George Biddell Airy
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 juliol 1801 Alnwick (Anglaterra) |
Mort | 2 gener 1892 (90 anys) Greenwich (Anglaterra) |
Sepultura | Cementiri de St. Mary, Playford, Suffolk 52° 05′ 12″ N, 1° 14′ 07″ E / 52.0866763°N,1.2351809°E / 52.0866763; 1.2351809 |
31è President de la Royal Society | |
1871 – 1873 ← Edward Sabine – Joseph Dalton Hooker → | |
7è Astrònom reial | |
1835 – 1881 ← John Pond – William Henry Mahoney Christie → | |
10è Càtedra Lucasiana | |
1826 – 1828 ← Thomas Turton – Charles Babbage → | |
Dades personals | |
Formació | Trinity College (Cambridge) |
Es coneix per | Disc d'Airy Funció d'Airy |
Activitat | |
Camp de treball | Astronomia |
Ocupació | Astronomia Matemàtiques |
Organització | Universitat de Cambridge Observatori de Greenwich |
Membre de | Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1865–) Acadèmia de Ciències de Rússia Reial Acadèmia d'Irlanda Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Royal Society Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia Prussiana de les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia reial de les ciències, lletres i belles arts de Bèlgica |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Fills | Wilfrid Airy, Hubert Airy, Christabel Airy |
Premis Medalla Copley (1831) | |
Sir George Biddell Airy FRS KCB (Alnwick, Northumberland, 27 de juliol de 1801 - Greenwich, 2 de gener de 1892),[1] fou un astrònom i matemàtic anglès.[2]
Catedràtic Lucasià i professor d'astronomia a Cambridge (1826-1835), fou nomenat astrònom reial (1835-1881). Fou director de l'observatori de Cambridge (1828), al que donà gran impuls, i del de Greenwich (1835-1886), el que reorganitzà i dotà d'aparells més moderns. Realitzà nombroses investigacions en el camp de la física matemàtica i la matemàtica aplicada als càlculs astronòmics: en el camp de l'astronomia observacional lliurà a la posteritat el "disc d'Airy", la mida mínima aparent d'un estel (o font puntual de llum) degut a la difracció de la llum en l'objectiu del telescopi És conegut, principalment, per no haver sabut reconèixer la importància dels càlculs de John Couch Adams pel descobriment del planeta Neptú.
Es batejaren en el seu honor els cràters Airy de la Lluna i Airy de Mart. Així com les anomenades funcions d'Airy prenen el seu nom dels seus treballs sobre l'anomenada equació d'Airy.
- On sound and atmospheric vibrations with the mathematical elements of music, 1871
Referències
- ↑ Asimov, Isaac. «Airy, George Biddell». A: Enciclopedia biográfica de ciencia y tecnología : la vida y la obra de 1197 grandes científicos desde la antigüedad hasta nuestros dias (en castellà). Nueva edición revisada. Madrid: Ediciones de la Revista de Occidente, 1973, p. 280. ISBN 8429270043.
- ↑ «George Biddell Airy». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «George Biddell Airy» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Eggen, Olin J. «Airy, George Biddell». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 6 agost 2016].
- Weisstein, Eric W. «Airy Functions». MathWorld. [Consulta: 31 juliol 2016].