Ferrer de Santmartí
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1189 |
Mort | 1247 |
Senyor del Castell de Sant Martí Sarroca | |
Activitat | |
Carrera militar | |
Conflicte | Conquesta de Mallorca |
Família | |
Cònjuge | Alamanda de Castellvell, Saurina de Cervera |
Fills | Alamanda de Santmartí |
Ferrer de Santmartí (1189-1247) fou un noble català senyor dels castells d'Olèrdola, Sant Martí Sarroca, Subirats, Eramprunyà, Castellet i últim membre masculí del llinatge dels Santmartí.
Biografia
Fill de Guillem III de Santmartí i de Alamanda de Castellví, va néixer després de la mort de son pare (1189) per la qual cosa els castells d’Eramprunyà, Sant Martí Sarroca, Subirats i Olèrdola degueren ser tinguts pels marmessors, a fi d'acomplir les voluntats testamentàries del difunt. El seu heretatge resultava molt compromès per les despeses realitzades pel seu pare de cara a mantenir els plets de la madrastra Guisla de Banyeres.[1] Així, l'any 1208 reb quatre mil cent sous com a penyora del castell d'Eramprunyà, que en nom seu havia hipotecat la seva tieta Guilleuma de Castellví a Berenguer de Castellet. L'any 1219, el rei Jaume I confirmà el dret que tenien Ferrer de Santmartí i els seus avantpassats sobre el castell de Castellet que era feu de la corona.[cal citació] La pèrdua de patrimoni va seguir amb la pèrdua definitiva del castell d'Eramprunyà. Adquirit pel rei Jaume I, entre el 1226 i el 1227, passà a mans dels feudataris dels Santmartí, els Santa Oliva que hi restaren com a castlans reials.[2] De la liquidació del patrimoni dels Santmartí en posseïm un altre testimoni. La venda que el 1250 féu Saurina de Cervera, segona muller i vidua de Ferrer de Santmartí, a Guillem de Terrassa d'un mas al terme de la parròquia de Sant Miquel del castell d’Eramprunyà, situat al Sitjar, per 300 sous barcelonesos. El 1242, Ferrer de Santmartí, donà com a dot a la seva filla Alamanda de Santmartí, els castells que havien sigut propietat de la seva esposa Alamanda de Castellvell: Falset, Móra, Tivissa, Marçà i altres, pel seu casament amb Guillem II d’Entença.[cal citació]
Núpcies i descendència
Es va casar amb Alamanda de Castellvell, senyora de la baronía de Castellvell, amb qui tingué una filla:
Es va casar en segones núpcies amb Saurina de Cervera amb qui no tingué descendència.