Crespell de carn bruna
Phaeolus schweinitzii  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Classe | Agaricomycetes |
| Ordre | Polyporales |
| Família | Fomitopsidaceae |
| Gènere | Phaeolus |
| Espècie | Phaeolus schweinitzii Pat., 1900 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Polyporus schweinitzii |
| Sinònims | Hydnum spadiceum Polyporus schweinitzii Polyporus herbergii Polyporus holophaeus Polyporus sulphureopulverulentus Daedalea spadicea Daedalea suberosa Polystictus herbergii Polystictus schweinitzii Inonotus sulphureopulverulentus |
El crespell de carn bruna[1] (Phaeolus schweinitzii ), és un crespell de soca paràsit que creix primordialment sobre rels o soques de coníferes, algun cop sobre fusta de planifolis (cirerer i moixera).[2] A diferència de la resta de crespells de soca que causen podriment blanc en els substrats, el crespell de carn bruna produeix podriment bru. Quan creix sobre rels enterrades pot semblar un bolet terrestre.
Taxonomia
P. schweinitzii rep el nom de Lewis David von Schweinitz (1780-1834),[3] botànic i micòleg alemany-americà. És una espècie d'aspecte molt variable el que explicaria la seva abundosa sinonimia. Descrit com Polyporus schweinitzii per Elias Magnus Fries (1821), Systema mycologicum, 1, p. 351.[4] Va ser sinonimitzat a Phaeolus schweinitzii (Fries) per N. Patouillard (1900), Essai taxonomique sur les familles et les genres des hyménomycètes, p. 86 [5]
Descripció
[2][6]Bolet gran, de fins a 40 cm de diàmetre i 3 cm de gruix, carnós, polimòrfic, constituit per diferents barrets de color bru vermellós, constituït per barrets imbricats, en forma de ventall, semicirculars i que neixen d'un peu comú. Superfície dels barrets fortament vellutada, zonada, de marge groc mentre el bolet creix activament.
Revers groc olivaci, de tubs decurrents, amb porus irregulars, poligonals, sovint laberíntics, de 1-3 mm de diàmetre.[6]
Carn fibrosa, molla però suberosa amb l'edad, groguenca de jove, bru fosca en madurar.[7][2]
Hàbitat
Creix des de l'estatge subalpí al litoral, present tot l'any però només es troba en bones condicions des de juliol a octubre.[2][7] Creix en boscos adults, més aviat humits, sobre rels en sòls més o menys coberts de virosta i després es propaguen al tronc de l'arbre fins a 1-1.5 metres.[6] Tenyeix la fusta afectada de fosc. Es desenvolupa sobre arbres vius però segueix fructificant si la planta mort. Sobre coníferes però s'ha citat casos puntuals sobre faig.[7]
Distribució
Cosmopolita, espècie comuna, estesa a les zones temperades d'ambés hemisferis, pero poc citada a Catalunya.[8]
Identificació
Es pot confondre amb espècies similars com la boixa tomentosa (Onnia tomentosa), de revers amb porus angulars.
Usos
Bolet sense interès culinari.[6]
Referències
- ↑ Gràcia, Enric: La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, plana 96-97. Editorial Efadós, volum I, El Papiol, 2021, ISBN 978-84-18243-12-7
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Læssøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of Temperate Europe. Princeton: Princeton University Press, 2019. ISBN 9780691180373.
- ↑ «Lewis David von Schweinitz 1780-1834 (J-76)». North Carolina Department of Natural and Cultural Resources.
- ↑ «Systema mycologicum: sistens fungorum ordines, generi et species, huc usque cognitas, quas ad normam methodi naturalis determinavit» p. 351, 1821.
- ↑ Patouillard, Narcisse. «Essai taxonomique sur les familles et les genres des Hyménomycètes» p. 86, 1900.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Marchand, André. Champignons du nord et du midi. 4. Barcelona: Société Mycologique des Pyrénées Méditerranéennes, p. 263. ISBN 8439947682.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Bernicchia, Annarosa «Polyporaceae s.l.». Fungi Europaei, pàg. 147-148.
- ↑ «Llistosella, Jaume. Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.».
Enllaços externs
- Informació sobre la gírgola de castanyer. (anglès)