Esperó muntanyenc
Delphinium montanum  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Ranunculaceae |
| Tribu | Delphinieae |
| Gènere | Delphinium |
| Espècie | Delphinium montanum DC. |
L'esperó muntanyenc (Delphinium montanum) o esperó pirinenc és una espècie de plantes amb flors del gènere dels esperons de la família ranunculàcia, endèmica dels Pirineus orientals, en tarteres i prats molt pedregosos. Es troba al Catàleg de flora amenaçada de Catalunya per decret de la Generalitat de Catalunya del 2008.[1]
«És una herba perenne, rizomatosa, amb una soca subterrània desenvolupada amb tiges de 30-50 cm. Les fulles simples, palmades i laciniades formen una roseta basal de la qual, en l'època de floració, es produeixen 1 (2-3) raïms de (3-5) 15-20 (50) flors. De vegades, alguns individus formen rodals compactes amb nombroses tiges floríferes. Les flors, hermafrodites i marcadament zigomorfes, presenten un esperó posterior nectarífer d'11-15 cm. El fruit presenta tres fol·licles densament pubescents que produeixen llavors petites, negres, subpiramidals, amb petites expansions alades a les arestes.»[2] Cal tenir en compte que es tracta d'una planta que conté alcaloides diterpènics, amb toxicitat similar a la dels acònits, una de les plantes més tòxiques de la flora europea.[2]
Taxonomia
L'espècie s'esmenta per primera vegada al volum 5 (volum 6) de la Flore française d'Augustin-Pyramus de Candolle, publicada el 1815. Després es considera una variant de Delphinium elatum. Conté la informació següent: “D. elatum L. - var. montanum DC. - RR pastures fresques, a primera línia de mar, inf. Regió alpina. : carena fronterera, costat francès (vall d'Eina amb forns de calç, roca de l'Àguila) i espanyol (sota la Portella de Mentet).[3]
El 1897, Gaston Gautier la va descriure a la seva Flore française considerant la planta "Mountain dauphinelle" de nou com a Delphinium montanum.
Actualment es considera que pertany a la sèrie Montana B. Pawl del subgènere Delphinastrum (DC) Peterm. Així doncs, taxonòmicament està emparentat amb Delphinium dubium B. Pawl, endèmica als Alps francesos i italians, i amb Delphinium oxysepalum Borb. & Pax, endèmica dels Càrpats.[2] S'ha proposat que les tres espècies provenen d'un avantpassat comú (molt proper a D. elatum) que hauria donat lloc als tres taxons per fragmentació de l'àrea abans de la darrera glaciació.[4] Totes aquestes espècies són tetraploides amb 2n = 32 cromosomes.[2]
Sinònims
Els sinònims de Delphinium montanum són els següents:[2]
- Delphinium elatum subsp. montanum (DC.) Nyman, 1878
- Delphinium elatum var. montanum (DC.) Rouy & Foucaud, 1893
- Delphinium elatum auct.
- Delphinium pyrenaicum Pourr. (nom. inval.)
Distribució
Les descripcions botàniques franceses de Delphinium montanum al segle xix la ubicaren inicialment a la Vall d'Eina i a la Portella de Mentet.[3]
Durant el segle xx, en es van identificar una desena d'ubicacions principalment de la vora sud i est. de la fossa de la Cerdanya (serra del Cadí i massís del Puigmal), amb extensions fins al Pedraforca i el massís de Madres,[2] de les quals se'n van confirmar set el 2014.[5] Aquell any es van localitzar dos nous jaciments importants, separats per 500 m entre si i situats també a la serra del Cadí, entre 2.340 i 2.400 metres d'alçada, un al nord del Portell de Cadí i l'altre al sud-oest de la Torreta de Cadí, en terreny calcari. L'anàlisi de les poblacions d'aquests dos jaciments revela 4.600 individus, dels quals un 40 a un 50% són reproductors, amb una degradació observada del 90% de les flors, atribuïda als isards.[6]
Projecte de protecció al Ripollès
Unes entitats privades i públiques van unir els esforços per a protegir la població d'esperons a la riera de Morens al Ripollès amb una sèrie de mesures: netejar els terrenys on pot proliferar, eliminar plantes competidores i invasores, conservar llavors al banc de llavors i informar el públic excursionista.[7]
Referències
- ↑ «DECRET 172/2008, de 26 d'agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya. (Correcció d'errades en el DOGC núm. 5289, pàg. 17, de 2.1.2009).», 26 d'agost de 2008, corregit el 2 de gener de 2009
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Maria Bosch i Daniel, «Esperó de muntanya», Portal de biologia de la convervació de Plantes, 2011
- ↑ 3,0 3,1 Candolle, 1815, p. 70.
- ↑ Pawlovski, 1970.
- ↑ Jordi Casas, «Preservant l'esperó pirinenc», El Punt Avui, 2 de febrer de 2014, pàgina 16
- ↑ Aymerich, Pere «Notes florístiques de les conques altes dels rius Segre i Llobregat. III». Orsis, 29, 2015, pàg. 91-118. DOI: 10.5565/rev/orsis.19.
- ↑ «L'Obra Social "la Caixa", la Diputació de Girona, la Institució Catalana d'Història Natural i l'Ajuntament de Setcases col·laboren per protegir l'esperó pirinenc a prop de Vallter 2000», Nota de premsa de la Diputació de Girona, 23 de gener de 2014
Bibliografia
- Candolle, Augustin-Pyramus. Flore Française. 6, 1815.
- Pawlovski, B «Remarques sur l'endemisme dans la flore des Alpes et des Carpates.». Vegetatio, 21, 1970, pàg. 181-243.
