Iuri Xaporin
Biografia | |
---|---|
Naixement | 27 octubre 1887 (Julià) Hlúkhiv (Ucraïna) |
Mort | 9 desembre 1966 (79 anys) Moscou (Rússia) |
Sepultura | Cementiri de Novodévitxi |
Formació | Conservatori de Sant Petersburg (1913–1918) Universitat de Kíiv (1906–) Facultat de Dret de la Universitat de Sant Petersburg |
Activitat | |
Ocupació | compositor, compositor de bandes sonores, pedagog musical, professor d'universitat, director d'orquestra, crític musical |
Ocupador | Teatre Aleksandrinski (–1934) Teatre Tovstonógov (–1928) maison d'édition Triton (fr) (1925–1936) Conservatori de Moscou |
Membre de | Comitè Soviètic de la Pau (1955–) Association for Contemporary Music (en) Unió de Compositors Soviètics |
Gènere | Òpera |
Alumnes | Rodion Sxedrín |
Família | |
Cònjuge | Lyubov Shaporina |
Premis
| |
Iuri Xaporin (Hlúkhiv, 27 d'octubre de 1887 (Julià) - Moscou, 9 de desembre de 1966), nom complet amb patronímic Iuri (Gueorgui) Aleksàndrovitx Xaporin, rus: Ю́рий (Гео́ргий) Алекса́ндрович Шапо́рин, fou un compositor i director d'orquestra rus, guanyador de tres premis Stalin (1941, 1946, 1952)
Biografia
Iuri Xaporin va néixer a Hlúkhiv (llavors part de l'Imperi Rus, ara a l'óblast de Sumi, Ucraïna) en el si d'una família d'artistes (el seu pare era pintor i la seva mare pianista). Va rebre la seva educació secundària a Sant Petersburg. Sota la direcció del seu pare, el 1906 va ingressar a la Facultat de Dret de la Universitat de Kíiv, però, seriosament interessat per la música, també va començar a prendre lliçons de teoria i composició de G. L. Lubomirski.[1] Dos anys més tard, per recomanació del famós compositor Mikola Líssenko, va arribar a Sant Petersburg, on va ingressar a la Facultat de Dret de la Universitat de Sant Petersburg i, al mateix temps, va intentar entrar al Conservatori de Sant Petersburg, però només ho va aconseguir l'any 1913. Al conservatori tingué com a professors, entre d'altres, Nikolai Sokolov (composició), Maximilian Steinberg (orquestració) i Nikolai Txerepnín (direcció).[2]En els seus anys de conservatori, va desenvolupar un estil de composició original, que va ser influenciat per l'escola clàssica russa, en particular, per Nikolai Rimski-Kórsakov.
Referències
- ↑ Путятицька О. В. Григорій Любомирський і формування педагогічних засад Київської консерваторії перших десятиліть ХХ ст. // Науковий вісник Національної музичної академії України імені П. І. Чайковського. — 2014. — Вип. 112. — С. 124—138.
- ↑ Sigrid Neef: Šaporin, Jurij Aleksandrovič. A: MGG Online (cal subscripció) (alemany)