Pare | Ernst von Weizsäcker |
Germans | Richard von Weizsäcker |
Cronologia | |
1943-15 octubre 1945 | Operació Alsos |
Operació Epsilon | |
Premis
| |
Carl Friedrich Freiherr von Weizsäcker (28 de juny de 1912, Kiel, Alemanya - 28 d'abril de 2007, Starnberg, Alemanya) va ser un físic i filòsof alemany.
Biografia
Va néixer el 28 de juny de 1912 a Kiel, Alemanya. Primer dels dos fills d'Ernst Freiherr von Weizsäcker i Marianne von Weizsäcker. El seu pare, diplomàtic alemany i secretari d'Estat en el Ministeri de Relacions Exteriors durant la Segona Guerra Mundial, va morir el 1951. El seu germà, Richard Freiherr von Weizsäcker, va ser president de l'República Federal d'Alemanya (1984-1994).
Entre el 1929 i el 1933 Weizsäcker va estudiar física, astronomia i matemàtiques a Berlín, Gotinga i Leipzig. Entre els seus mestres van estar Werner Heisenberg i Niels Bohr. Del 1933 al 1936 va realitzar les seves recerques en els instituts de Química i Física primer a Leipzig i després a la Kaiser-Wilhelm de Berlín. Va estudiar les energies d'unió de nuclis atòmics en l'àmbit de la microfísica (Bethe-Weizsäcker-Formel, Tröpfchenmodell, 1935) i va investigar els processos de generació d'energia nuclear a l'interior dels estels (Bethe-Weizsäcker-Zyklus, 1937/1938).
El 1942 va ser triat professor de Física Teòrica a Estrasburg. Va romandre en aquesta posició fins al 1945. Un any més tard es va convertir en cap del departament a l'Institut Max-Planck de Física a Alemanya. En aquest any va presentar una teoria de l'origen del sistema planetari.
Entre el 1957 i el 1969 va ensenyar filosofia a Hamburg. Durant aquest temps va publicar sobre l'origen dels estels (1959) i va publicar el seu Weltformel el 1966. Va ser nomenat Professor Gifford de la Universitat de Glasgow entre el 1959 i el 1961. La seva primera sèrie de conferències pronunciades durant el curs 1959-1960 es va publicar com un llibre, The Relevance of Science. Creation and Cosmogony (La importància de la ciència. Creació i Cosmogonia) el 1964.
En la dècada de 1950 Weizsäcker va investigar sobre la responsabilitat que té el científic pel seu treball. Pertanyia al grup dels divuit físics («Göttinger Achtzehn») que van declarar el seu rebuig a l'ús de les armes nuclears («Göttinger Erklärung»). Un d'ells va ser Otto Hahn. Weizsäcker es va convertir en membre de la Deutsche Gesellschaft für Friedens-und Konfliktforschung i va començar la fundació de l'Institut Max-Planck a Starnberg, Alemanya, per a la recerca sobre les condicions de vida en un món cientificotècnic. Va ser director d'aquest Institut des del 1970 fins al 1980.
Va ser nomenat membre de l'ordre Pour li mérite for science and arts el 1961.
Obres
- Zoom Weltbild der Physik, Leipzig 1943 (ISBN 3-7776-1209-X)
- Die Geschichte der Natur, Gotinga 1948 (ISBN 3-7776-1398-3)
- Die Einheit der Natur, München 1971 (ISBN 3-423-33083-X)
- Aufbau der Physik, München 1985 (ISBN 3-446-14142-1)
- Die Zeit drängt, München 1986 (ISBN 3-446-14650-4)
- Die Tragweite der Wissenschaft, Stuttgart 1964/1990 (ISBN 3-7776-1401-7)
- Zeit und Wissen, München 1992 (ISBN 3-446-16367-0), la seva principal obra filosòfica.
- Großi Physiker, München 1999 (ISBN 3-446-18772-3)
- Der begriffliche Aufbau der theoretischen Physik, Stuttgart 2004 (ISBN 3-7776-1256-1)
- Pastore, Giovanni, Antikythera I I Regoli Calcolatori, Rome, 2006, privately published
Premis
- Medalla Max Planck el 1957
- Premi Goethe el 1958
- Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany el 1963
- Premi Erasmus el 1969
- Sigmund-Freud-Preis für wissenschaftliche Prosa el 1989
- Premi Templeton el 1989
Enllaços externs
- The Antikythera Calculator (Italian and English versions)
- Biografía de Carl Friedrich Weizsäcker