Graftonita
 Graftonita | |
|---|---|
 Graftonita amb triplita, de la mina Palermo, Nou Hampshire, Estats Units | |
| Fórmula química | Fe2+Fe₂(PO₄)₂ |
| Epònim | Grafton  |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.AB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.AB.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/A.03 |
| Dana | 38.3.3.1 |
| Heys | 19.12.36 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | massiu, làmines |
| Estructura cristal·lina | a = 8.87Å, b = 11.57Å, c = 6.17Å, β = 99.2° |
| Color | rosa a marró |
| Exfoliació | perfecta |
| Fractura | desigual, rugosa |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 |
| Lluïssor | vítria, grassa |
| Color de la ratlla | blanca, rosa clara |
| Diafanitat | translúcid |
| Densitat | 3,67 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
| Símbol | Gft |
| Referències | [1] |
La graftonita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup de la graftonita. Rep el seu nom de la localitat on va ser descoberta el 1900, Grafton, a l'estat de Nou Hampshire, Estats Units. Un sinònim poc usat és el de repossita.
Característiques
La graftonita és un fosfat de ferro, que forma una sèrie de solució sòlida amb la beusita.[2] En el mes de febrer de 2017 l'espècie va ser redefinida, desapareixent el calci, molt poc present anteriorment, i el manganès de la seva fórmula química.[3] Generalment presenta un hàbit massiu, en forma de làmines paral·leles quan apareix en al costat de trifilites o ocasionalment amb altres fosfats primaris en roques pegmatites de granit. Els cristalls ben formats d'aquest mineral són desconeguts. Els cristalls pseudomòrfics d'heterosita formats a partir de "cristalls" de graftonita són fortament prismàtics, d'on es dedueix com és la seva estructura cristal·lina.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la graftonita pertany a «08.AB: Fosfats, etc. sense anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: farringtonita, ferrisicklerita, heterosita, litiofil·lita, natrofilita, purpurita, sicklerita, simferita, trifilita, karenwebberita, sarcòpsid, chopinita, beusita, xantiosita, lammerita, lammerita-β, mcbirneyita, stranskiita, pseudolyonsita i lyonsita.
Formació i jaciments
És un mineral fosfat de formació primària, és a dir, format quan es va formar la roca, que apareix en complexos pegmatítics de granit. Sol trobar-se associada a altres minerals com: trifilita, litiofilita, sarcòpsid, ferrisicklerita, heterosita, arrojadita, fairfieldita, barbosalita, almandina, zircó, albita, moscovita o biotita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita al Cap de Creus (Alt Empordà),[4] al massís de l'Albera,[5] a Argelers (Rosselló)[6] i al camp de pegmatites de Cotlliure (Rosselló).[7]
Referències
- ↑ «Graftonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r agost 2014].
- ↑ «Graftonite» (en anglès). Handbook of mineralogy. [Consulta: 1r agost 2014].
- ↑ U. Hålenius, F. Hatert, M. Pasero, S. J. Mills. «New minerals and nomenclature modifications approved in 2017» (en anglès). Mineralogical Magazine. DOI: 10.1180/minmag.2017.081.022. [Consulta: 16 abril 2017].
- ↑ Bareche, Eugeni. Els minerals de Catalunya: segle XX. Barcelona: Grup Mineralògic Català, 2006, p. 269. ISBN 84-609-9071-0 [Consulta: 21 gener 2024].
- ↑ Keller, Paul; Fontan, François; Velasco Roldan, Francisco; Melgarejo I Draper, Joan Carles «Staněkite, Fe3+(Mn,Fe2+,Mg)(PO4): a new phosphate mineral in pegmatites at Karibib (Namibia) and French Pyrénées (France)». European Journal of Mineralogy, 9, 3, 02-06-1997, pàg. 475–482. DOI: doi:10.1127/ejm/9/3/0475 [Consulta: 20 gener 2024].
- ↑ Christian Berbain, Georges Favreau, Jacques Aymar. Mines et minéraux des Pyrénées-Orientales et des Corbières. Association française de microminéralogie, 2005. ISBN 9782952660105 [Consulta: 21 gener 2024].
- ↑ BERBAIN. C, RILEY. T, FAVREAU. G,. Phosphates des pegmatites du massif des Albères. Ed Association française de Microminéralogie, 2012 [Consulta: 21 gener 2024].