Carrefour de l'Horloge
(fr) Club de l'horloge (fr) Carrefour de l'horloge  | |
| Lema | Pensée, parole, action |
|---|---|
| Símbol oficial | Atena |
| Dades | |
| Nom curt | CdH |
| Tipus | fàbrica d'idees |
| Indústria | activitats d'organitzacions polítiques |
| Objecte social | (fr) étude des problèmes auxquels sont confrontées les sociétés modernes |
| Ideologia | liberalisme nacional nacionalisme ètnic |
| Forma jurídica | associació declarada |
| Història | |
| Creació | 10 juliol 1974: Club de l'horloge, París |
| Fundador | Jean-Paul Antoine, Yvan Blot, Jean-Yves Le Gallou, Henry de Lesquen, Didier Maupas i Bernard Mazin |
Esdeveniment significatiu | |
| 14 febrer 1975 | incorporació |
| Activitat | |
| Influències | Edmund Burgh, Hippolyte Taine, Julien Freund, Friedrich August von Hayek, Ludwig von Mises, Gustave Le Bon, Arnold Gehlen, Vilfredo Pareto, Jules Monnerot, Carl Schmitt, Konrad Lorenz i Jacques Monod |
| Governança corporativa | |
| Seu |
|
| Presidència | Henry de Lesquen (1985–) |
| Secretari general | Pierre Millan (2012–) |
| Òrgan de premsa | Lettre d'information du Club de l'horloge (en)  (1980–1995) |
| Altres | |
Premis
| |
| Lloc web | carrefourdelhorloge.fr |
  | |
El Carrefour de l'Horloge, anteriorment Club de l'Horloge (1974–2015), és un laboratori d'idees d'extrema-dreta francès, fundat el 1974 i presidit per Henry de Lesquen.[1] L'organització promou una filosofia neo-darwinista, caracteritzada per una forma de liberalisme econòmic influenciat pel nacionalisme ètnic.[2]
Nascut com una escissió de GRECE, el Carrefour de l'Horloge comparteix moltes similituds amb la Nouvelle Droite, tot i que destaca per la seva defensa del Catolicisme i del liberalisme econòmic. Com la Nouvelle Droite, utilitzen meta-estratègies polítiques per difondre les seves idees al gruix de la societat; tanmateix, el Carrefour de l'Horloge fa servir mètodes més directes, com entryism als principals partits polítics i espais de poder, juntament amb la creació d'eslògans per influir el debat públic. Són els responsables de conceptes com la prioritat nacional, o la re-informació, i va participar en la difusió dels conceptes "Gran reemplaçament" i la "remigració" a França.[3][4][5]
El setembre de 2015, el Club de l'Horloge va ser rebatejat com "Carrefour de l'Horloge", i es va fusionar amb les associacions més petites Voix des Français, Renaixement 95, SOS Identité i el Mouvement associatif pour l'union de la droite.[6]
Membres destacats
- Henry de Lesquen
- Jean-Yves Le Gallou
- Yvan Blot
- Bruno Mégret
- Alain Madelin[7]
- Gérard Longuet[7]
- Pierre Chaunu
- Daniel Garrigue
- Jules Monnerot
- Achille Dauphin-Meunier
- Franck Gilard
- Christian Noyer
- Henri de La Bastide
- Christian Vanneste
- Yves-Thibault de Silguy
- Maryvonne de Saint-Pulgent
- Pascal Lorot
- Yvan Durand
- Pierre Debray-Ritzen
Referències
- ↑ Camus i Lebourg, 2017, p. 121.
- ↑ Camus i Lebourg, 2017, p. 42, 121.
- ↑ Dupin, 2017.
- ↑ Laurens 2014
- ↑ Albertini, Dominique. La Fachosphère. Comment l'extrême droite remporte la bataille d'Internet (en francès). Flammarion, 2016. ISBN 9782081354913.
- ↑ de Boissieu, Laurent. «Carrefour de l'Horloge (CDH)». France Politique, 03-05-2019.
- ↑ 7,0 7,1 Lamy, 2016, p. 422.
Bibliografia
- Camus, Jean-Yves; Lebourg, Nicolas. Far-Right Politics in Europe. Harvard University Press, 2017. ISBN 978-0674971530.
- Dupin, Éric. La France identitaire: Enquête sur la réaction qui vient (en francès). La Découverte, 2017. ISBN 9782707194848.
- Venner, Fiammetta. Extreme France (en francès). Grasset, 2006. ISBN 9782246666097.
- (tesi).
- Laurens, Sylvain «Le Club de l’horloge et la haute administration : promouvoir l’hostilité à l’immigration dans l'entre-soi mondain». Agone, vol. 54, 2, 2014, pàg. 73–94. DOI: 10.3917/agone.054.0073.
- McCulloch, Tom «The Nouvelle Droite in the 1980s and 1990s: Ideology and Entryism, the Relationship with the Front National» (en anglès). French Politics, vol. 4, 2, 2006, pàg. 158–178. DOI: 10.1057/palgrave.fp.8200099. ISSN: 1476-3427.