Hyles hippophaes

Hyles hippophaes

Dades
Hoste	Elaeagnus i Hippophae
Estat de conservació
Dades insuficients
UICN	10542
Taxonomia
Super-regne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Subordre	Glossata
Infraordre	Heteroneura
Família	Sphingidae
Tribu	Macroglossini
Gènere	Hyles
Espècie	Hyles hippophaes (Esper, 1793)
Nomenclatura
Sinònims	Sphinx hippophaes Esper, 1789 Deilephila insidiosa Erschoff, 1874 Celerio hippophaes teriolensis Dannehl, 1929 Celerio hippophaes obscurata Dannehl, 1929 Celerio hippophaes kiortsii Koutsaftikis, 1974 Celerio hippophaes flava Denso, 1913 Celerio hippophaes expallidata Dannehl, 1933 Celerio hippophaes crocea Rebel, 1910 Deilephila hippophaes bienerti Staudinger, 1874 Celerio hippophaes shugnana Sheljuzhko, 1933 Celerio hippophaes ornatus Gehlen, 1930 Celerio hippophaes malatiatus Gehlen, 1934 Celerio hippophaes caucasica Clark, 1922 Celerio hippophaes bucharana Sheljuzhko, 1933 Celerio hippophaes baltistana O. Bang-Haas, 1939 Celerio hippophaes anatolica Rebel, 1933 Hyles hippophaes transcaucasica Gehlen, 1932 Hyles hippophaes caucasica Denso, 1913

Hyles hippophaes és una espècie de lepidòpter ditrisi de la família dels esfíngids (Sphingidae) propi de la regió Paleàrtica.^[1]

Amplada alar d'entre 60 i 80 mm. De tonalitats variables, normalment marró clar, diferint del verd oliva predominant d'altres espècies del gènere Hyles com Hyles euphorbiae. A l'abdomen presenta quatre taques negres i quatre blanques normalment tapades per les ales posteriors. Cap i tòrax envoltats d'una línia blanca que s'acaba estenent per les ales anteriors. A aquestes s'hi troba també una franja més fosca que acaba a la punta; alguns exemplars tenen la base alar negra. Ales posteriors amb una taca rosada (o groga a la forma crocea) més o menys predominant envoltada de negre.

Pot arribar als 80 mm. Bastant variable. Cos verd clapejat de blanc amb dues línies laterals blanques per sota els espiracles i dues taques blanques allargades i curtes que surten de l'origen de la cua; en alguns individus aquestes taques segueixen formant dues franges blanques esquitxades per taques rodones color crema.

Generalment riberes de riu, valls de muntanya i altres zones muntanyoses on creixi la planta nutrícia. L'eruga a Europa s'alimenta generalment d'Hippophae rhamnoides, acceptant també Elaeagnus angustifolia; a Crimea es pot trobar sobre Elaeagnus argentea. En captivitat accepta altres espècies del gènere Eleaegnus i Epilobium angustifolium.

Una generació (finals d'abril - principis de juliol) o dues (una segona a l'agost/setembre) depenent de l'altitud i la localitat. Hibernació com a pupa en una cambra subterrània.

Es pot trobar a l'Afganistan, Alemanya, Armènia, l'Azerbaidjan, Xina, Espanya, França, Geòrgia, Grècia, l'Iran, l'Iraq, el Kazakhstan, Kirguizstan, Mongòlia, el Pakistan, Romania, Sèrbia, Suècia, Turquia, Turkmenistan i l'Uzbekistan.^[1]

És parasitada per taquínids, com Exorista fasciata, Exorista larvarum o Masicera sphingivora i solen causar índexs de mortalitat elevats. A vegades es produeix hibridació amb Hyles vespertilio.

• P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.

• Sphingidae of the Western Palaearctic (anglès)
• UK Moths (anglès)

En altres projectes de Wikimedia:
	Commons (Galeria)
	Commons (Categoria)
	Viquiespècies