Dunham Jackson
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 juliol 1888 Bridgewater (Massachusetts) |
| Mort | 6 novembre 1946 (58 anys) Comtat de Hennepin (Minnesota) |
| Sepultura | Cementiri Sunset Memorial Park, Block 1 45° 00′ 37″ N, 93° 12′ 57″ O / 45.01029969°N,93.21579739°O / 45.01029969; -93.21579739 |
| Formació | Universitat de Göttingen (1909–1911) Universitat Harvard (1904–1909) |
| Tesi acadèmica | Über die Genauigkeit der Annäherung stetiger Funktionen durch ganze rationale Funktionen gegebenen Grades und trigonometrische Summen gegebener Ordnung (1911 ) |
| Director de tesi | Edmund Landau |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, teoria de l'aproximació, polinomis ortogonals i polinomi |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Minnesota (1919–1946) Universitat Harvard (1911–1919) |
| Membre de | Institut d'Estadística Matemàtica (membre de l'Institut d'Estadística Matemàtica) (1940–) Sigma Xi National Council of Teachers of Mathematics Associació americana per l'avanç de la ciència National Educational Association (en)  Phi Beta Kappa Societat Americana de Matemàtiques Mathematical Association of America Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències |
| Professors | Maxime Bôcher |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Elizabeth Carlson, Paul Gerhard Hoel, Margaret P. Martin, Theodore Gleason Ostrom, Edwin N. Oberg (en) , Paul Gerhard Hoel, Theodore G. Ostrom (en) , Roy Bly Saunders (en) , William Robert McEwen (en) , James Mayberry Earl (en) , Carey Morgan Jensen (en) , Cecil Glenn Phipps (en) , William Charles Risselman (en) , William Hayward McEwen (en) , Max Goy Scherberg (en) , Marian A. Wilder (en) , Glenn H. Peebles (en) , Fulton Koehler (en) i Bernard Dimsdale (en) |
| Família | |
| Cònjuge | Harriet Spratt Hulley |
| Pares | William Dunham Jackson i Mary Vose |
Premis
| |
 | |
Dunham Jackson (Bridgewater, 24 de juliol de 1888 - Comtat de Hennepin, 6 de novembre de 1946) va ser un matemàtic estatunidenc.
Vida i Obra
Jackson va fer els estudis secundaris a la seva vila natal i el 1904, amb només setze anys, va ingressar a la universitat Harvard per estudiar bàsicament matemàtiques, però també es va interessar per altres temes com les llengües clàssiques i modernes. Es va graduar el 1908[1] i l'any següent, en acabar el màster, va rebre una beca per estudiar a Europa.[2] Va seguir els conselles del seu mestre a Harvard, Maxime Bôcher, va anar a la universitat de Göttingen on, a part de seguir les classes de David Hilbert i Felix Klein, es va osar sota la tutela d'Edmund Landau, qui li va dirigir la tesi doctoral sobre un problema d'aproximació polinomial.[3]
Aquest temps a Europa, tot i que molt productiu, va ser molt difícil perquè va patir una polio moderadament severa que li va deixar una coixesa permanenti de la que no va informar la seva família que només se'n va assabentar quan va retornar al seu país.[4]
Des del seu retorn el 1911 fins al 1919 va ser professor de la universitat Harvard, excepte un breu temps (entre 1918 i 1919) que va servir com capità a la unitat de balística de l'exèrcit dels Estats Units.[5] El 1919 va ser nomenat professor titular a la universitat de Minnesota, lloc en el que va romandre fins a la seva mort el 1946.[6] El 1940 va patir un serio atac de cor que li va anar deteriorant progressivament la salut; a partir de 1943 tenia que es tar temporades confinat a casa o ingressat a l'hospital. Tot i així, la seva activitat investigadora no va disminuir.[4]
La seva activitat científica es va centrar fonamentalment en la teoria de l'aproximació ja des de la seva tesi doctoral. En aquest camp va publicar dos llibres importants: The Theory of Approximation (1930) i Fourier Series and Orthogonal Polynomials (1941), i més de setanta articles a revistes científiques.[7] És recordat pel teorema[8] o desigualtat de Jackson,[9] que continua tenint aplicacions a diferents camps de les matemàtiques.[10]
Referències
- ↑ Batterson, 2017, p. 173.
- ↑ Hart, 1959, p. 148.
- ↑ Batterson, 2017, p. 175.
- ↑ 4,0 4,1 Hart, 1959, p. 156.
- ↑ Hart, 1948, p. 847.
- ↑ Hart, 1959, p. 143.
- ↑ Hart, 1959, p. 172-177.
- ↑ DeVore, 1968, p. 314-318.
- ↑ Steffens, 2006, p. 162.
Bibliografia
- Batterson, Steve. American Mathematics 1890-1913: Catching up to Europe (en anglès). Mathematical Association of America, 2017. ISBN 978-0-88385-590-4.
- DeVore, Ronald «On Jackson's theorem» (en anglès). Journal of Approximation Theory, Vol. 1, Num. 3, 1968, pàg. 314-318. DOI: 10.1016/0021-9045(68)90008-7. ISSN: 0021-9045.
- Hart, William «Dunham Jackson 1888-1946» (en anglès). Bulletin of the American Mathematical Society, Vol. 54, Num. 9, 1948, pàg. 847-860. DOI: 10.1090/S0002-9904-1948-09068-1. ISSN: 0273-0979.
- Hart, William «Dunham Jackson» (en anglès). Biographical Memoirs of the National Academy of Sciences, 1959, pàg. 142-179. ISSN: 0077-2933.
- Steffens, Karl Georg. The History of Approximation Theory (en anglès). Birkhäuser, 2006. ISBN 0-8176-4353-2.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Dunham Jackson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- «Dunham Jackson, 1926 MAA President». Mathematical Association of America. [Consulta: 9 agost 2020]. (anglès)