Cicló Heta

Plantilla:Infotaula esdevenimentCicló Heta
Tipuscicló Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps25 desembre 2003 - 8 gener 2004 Modifica el valor a Wikidata
Vents màxims sostinguts260 km/h (140 kn) Modifica el valor a Wikidata
Pressió atmosfèrica més baixa898 mbar Modifica el valor a Wikidata

El cicló tropical Heta fou un cicló tropical de categoria 5 que va provocar dans moderats a les illes de Tonga, Niue, i Samoa Nord-americana entre finals de desembre de 2003 i principis de gener de 2004. Heta es va formar el dia de Nadal de 2003; va arribar a una intensitat màxima de 260 km/h i una pressió estimada de 915 hPa fins que es va desfer l'11 de gener de 2004. Fou el primer cicló tropical amb nom de la temporada de ciclons 2003-04 del Pacífic sud.

Es calcula que els danys patits a Tonga, Niue, i la Samoa Americana a causa del cicló Heta foren de 150 milions de dòlars, sobretot a la Samoa Americana; hi va haver dues víctimes mortals a Niue.[1] Les operacions de recuperació i neteja es van allargar durant tot l'any 2004.

Evolució meteorològica

Mapa que descriu la ruta i intensitat del cicló Heta, segons l'escala Saffir-Simpson

El 25 de desembre de 2003, el Servei Meteorlògic de Fiji va informar que la turbulència tropical 03F s'havia desenvolupat a sota de la carena subtropical d'altes pressions, aproximadament a mig camí entre Fiji i Rotuma.[2][3] En aquell moment, la turbulència no tenia una organització clara, amb la convecció atmosfèrica que rodejava el sistema desplaçada aproximadament un grau cap al nord i l'est del seu centre de circulació de nivell baix.[3] Al llarg dels dies següents, el sistema es va anar desenvolupant i el dia 28 el Servei Meteorològic de Fiji el va classificar com a depressió tropical, mentre es movia lentament cap a l'est en direcció al nord de Fiji.[2][4] Durant l'endemà, mentre la depressió passava a uns 40 km al nord-est de Futuna, el sistema va començar a moure's en direcció nord-est cap a Tokelau.[5]

La depressió es va moure primer cap al nord i després cap a l'est fins el 2 de gener de 2004, quan va arribar a la força de tempesta tropical i va rebre el nom Heta. En aquell punt, un cisallament del vent baix i les altes temperatures de la superfície del mar van provocar que Heta guanyés intensitat ràpidament.[6][1] El 3 de gener, Heta, amb l'ajuda d'un corrent de guia dèbil, va començar a moure's cap al sud-est mentre atenyia la Categoria 1.[7]

El centre de Heta va passar a 110 km de l'oest de Samoa mentre la tempesta arribava a Categoria 2. Heta va arribar a la seva intensitat màxima de 260 km/h a mitjanit UTC el 5 de gener, i la va mantenir durant 24 hores mentre continuava en direcció sud-sud-est. Heta va passar a la vora de l'illa de Niue a les 3:00 UTC del 6 de gener mentre començava a debilitar-se de mica en mica. El 7 de gener, el cicló Heta havia sortit de la zona de seguiment de Fiji i passava a ser controlat des de Wellington, Nova Zelanda. La tempesta es va anar debilitant quan va trobar les aigües més fredes del Pacífic Sud. Heta es va convertir en cicló extratropical 845 km al sud de l'illa de Rarotonga a finals del dia 7. Aquestes restes de Heta es van alentir encara més i van moure's cap a l'oest, on es van acabar desfent l'11 de gener a l'est de l'illa Norfolk.[6][1]

Efectes

Tokelau

Durant l'1 de gener, el servei meteorològic de Fiji va emetre una alerta de cicló tropical per a Tokelau i el mateix dia la va augmentar a avís de vents huracanats, que s'esperaven en un rang de 24–36 hores.[8][9] L'avís es va mantenir actiu durant les 48 hores següents fins que es va cancel·lar durant el 3 de gener, quan Heta havia marxat de Tokelau.[10]

Illes samoanes

A Samoa i a la Samoa Nord-americana, encara que hi avisos d'huracà vigents, no es va informar d'evacuacions ni d'obertura de refugis abans de la tempesta.[11][12]

Niue

A Niue, preveient que el temporal provocaria danys catastròfics, 1.300 residents van refugiar-se a casa seva mentre d'altres marxaven de les zones costaneres per anar a punts més elevats. Es va informar d'una víctima mortal, i es van descriure els danys com els pitjors que es recordaven.[13] La capital Alofi va quedar destruïda, juntament amb l'únic hospital de l'illa.[14]

Impacte

Danys causats pel vent a la Samoa Nord-americana.

