Heinrich Zöllner
No s'ha de confondre amb Carl Heinrich Zöllner. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 juliol 1854 Leipzig (Alemanya) |
Mort | 8 maig 1941 (86 anys) Friburg de Brisgòvia (Alemanya) |
Sepultura | Hauptfriedhof Freiburg (en) |
Formació | Conservatori de Leipzig (1875–1877) |
Activitat | |
Ocupació | compositor, llibretista, director d'orquestra, escriptor |
Ocupador | Universitat de Leipzig Hochschule für Musik und Tanz Köln |
Membre de | Leipziger Universitäts-Sängerschaft zu St. Pauli in Mainz |
Gènere | Òpera |
Professors | Carl Reinecke, Salomon Jadassohn i Ernst Friedrich Richter |
Família | |
Pare | Carl Friedrich Zöllner |
Heinrich Zöllner (Leipzig, 4 de juliol de 1854 - Friburg de Brisgòvia, 4 de maig de 1941) fou un compositor, director d'orquestra i llibretista alemany. El seu fill Richard, nascut a Metz el 1896, també ha estat un notable compositor, havent escrit molta música de cambra. Fou professor del Conservatori de Leipzig on va tenir entre altres alumnes en Frederick Stock,[1] i del Stern de Berlín, va ser molt anomenat com a director d'orquestra i compositor. Donà a l'escena nombroses obres, de les que aconseguiren més renom les titulades:
- Der Ueberfall (Dresden, 1895),
- Die versunkene Glocke (Berlín, 1899),
- Per a cor i orquestra el poema dramàtic Hunnenschlacht
- L'oratori Luther
- Escenes líriques
- Columbus
- Hymnus der Liebe
- Die neue Welt
- König Sigurds Brautfahrt
- Die Meerfahrer
- Helden Rèquiem Heerschau
- Bonifazius
Va compondre les següents òperes:
- Die lustigen Chinesinnen (1885 Cologne, Stadt)
- Faust (19 d'octubre 1887, Múnic, Hof)
- Matteo Falcone (18 de desembre 1893, New York, Irving Place)
- Bei Sedan (1 de setembre 1895, Leipsig, Neues)
- Der Überfall (7 de setembre 1895, Dresden, Hof)
- Das hölzerne Schwert (24 de novembre 1897, Kassel, Hof)
- Die versunkene Glocke (8 de juliol 1899, Berlín, Westens)
- Frithjof (6 d'octubre 1910, Antwerp)
- Zigeuner (15 de març 1912, Stuttgart, Hof)
- Der Schützenkönig (18 de desembre 1913, Elberfeld-Barmen, Stadt)
En el gènere simfònic va escriure tres simfonies; els poemes Sommerfahrt i Waldphantasie i una Sérénade per a orquestra de corda i flauta. Va publicar inspirats lieder i diversos cors per a veus d'home.
Notes
- ↑ Enciclopèdia Espasa Volum núm. 57, pàg. 1184 ISBN 84 239-4557-X
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 70, pàg. 360 ISBN 84-239-4570-7