Durankulak

DadesTipusJaciment arqueològic i ciutat antiga Localització geogràficaEntitat territorial administrativaDurankulak (Bulgària) ^(en)

43° 40′ 10″ N, 28° 31′ 57″ E / 43.6694°N,28.5325°E / 43.6694; 28.5325

Durankulak és un jaciment arqueològic que es troba a la província de Dòbritx de Bulgària. És al voltant del llac Durankulak, en la denominada illa Gran i a la riba occidental. El jaciment fou excavat entre els anys 1974 i 1997 sota la direcció d'Henrietta Todorova.^[1]

A l'àrea del llac de Durankulak les primeres restes d'assentaments pertanyen al neolític tardà, cap al mil·lenni VI abans de la nostra era. A Nivata, situada a la costa occidental, s'han trobat restes de diferents fases de la cultura de Hamangia. Al final d'aquesta època l'assentament es traslladà a l'anomenada illa Gran (en realitat una península), i va perdurar durant l'eneolític.^[2] Alguns horitzons estratigràfics d'aquest jaciment pertanyen a diferents fases de la cultura de Varna.

També s'han trobat restes d'un assentament fortificat de l'edat del bronze tardana.^[3] En el període hel·lenístic, al segle iv abans de la nostra era a l'illa Gran s'excavà en una cova un temple dedicat a Cíbele. Aquesta àrea estigué habitada fins al primer quart del segle ii ae, quan es va abandonar potser per l'augment del nivell de les aigües, o per altres motius.

En l'edat mitjana, a partir del segle vi hi hagué un assentament a la mateixa cova que durà poc de temps i fou destruït per un incendi. Després, a partir dels segles IX-X s'hi construïren edificis residencials que es van estendre per tota l'illa.

• 
  Pla de l'assentament de l'eneolític tardà
• 
  Fotografia dels edificis de l'illa Gran de l'eneolític primerenc i tardà
• 
  Fotografia de l'edifici 25
• 
  Fotografia de l'edifici 8

En aquest jaciment s'han trobat 1.204 tombes dels períodes neolític i eneolític, i a més a més d'ossos humans hi han aparegut atuells de fang, estatuetes, eines de pedra, os i metall, i adorns.^[3] Al 4200 abans de la nostra era va desaparéixer el poblat. Aquest abandó s'ha atribuït a una catàstrofe per l'augment del nivell de la mar a causa de temperatures massa elevades. És possible que algunes de les tombes de la costa occidental siguen inaccessibles perquè poden ser a massa profunditat. A l'illa Gran s'han trobat restes d'un gran edifici palatí, temples, un taller metal·lúrgic i edificis residencials.^[1]

Les troballes relacionades amb l'arquitectura monumental de pedra, l'extracció i comerç de spondylus i les activitats metal·lúrgiques mostren una evolució molt desenvolupada per a mitjan mil·lenni V ae.

De l'època hel·lenística destaquen els objectes relacionats amb el santuari de Cíbele.^[3]

• 
  Peça de ceràmica del mil·lenni V ae
• 
  Atuells de l'eneolític
• 
  Atuell de l'eneolític
• 
  Esquelets del mil·lenni V ae amb joies i dipòsit funerari