El cicló Heta va provocar danys valorats entre 110 i 150 milions de dòlars americans i una víctima mortal[15] al llarg de la ruta per Tonga, Niue, Samoa i la Samoa Nord-americana.[16]

Durant les primeres fases, Heta va provocar fortes pluges i vents moderats sense causar grans destrosses. A Wallis i Futuna, no obstant, el vent va afectar el subministrament elèctric i van haver-hi danys entre menors i moderats a edificis i a plantacions. A Tonga, el fort vent va afectar cases i va provocar danys greus a l'agricultura, principalment a l'arbre del pa, mango, pometia pinnata i bananes. A Tafahi i Niuatoputapu, entre un 50 i un 100%% de les cases van quedar destruïdes pel vent. No obstant, gràcies als avisos anticipats, no van haver-hi morts ni ferits. El valor dels danys estructurals a Tonga es va calcular en 160.000 dòlars americans.[11][17][18][19][20]

A Niue, una estació meteorològica va registrar una pressió baromètrica de 945 mil·libars abans d'espatllar-se. La capital, Alofi, va rebre l'impacte directe del cicló i va quedar destruïda, amb la major part de les zones comercials i financeres destruïdes pel vent. Els danys a les comunicacions i la infraestructura electrònica també van ser molt greus. Van morir dues persones, mare i fill, la mare el mateix dia del temporal. El fill de 19 mesos va ser traslladat a un hospital d'Auckland, però va morir al cap de pocs dies per les ferides.[1][21] Al final, el cicló va causar danys per valor de més de 85 milions de dòlars neozelandesos a l'illa,[22] cinc vegades el seu PIB de 2003, que havia estat de 17 milions.[23] També es van produir pèrdues irreparables al llegat cultural de l'illa: el Centre Cultural i Museu Huanaki va quedar destruït, i el 90% de les col·leccions del museu es van perdre.[24][25][26]

A Apia, la capital de Samoa, les fortes pluges van provocar algunes inundacions. També es van tallar algunes carreteres. A l'illa de Savai'i, els vents huracanats van fer malbé línies elèctriques, dificultant-hi les comunicacions.[27] A la Samoa Nord-americana, dues estacions meteorològiques van registrar vents de 120 km/h amb ràfegues de 185 km/h. El vent va destruir més de 600 cases i va provocar danys en 4.000 altres. Al mar, es van mesurar onades de fins a 13.4 m a les costes nord i oest de l'illa. La combinació de mala mar i tempesta va danyar o destruir moltes barques prop de l'illa de Swains. Encara que no hi va haver víctimes mortals a Samoa, 20 persones van quedar ferides i els danys es van estimar entre 50 i 150 milions de dòlars americans.[28]

Conseqüències

Residents netejant després del temporal.

El govern de Niue va declarar l'estat d'emergència després de l'impacte del cicló Heta. El 8 de gener, Nova Zelanda i Austràlia van proporcionar ajuda humanitària als residents desplaçats. El valor de l'ajuda del govern de Nova Zelanda fou de 5 milions de dòlars neozelandesos. La devastació que va deixar Heta va fer que el govern de Niue endegués un pla de recuperació important que va durar tot l'any 2004 i va costar més de 20 milions de dòlars neozelandesos.[22][29][30] A Samoa, la Creu Roja hi va enviar 60 voluntaris, que van augmentar fins a 100 el 9 de gener. A Tonga, la Creu Roja va fer una estimació de danys i va proporcionar ajuda a Niuatoputapu, que havia quedat especialment afectat pel cicló.[20][31][32]

