Fernando Schwartz Girón
(2008) | |||||||||||||
Biografia | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 15 novembre 1937 (86 anys) Ginebra (Suïssa) | ||||||||||||
Ambaixador d' Espanya a Kuwait | |||||||||||||
16 d'abril de 1977[1] – 24 de juliol de 1981 | |||||||||||||
← Andrés Drake Alvear | |||||||||||||
Ambaixador d' Espanya als Països Baixos | |||||||||||||
16 d'abril de 1985[2] – 24 de juliol de 1988 | |||||||||||||
← Jorge del Pino y Moreno Manuel María Sassot Cuñadas → | |||||||||||||
Dades personals | |||||||||||||
Formació | Colegio Nuestra Señora del Pilar | ||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Ocupació | diplomàtic, presentador de televisió, escriptor, periodista | ||||||||||||
Activitat | 1971 - | ||||||||||||
Ocupador | Universitat Autònoma de Madrid | ||||||||||||
Participà en | |||||||||||||
30 octubre 2019 | Més procés és més retallades | ||||||||||||
20 desembre 2018 | manifest «Que no ens divideixin» | ||||||||||||
Família | |||||||||||||
Cònjuge | Anna Sandra Marone-Cinzano (1985–) | ||||||||||||
Pare | Juan Schwartz Díaz-Flores | ||||||||||||
Premis
| |||||||||||||
Llista
|
Fernando Schwartz Girón (Ginebra, 15 de novembre de 1937) és un diplomàtic, presentador de televisió i escriptor espanyol. És fill de Juan Schwartz Díaz-Flores i germà de l'economista liberal Pedro Schwartz Girón.
Biografia
Com diplomàtic i fill de diplomàtics va viure a diversos països durant 25 anys. Va ser ambaixador d'Espanya a Kuwait i als Països Baixos i portaveu del govern per a afers exteriors fins a retirar-se el 1988.
Va treballar més tard per al grup PRISA sent conseller editorial d'El País, portaveu del grup i director de comunicació. Ha estat professor d'Opinió a l'Escola de Periodisme El País-Universitat Autònoma de Madrid i copresentador, al costat de Máximo Pradera i Ana García-Siñeriz, del programa Lo + Plus de Canal + entre 1995 i 2004. En 2006 va presentar el programa Schwartz & Co en la televisió autonòmica balear, IB3. Resideix entre Madrid i Mallorca amb la seva família.[3]
Com a escriptor, el 1996 va guanyar el Premi Planeta, del que en fou finalista el 1982.[4] En 2006 també va guanyar el Premi Primavera de Novel·la.
Obres
- La internacionalización de la guerra civil española, 1971
- La conspiración del Golfo, 1982. Finalista del Premi Planeta
- La venganza, 1988
- La Reina de Serbia, 1993
- El desencuentro, 1996. Premi Planeta
- El engaño de Beth Loring, 2000
- Educación y descanso. Las anécdotas de la diplomacia, 2000
- Cambio dos de veinticinco por una de cincuenta, 2002
- Vichy 1940, 2006 Premi Primavera de Novel·la
- El cuenco de laca, 2008
- El príncipe de los oasis, 2009
- Viví años de tormenta, 2012
- Héroes de días atrás, 2016
- Que vaya Meneses 2019
Premis
- Finalista al Premi Planeta 1982 amb La conspiración del Golfo
- Premi Planeta 1996 per El desencuentro
- Premi Primavera de Novel·la 2006 per Vichy 1940'
Referències
- ↑ Decret del nomenament
- ↑ Decret del nomenament
- ↑ Fernando Schwartz Arxivat 2017-08-13 a Wayback Machine. a elboomeran.com
- ↑ El escritor y periodista define 'El desencuentro' como una novela intimista, El País, 16 d'octubre de 1996
Enllaços externs
- Notícies sobre Fernando Schwartz a El País
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Fernando González Delgado La mirada del otro | Premi Planeta 1996 | Succeït per: Juan Manuel de Prada Blanco La tempestad |
Precedit per: José Ovejero Las vidas ajenas | Premi Primavera de Novel·la 2006 | Succeït per: Nativel Preciado Camino de hierro |