Eduard Iniesta i Torres

Plantilla:Infotaula personaEduard Iniesta i Torres

(2024) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 març 1968 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómúsic, compositor Modifica el valor a Wikidata
GènerePop-rock, música clàssica i cançó d'autor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentGuitarra portuguesa, laouto (en) Tradueix, buzuki, guitarra, tambura, baglamas i guitarra clàssica Modifica el valor a Wikidata

Lloc webeduardiniesta.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1385553 Modifica els identificadors a Wikidata

Eduard Iniesta i Torres (Barcelona, 2 de març de 1968) és un músic, compositor, guitarrista i cantant.[1]

Per la seva música ha rebut el Premi Enderrock de la crítica com a millor disc 2006 per Andròmines, i el premi Barnasants com a millor concert 2011 per set pecats.[2] Com a productor, cal destacar el premi a La millor producció de l'any per al disc Marina Rossell canta Moustaki.[3] Compon sovint per orquestra, a destacar l'obra El gos solitari de Mozart amb textos del poeta Joan Margarit,[4] o Atmosferes d'exili. L'any 2016 escriu La petita casa de mi mateix encàrrec de l'Orquestra Nacional i Clàssica d'Andorra, per al segell Satélite K.[5] Ha compartit escenaris amb Mercè Sampietro en les obres 9 maletes[6] de Joaquim Oristrell, i Sensualitats.

El 1995 dirigeix el grup de folk laietà Lo poder del cant, que editen el disc epònim al mateix any. Aquest treball rep el Premi al millor disc pel programa de TV3 Èxit.[7] Ha col·laborat amb el cantant Lluís Llach al disc recopilatori Ses millors cançons amb la cançó País petit conjuntament amb el grup mallorquí Ocults.[8] Ha rebut el Premi Enderrock de la crítica com a millor disc 2006 per Andròmines i el premi Barnasants com a millor concert 2011 per Set pecats.[9] Com a productor, cal destacar el premi a La millor producció de l'any per al disc Marina Rossell canta Moustaki.[10]

L’any 2022 escriu la musica Odissea per la companyia de dansa Crea Dance de la coreógrafa Maria Rovira, obra que rep 3 premis Butaca.[11] L’any 2024 publica La Comunitat.[12]

Discografia

Any Nom Discogràfica
1998 Quatre de Cors Tram
2004 Òmnibus Columna Musica
2006 Andròmines Temps Record
2008 Secrets Guardats Temps Record
2009 Nítid Temps Record
2011 Els Set Pecats Temps Record
2013 Escampa la boira Temps Record
2016 La petita casa de mi mateix Satélite K
2019 White Hole Auto-editat
2020 Trajecte Animal Discmedi
2022 Eduard Iniesta al Palau Discmedi
2022 Odissea Discmedi
2024 La Comunitat Discmedi

Referències

  1. Martí Fabra, Jordi. «Eduard Iniesta: «Volia explicar les històries d’una persona que ja té un bagatge»», 20-11-2020. [Consulta: 21 juliol 2021].
  2. Eduard Iniesta, Joan Isaac i Enric Hernàez, guanyadors de la 1a edició dels Premis Barnasants a Enderrock, 14/4/2011
  3. Enderrock. «Marina Rossell canta Moustaki al Palau». [Consulta: 21 juliol 2021].
  4. TV3. «Entrevista sobre 'El gos solitari de Mozart, obra composta sobre un poema del poeta Joan Margarit». [Consulta: 21 juliol 2021].
  5. «Satélite K». Arxivat de l'original el 2021-11-06. [Consulta: 6 novembre 2021].
  6. TV3. «Presentació de '9 maletes' al programa 'Els matins' de TV3 juntament amb Mercè Sampietro i el director Joaquim Oristrell», 15-04-2013. [Consulta: 21 juliol 2021].
  7. BIANCIOTTOBARCELONA, JORDI. «El rescate de 'Lo poder del cant'» (en castellà), 04-03-2015. [Consulta: 23 maig 2023].
  8. Barcelona, NÚRIA MARTORELL /. «Eduard Iniesta encuentra su lugar» (en castellà), 07-02-2014. [Consulta: 23 maig 2023].
  9. Eduard Iniesta, Joan Isaac i Enric Hernàez, guanyadors de la 1a edició dels Premis Barnasants a Enderrock, 14/4/2011
  10. Enderrock. «Marina Rossell canta Moustaki al Palau». [Consulta: 21 juliol 2021].
  11. «Odissea. Música Eduard Iniesta» (en espanyol europeu). [Consulta: 28 agost 2024].
  12. Enderrock.cat. «Eduard Iniesta - La comunitat | Enderrock.cat». [Consulta: 28 agost 2024].

Enllaços externs

  • Eduard Iniesta i Torres - Lloc web oficial
Registres d'autoritat