A la Samoa Nord-americana, el governador Aitofele Sunia va declarar l'estat d'emergència després del cicló, i després el president George W. Bush va declarar el territori zona catastròfica, cosa que li permetia rebre ajuda federal. Els danys del cicló van provocar l'evacuació de 140 residents a refugis.[33][34][35] A més, l'agència federal per a Petites Empreses (SBA) va oferir entre 40.000 i 200.000 dòlars en préstecs per reparacions als residents i 1,5 milions de dòlars en préstecs per a reparacions a les empreses. El govern federal va oferir 22 milions de dòlars en ajuda per mitjà de l'Agència Federal per a la Gestió d'Emergències (FEMA).[36][37][38]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Padget, Gary Cyclone Heta Report Australian Severe Weather. Consulta: 17 d'agost, 2006
  2. 2,0 2,1 RSMC Nadi Tropical Cyclone Seasonal Summary 2003–04. Fiji Meteorological Service. 2003-12-25. Arxivat de l'original el 2010-07-27. 
  3. 3,0 3,1 Tropical Disturbance Summary December 25, 2003 03z. Fiji Meteorological Service. 2003-12-25. 
  4. Tropical Disturbance Summary December 29, 2003 00z. Fiji Meteorological Service. 2003-12-29. 
  5. «2003 Tropical Cyclone Heta (2003359S15177)». International Best Track Archive for Climate Stewardship. [Consulta: 2 abril 2019].
  6. 6,0 6,1 Unisys (2006) Unisys Best Track Data Consulta: 17 d'agost, 2006
  7. Unisys (2006) Unisys Best Track Data Consulta: 18 de setembre de 2018
  8. Special Weather Bulletin Number One for the Tokelau Islands. Fiji Meteorological Service. 2004-01-01. 
  9. Special Weather Bulletin Number Four for the Tokelau Islands. Fiji Meteorological Service. 2004-01-01. 
  10. Special Weather Bulletin Number Sixteen for the Tokelau Islands. Fiji Meteorological Service. 2004-01-03. 
  11. 11,0 11,1 AFAP (2004) AP Warning #6 Arxivat 2006-08-19 a Wayback Machine. APCEDI URL Accessed: August 18, 2006
  12. Garner, Theresa. «Islands brace for storm fury». The New Zealand Herald, January 6, 2004. [Consulta: September 26, 2011].
  13. «Niue counts cost of savage storm». ABC Premium News, 07-01-2004.
  14. «Cyclone flattens capital». Courier-Mail, 08-01-2004, p. 18.
  15. News: Pacific: Cyclone Heta - Jan 2004, Pacific/Niue: Mother died shielding baby in cyclone
  16. NCDC (2004)American Samoa Event Details Arxivat 2011-05-20 a Wayback Machine.NOAA URL Accessed: August 17, 2006
  17. AFPF (2004) AP Warning #4 Arxivat 2006-08-19 a Wayback Machine. APCEDI URL Accessed: August 18, 2006
  18. NewZAID (2004) Aid report on Heta Arxivat 2005-12-23 a Wayback Machine. (February 17, 2004) URL Accessed: August 21, 2006
  19. AFPF (2004) AP Warning #11 Arxivat 2006-08-19 a Wayback Machine. APCEDI URL Accessed: August 21, 2006
  20. 20,0 20,1 «TONGA'S NIUATOPUTAPU SUFFERS FOOD SHORTAGE». Pacific Islands Report, 15-01-2004. Arxivat de l'original el 28 November 2021. [Consulta: 14 agost 2020].
  21. UNDP "Cyclone ICT Damage plan after Heta URL Accessed: August 21, 2006
  22. 22,0 22,1 Government of Niue Niue Recovery Plan URL Accessed: August 22, 2006
  23. Country Information Paper - Niue, New Zealand Ministry of Foreign Affairs and Trade. Updated 8 April 2009. Accessed 17 April 2009.
  24. Barnett, Jon; Ellemor, Heidi «Niue after Cyclone Heta» (en anglès). Australian Journal of Emergency Management, vol. 22, 1, 2007, pàg. 3–4.
  25. Barnett, Jon «The Effect of Aid On Capacity To Adapt To Climate Change: Insights From Niue». Political Science, vol. 60, 1, 01-06-2008, pàg. 31–45. DOI: 10.1177/003231870806000104. ISSN: 0032-3187.
  26. (tesi). 
  27. http://www.reliefweb.int/rw/RWB.NSF/db900SID/ACOS-64BETY?OpenDocument URL Accessed: August 21, 2006
  28. «Storm Events Database - Cyclone Heta». National Oceanic and Atmospheric Administration. [Consulta: 28 agost 2018].
  29. Caritas Update on situation in Niue Arxivat 2006-08-24 a Wayback Machine. (February 4, 2004) URL Accessed: August 22, 2006
  30. WSCSD Niue: Questions of Sustainability in the Wake of Cyclone Heta Arxivat 2006-06-03 a Wayback Machine. May 7, 2004 URL Accessed: August 22, 2006
  31. International Red Cross (2004) IRC Bulletin URL Accessed: August 22, 2006
  32. International Red Cross (2004) IRC Bulletin URL Accessed: August 22, 2006
  33. AMERICAN SAMOA DECLARES STATE OF EMERGENCY Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine. URL Accessed: August 23, 2006
  34. FEMA (2004) Federal Disaster Aid Ordered For American Samoa Storm Response Arxivat 2006-09-28 a Wayback Machine. (January 13, 2004) URL Accessed: August 23, 2006
  35. UCC (2004) High winds and rain destroys homes in American Samoa (January 20, 2004) URL Accessed: August 23, 2006
  36. FEMA (2004) SBA-FEMA-TERRITORY Urge Quick Return Of Low-Interest Loan Applications Arxivat 2006-09-30 a Wayback Machine. (February 24, 2004) URL Accessed: August 23, 2006
  37. FEMA (2004) FEMA Warns Against Disaster Fraud Arxivat 2006-09-30 a Wayback Machine. (March 2, 2004) URL Accessed: August 23, 2006
  38. FEMA (2004) Disaster Recovery Summary Update Arxivat 2006-09-30 a Wayback Machine. (March 5, 2004) URL Accessed: August 23, 2006

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cicló Heta
  • «Imatges de la devastació del cicló Heta». Arxivat de l'original el 22 d'agost de 2006. [Consulta: 7 agost 2024].