Fúria (lepidòpter)

Fúria

Erynnis tages
Imago a The Burren, Comtat de Clare, Irlanda  ♂
Dades
Hoste	lot corniculat, desferracavalls, Lotus uliginosus i Lotus pedunculatus
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	174295
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Família	Hesperiidae
Tribu	Erynnini
Gènere	Erynnis
Espècie	Erynnis tages (Linnaeus, 1758)

La fúria (Erynnis tages)^[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Hesperiidae.

Present a gran part d'Europa, des de la península Ibèrica, sud de la península Itàlica i sud de Grècia fins als 62°N a Escandinàvia i Estònia. També present a l'Àsia des de Turquia fins a l'Amur. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Sicília i Corfú, mentre que es troba a gran part de les illes Britàniques, excepte parts d'Irlanda i d'Escòcia. També es troba a les illes bàltiques de Gotland i Öland.^[3][4] Ocupa gran part de la península Ibèrica, excepte l'extrem sud-oest, d'on és absent, i la part central, on és escassa. A Catalunya ocupa gran part del territori, tot i que és més escassa o absent a la Depressió Central i a la franja litoral.^[5]

Envergadura alar d'entre 25 i 27 mm.^[6] Sense dimorfisme sexual, a excepció de la presència, en els mascles, d'un plec costal a l'ala anterior. Anvers de l'ala anterior amb fons bru i gris de diferents tonalitats i formant diverses bandes, així com una sèrie de petites taques blanques prop del marge. Anvers de l'ala posterior bru fosc amb una sèrie marginal de punts blancs i, a vegades, una altra sèrie de punts blancs a la part interior de la primera, tot i que més esvaïts. Les fímbries de l'ala anterior estan formades per una alternança de gris i bru, mentre que a l'ala posterior són uniformes de color bru. Revers d'ambdues ales d'un color bru més pàl·lid que l'anvers, uniforme, i amb presència de dues sèries, marginal i submarginal, de punts blancs.^[5]

• 
  Anvers i revers d'un adult

Llocs oberts ben assolellats, com ara pastures seques, prats, aclarides de boscos, erms o conreus herbacis.^[6][5] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 2000 m.^[4][5] L'eruga s'alimenta de diverses fabàcies, sobretot desferracavalls (Hippocrepis comosa), però també espècies del gènere Lotus, com ara el lot corniculat (L. corniculatus) o el lot d’aiguamoll (L. pedunculatus).^[6]

Vola en diverses generacions, en funció de la localitat, l'altitud i la temporada. Al centre i nord d'Europa vola en una generació entre finals d'abril i mitjans de juny, mentre que al sud d'Europa pot volar en dues generacions, la primera entre principi d'abril i principi de juny, i la segona entre finals de juny i finals d'agost. En anys favorables, també hi pot haver una segona generació al nord d'Europa.^[4] Hiverna com a eruga.^[6]

Les femelles ponen els ous de forma individual a la part superior de les fulles de la seva planta nutrícia. Les erugues es construeixen una estructura a partir de fulles i seda, dins de la qual s'alimenten, passen l'hivern i on es produeix la crisalidació.^[4]

• 
  Anvers d'un adult
• 
  Revers d'un adult

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies

• Asturnatura (castellà)
• Biodiversidad Virtual (castellà)
• European Butterflies (anglès)