Henri Villat
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Henri René Pierre Villat  24 desembre 1879 4t districte de París (França) | ||||
| Mort | 19 març 1972 (92 anys) 13è districte de París (França) | ||||
| Sepultura | Crematori i Columbari del Père-Lachaise 48° 51′ 45″ N, 2° 23′ 47″ E / 48.862368°N,2.396359°E / 48.862368; 2.396359 | ||||
| |||||
| Dades personals | |||||
| Formació | Universitat de Montpeller (1911–1911) École Normale Supérieure (1899–1902) Lycée Malherbe (1886–1899) | ||||
| Tesi acadèmica | Sur la résistance des fluides (1911 ) | ||||
| Director de tesi | Marcel Brillouin i Charles Émile Picard | ||||
| Activitat | |||||
| Camp de treball | Matemàtiques, mecànica dels fluids i hidrodinàmica | ||||
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, hidròleg | ||||
| Ocupador | École nationale supérieure de l'aéronautique et de l'espace (1930–) Universitat de París (1925–) Universitat d'Estrasburg (1919–1925) Universitat de Montpeller (1911–1919) Universitat de Caen (1906–1911) Lycée Malherbe (1902–1906) | ||||
| Membre de | |||||
| Obra | |||||
| Estudiant doctoral | Henri Cabannes, Marie-Louise Dubreil-Jacotin, Caius Iacob, Jean Leray, Robert Mazet, Ion Cârstoiu, Henri Poncin, Louis Cagniard (en)  , Roger Brard, Jean Coulomb, Nicolae Ciorănescu, Albert Gay, Pierre Massé, Dmitry Ryabushinsky (en) , Adalbert Oudart (en) i René-Paul-Eugène Thiry | ||||
| Localització dels arxius |
| ||||
| Família | |||||
| Cònjuge | Marie Caroline Gabrielle Le Saulnier (1904-†1961) Marian Arthur (1964-1972) | ||||
| Pares | Louis Achille Villat i Victorine Félicie Augustine Lespermont | ||||
| Germans | Louis Villat | ||||
Premis
| |||||
Henri Villat (4t districte de París, 24 de desembre de 1879 - 13è districte de París, 19 de març de 1972) va ser un matemàtic francès.
Després de fer els estudis secundaris al Lycée Malherbe de Caen, va ingressar a l'École Normale Supérieure el 1899 on va obtenir l'agrègation (la graduació) en ciències matemàtiques el 1902.[1] Els cursos següents va ser professor de matemàtiques especials al lycée de Caen fins que el 1906 va ser nomenat professor de la universitat de Caen. A continuació, el 1911, va ser professor de la universitat de Montpeller, en la qual, al mateix temps va defensar la seva tesi doctoral sobre hidrodinàmica.
El 1919 va passar a ser professor de mecànica racional a la universitat d'Estrasburg en la qual va romandre fins al 1925, any en què va ser nomenat professor de mecànica de fluids a la universitat de París i director de l’Institut de Mecànica de Fluids.[2] A partir de 1930 també va donar classes l'École Normale Supérieure d'Aéronautique.
Va ser editor i director de les revistes Journal de mathématiques pures et appliquées i Nouvelles annales de mathématiques. A més, va publicar poemes amb un pseudònim desconegut i va ser un virtuós violoncel·lista.
En el període d'entreguerres, Villat va ser l'autèntic líder dels estudis de la mecànica de fluids a França,[3] gaudint d'una relació privilegiada, tan científica com personal, amb el matemàtic italià Tullio Levi-Civita.[4] Paradoxalment, els seus estudis teòrics de les ones i dels vòrtex, cada cop tenien menys aplicacions pràctiques i el seu èxit es va anar desinflant.[5]
Referències
- ↑ Charle i Telkès, 1989, p. 261.
- ↑ Fontanon, 2017, p. 549.
- ↑ Aubin, 2011, p. 1.
- ↑ Tazzioli, 2016, p. 266.
- ↑ Aubin, 2011, p. 2.
Bibliografia
- Aubin, David «"Audacity or Precision": The Paradoxes of Henri Villat's Fluid Mechanics in Interwar France» (en anglès). arXiv, 2011, pàg. 1-34.
- Charle, Christophe; Telkès, Eva. «VILLAT (Henri, René, Pierre)». A: Christophe Charle, Eva Telkes-Klein (eds.). Les professeurs de la Faculté des sciences de Paris: dictionnaire biographique (1901-1939) (en francès). Institut national de recherche pédagogique, 1989, p. 261-263. ISBN 9782222043362.
- Fontanon, Claudine «La mécanique des fluides à la Sorbonne entre les deux guerres» (en francès). Comptes Rendus Mécanique, Vol. 345, Num. 8, 2017, pàg. 545-555. DOI: 10.1016/j.crme.2017.05.003. ISSN: 1631-0721.
- Gispert, Hélène; Leloup, Juliette «Des patrons des mathématiques en France dans l'entre-deux-guerres» (en francès). Revue d'histoire des sciences, Vol. 62, Num. 1, 2009, pàg. 39-117. DOI: 10.3917/rhs.621.0039. ISSN: 0151-4105.
- Tazzioli, Rossanna. «The Eyes of French Mathematicians on Tullio Levi-Civita - The Case of Hydrodynamics (1910-1930)». A: Frédéric Brechenmacher, Guillaume Jouve, Laurent Mazliak, Rossana Tazzioli (eds.). Images of Italian Mathematics in France (en anglès). Birkhäuser, 2016, p. 255-288. ISBN 978-3-319-40080-8.
Enllaços externs
- Roy, Maurice. «Biographie de Henri VILLAT». Acadèmia de Ciències de París, 1972. [Consulta: 3 octubre 2021]. (francès)
- Le Ferrand, Hervé. «Sur le fonctionnement du Journal de Mathématiques Pures et Appliquées entre 1917 et 1937 d'après des lettres inédites de Henri Villat à Robert de Montessus de Ballore». HAL archives-ouvertes, 2011. [Consulta: 3 octubre 2021]. (francès)
