Damalisc de Hunter

Damalisc de Hunter

Beatragus hunteri
Estat de conservació
En perill crític
UICN	6234
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Artiodactyla
Família	Bovidae
Gènere	Beatragus
Espècie	Beatragus hunteri (P.L. Sclater, 1889)
Nomenclatura
Sinònims	Damaliscus hunteri
Protònim	Damalis hunteri
Distribució

El damalisc de Hunter (Beatragus hunteri) és una espècie d'antílop que viu a les planúries herboses àrides que es troben a la frontera entre Kenya i Somàlia. És l'únic membre del gènere Beatragus.^[1]

• Mesura entre 100 i 125 centímetres d'alçada a l'espatlla i pesa entre 80 i 118 quilograms.
• El seu pelatge és d'un color marró sorrenc, més gris en els mascles que en les femelles, amb una regió ventral més clara i una petita ratlla blanca per sobre el pont del nas.
• El clatell té una pell molt dura que forma crestes quan les orelles es posen erectes.
• Les banyes tenen forma de lira i crestes molt visibles.
• Se'l coneix, també, com a «antílop de quatre ulls» a causa de les seves grans glàndules preorbitàries.

Es troba entre el riu Tana (Kenya) i el riu Juba (Somàlia). L'any 1963 una petita població de 20 individus fou introduïda al Parc Nacional de Tsavo East.^[2][3]

Menja gramínies (com ara, Panicum infestum, Digitaria rivae i Latipes senegalensis) i herbàcies (entre les quals, Portulaca oleraceae, Commelina erecta i Tephrosia subtriglora).^[4][5]

A l'àrea de Garissa és depredat pels lleons i els licaons, mentre que a la regió de Tsavo ho és per lleopards i lleons. Les hienes i les àligues cacen les cries poc després de néixer i abans que les mares i llurs cries es reuneixin amb la bandada. A més, és una presa habitual dels caçadors furtius (personal militar, civils, pastors i bandes locals).^[6]

• Andanje, S. A. i Ottichilo, W. K., 1999. Population status and feeding habits of the of the translocated sub-population of Hunter's antelope or hirola (Beatragus hunteri, Sclater, 1889) in Tsavo East National Park, Kenya. African Journal of Ecology 37: 38-48.
• Bunderson, W. T., 1981. Ecological separation of wild and domestic mammals in an East African ecosystem. Tesi doctoral, Utah State University.
• Butynski, T. M., 1999. Independent evaluation of Hirola Antelope Beatragus hunteri conservation status and conservation action in Kenya. Hirola Management Committee. Nairobi.
• Butynski, T. M. Beatragus hunteri. A: J. S. Kingdon i M. Hoffmann (eds), The Mammals of Africa, Academic Press, Amsterdam, els Països Baixos.
• Dahiye, Y. M. i Aman, R. A., 2002. Population size and seasonal distribution of the hirola antelope (Beatragus hunteri, Sclater 1889) in southern Garissa, Kenya. African Journal of Ecology 40: 386-389.
• East, R., 1999. African Antelope Database 1999. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, Gran Bretanya.
• Hirola Management Committee. 2004. Conservation and management strategy for the Hunter's antelope or hirola (Beatragus hunteri) in Kenya (2004-2009). Kenya Wildlife Service.
• Hofmann, R. R., 1996. Hirola translocation to Tsavo East NP and new scientific information. Gnusletter 15: 2-5.
• Magin, C., 1996. Hirola recovery plan. Hirola Task Force i IUCN Antelope Specialist Group, Nairobi, Kenya.
• Mammal Species of the World, A Taxonomic and Geographic Reference, 3a edició, 2005. ISBN 0-8018-8221-4.
• Meester, J., H. Setzer. 1971. The Mammals of Africa An Identfication Manual. Nova York: Smithsonian Institution.
• Scott, P., 1965. Section XIII. Preliminary List of Rare Mammals and Birds. The Launching of a New Ark. First Report of the President and Trustees of the World Wildlife Fund. An International Foundation for saving the world's wildlife and wild places 1961-1964, p. 15-207. Collins, Londres (Regne Unit).

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies

• BioLib (anglès)