Francisco Rubio y Pablos
Biografia | |
---|---|
Naixement | 26 abril 1815 Valladolid (Espanya) |
Mort | 18 desembre 1891 (76 anys) Madrid |
Senador al Senat espanyol | |
15 febrer 1891 – 18 desembre 1891 Circumscripció electoral: província de Conca | |
Diputat a Corts | |
29 agost 1881 – 8 març 1886 ← Manuel Becerra Bermúdez Circumscripció electoral: districte electoral de Tarancón | |
Diputat a Corts | |
18 febrer 1876 – 25 juny 1881 Circumscripció electoral: San Clemente | |
Governador civil de Barcelona | |
16 agost 1867 – 30 setembre 1868 ← Romualdo Méndez de Sanjulián – Gaspar Núñez de Arce → | |
Governador civil de la província de València | |
febrer 1865 – 1r juny 1865 | |
Governador civil de la província d'Alacant | |
13 desembre 1863 – ← Francisco Fernández Golfín (fill) | |
Activitat | |
Ocupació | polític |
Partit | Partit Liberal Conservador |
Francisco Rubio y Pablos (Valladolid, 26 d'abril de 1815 - Madrid, 18 de desembre de 1891) fou un polític espanyol, diputat i senador durant la restauració borbònica. Durant els darrers anys del regnat d'Isabel II d'Espanya fou governador civil de diverses províncies com Jaén (1857, 1863 i 1864), Oviedo (1857), Múrcia (1858), Sevilla, València (febrer-juny de 1865, juliol de 1866), Alacant (desembre de 1863) i Barcelona. Fou el darrer governador civil de Barcelona abans de la revolució de 1868, arran de la qual va ser destituït.[1]
Després de la restauració borbònica va militar en el Partit Conservador i fou elegit diputat pel districte de San Clemente (Conca) a les eleccions generals espanyoles de 1876 i 1879 i pel de Tarancón a les eleccions generals espanyoles de 1881 i 1884.[2] En 1891 fou escollit senador per la província de Conca. Va morir poc després.[3]