Castellnou de la Plana
 |
arquitectura del Renaixement
arquitectura popular
 | |
| 41° 48′ 09″ N, 2° 06′ 13″ E / 41.8025°N,2.103611°E / 41.8025; 2.103611 | |
El Castellnou de la Plana és un edifici de Moià declarat bé cultural d'interès nacional.[1] Està situat al sud de la vila, a la dreta de la riera de Castellnou, que en pren el nom, a llevant i a prop de la carretera C-59, aproximadament 1 km al sud-est del centre de la vila.
Descripció
És un edifici de planta irregular articulat segons tres cossos: el primer format per l'antic molí del segle x; el segon pel mas pròpiament dit, dels segles xii-xiv en el qual destaquen les presons i aljub en el nivell inferior i les finestres situades a la façana sud, amb caps enfrontats esculpits a la pedra (exemplars que recorden molt els de la Serradora). El tercer cos, del segle xvi, és dedicat a dependències i annexes de la casa actual.[1]
Els tres cossos citats formen un corraló orientat a ponent i tancat per una construcció de pedra que constitueix una mena de fortificació.[1] A l'estable, ran de terra i prop de la terra, hi ha una feixuga làmina de ferro que, destapant-la del sòl, dona a una sòrdida estança, que pogué servir de presó.
Història
Si bé és documentat des del segle xii, el conjunt fou erigit en castell per decret del rei Pere el Cerimoniós el 6 de juny de 1381, i el 1382, arran de la compra de Moià i el castell de Clarà feta per Pere de Planella, l'antic castell de la vila va restar abandonat i, sens dubte per contraposició, sorgí el nom de «Castell Nou» aplicat a la domus o casal de Molins.[1]
Derogat pel rei Martí l'Humà l'any 1408, posteriorment passà als Barrera.[1] A la Guerra de Successió era propietat de Baltasar Barrera i Bofarull, ciutadà honrat de Barcelona.[2] El 10 de desembre del 1715, el mariscal Feliciano de Bracamonte, comandant de Vic, manà al tinent coronel José de Zuricaray y Pacheco, que es trobava a Moià, que fes «que el posseedor de castel nou demoliesse [la] torre lateral del molino asta la ventana que está sobre la puerta sin perjudicar el molino y [la] torre de la derecha dejando de la acequia de el molino al río sin perjucio de la cassa, y quitase los matacanes, tronera y muralla quesse allan en lo demás del castillo», i que, en cas de no complir-ho, hi enviaria enginyers per a fer-ho.[2] El 8 de març de 1716, el mestre de cases Josep Duran i Britjà certificà davant notari que Baltasar Barrera li havia pagat 59 lliures i 1 sou per «demolir la torra del molí fins a la fínestra que és sobre lo portal y la torra que és a mà dreta baxant de la bassa del molí; llevar los matacans, troneras y demés que trobavan en lo Castell, y tornar a cubrir ditas torras». Per aquest motiu es gastaren 350 teules.[2]
El 1741, la seva néta Maria Josepa Barrera i Prat de Sant Julià es va casar amb Josep Ignasi d'Alòs i de Soldevila,[2] segon marquès de Puerto Nuevo, títol que avui en dia sostenen els seus propietaris, els quals conserven al seu arxiu els documents referents a la casa.[1]
Vegeu també
Referències
Bibliografia
- Aymamí Domingo, Gener; Pallarès-Personat, Joan. Els molins hidràulics del Moianès i de la Riera de Caldes. Unió Excursionista de Catalunya de Barcelona, 1994.
- Català i Roca, Josep Maria; Planella i Riera. «Castells de Moià, Clarà, Rodors i Nou de Moià». A: Els Castells catalans, vol. V. Rafael Dalmau, 1997 (2a edició), p. 667-681. ISBN 84-232-0335-2.
- Clarà i Arisa, Jaume «Moià i el Moianès durant la Guerra de Successió». Modilianum, 38, 2008, pàg. 17-36.
- Rodríguez Lara, José Luis. Aproximació a la Toponímia del Moianès. Rafael Dalmau, 2009 (Camí Ral, 30). ISBN 978-84-232-0735-0.
Enllaços externs
- «Castellnou de la Plana». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
