Eustachy Żyliński
 (1919)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 setembre 1889 Kuna (Ucraïna) |
| Mort | 4 juliol 1954 (64 anys) Łódź (Polònia) |
| Sepultura | Cementiri Catòlic Romà de Sant Josep 51° 46′ 35″ N, 19° 26′ 13″ E / 51.7763239°N,19.4370169°E / 51.7763239; 19.4370169 |
| Formació | Universitat de Cambridge (1914–1914) Universitat de Marburg (1913–1914) Universitat de Göttingen (1912–1913) Facultat de Matemàtiques i Física de Kíiv (1907–1911) Primer institut de Kíev (1898–1907) Universitat de Kíiv |
| Tesi acadèmica | O obszarze p-adycznych liczb wymiernych (1914 ) |
| Director de tesi | Dmitri Grave |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic |
| Ocupador | Universitat Tècnica de Silesia (1946–1951) Universitat de Lviv (1919–1946) Universitat de Kíiv (1917–1919) |
| Membre de | Societat Científica de Lviv |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Władysław Orlicz i Józef Pepis |
| Família | |
| Cònjuge | Kazimiera Ramlau |
| Pares | Janusz Mikolaj (Jan) Żyliński i Kazimiera Zmudzinskich |
Signatura  | |
Eustachy Żyliński (Kuna, 19 de setembre de 1889 - Łódź, 4 de juliol de 1954) va ser un matemàtic polonès.
Vida i Obra
Żyliński, fill d'un noble sense fortuna oficial de la cort que va morir quan ell tenia catorze anys, va fer els estudis secundaris a Kíev. Des de 1907 fins a 1911 va estudiar física i matemàtiques a la universitat de Kíiv.[1] A continuació va obtenir una beca de recerca que li va permetre ampliar estudis a les universitats de Göttingen (amb Edmund Landau), Marburg (amb Kurt Hensel) i Cambridge (amb G. H. Hardy).[2]
Els anys 1916 i 1917 va ser oficial de l'exèrcit rus fent cursos d'enginyeria i radiotelegrafia.[3] Els dos cursos següents va ser professor associat a la universitat de Kiev. El 1919 va ser nomenat profesor de la universitat de Lwow (avui Lviv, Ucraïna) en la qual va romandre fins a l'ocupació nazi de 1941.[4] Després d'uns anys amb el centres d'ensenyament tancats per la guerra, i quan va veure que la ciutat deixaria de ser polonesa i passaria a mans del soviètics, va demanar un trasllat a Polònia. Es va instal·lar a viure a Łódź i va ser professos de la universitat tècnica de Silesia a Gliwice fins a la seva jubilació el 1951, tot i mantenir la seva residència a Lodz,[5] on va morir el 1954.
Żyliński va treballar sobre tot en teoria de nombres, però després de 1920 va estudiar també l'àlgebra, la lògica i els fonaments de les matemàtiques.[6]
Referències
- ↑ Maligranda, 2009, p. 171.
- ↑ Maligranda, 2015, p. 467.
- ↑ Maligranda, 2009, p. 174.
- ↑ Maligranda, 2015, p. 478.
- ↑ Maligranda, 2009, p. 189.
- ↑ Murawski, 2013, p. 19.
Bibliografia
- Duda, Roman. Pearls from a Lost City (en anglès). American Mathemical Society, 2014. ISBN 978-1-4704-1076-6.
- Kac, Marc. Enigmas of Chance (en anglès). University of California Press, 1987. ISBN 0-520-05986-7.
- Maligranda, Lech «Eustachy Żyliński (1889–1954)» (en polonès). Antiquitates Mathematicae, Vol. 3, Num. 1, 2009, pàg. 171-211. DOI: 10.14708/am.v3i1.569. ISSN: 1898-5203.
- Maligranda, Lech. «Eustachy Żyliński (1889-1954)». A: Wiesław Bąbie, Damian Recław (eds.). Profesorowie lwowscy na Politechnice Śląskiej (en polonès). Museum in Gliwice, 2015, p. 465-484. ISBN 978-83-89856-75-3.
- Murawski, Roman «Philosophy of logic and mathematics in the Lwow School of Mathematics» (en anglès). Mathematical bulletin of the Shevchenko Scientific Society, Vol. 10, 2013, pàg. 17-24. ISSN: 1812-6774.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Eustachy Żyliński» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.