Jenő Egerváry

Plantilla:Infotaula personaJenő Egerváry
Biografia
Naixement16 abril 1891 Modifica el valor a Wikidata
Debrecen (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 novembre 1958 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Budapest (Hongria) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri del carrer Fiumei, 34/2, N/A, 2, 10 47° 29′ 45″ N, 19° 05′ 26″ E / 47.4958°N,19.0906°E / 47.4958; 19.0906 Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Budapest Eötvös Loránd - Philosophiæ doctor (1909–1914)
Fazekas Mihály Gimnázium (1901–1909) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaAz integrálegyenletek egy osztályáról Modifica el valor a Wikidata (1914 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiLipót Fejér Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÀlgebra lineal i geometria Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tecnologia i Economia de Budapest (1938–1958)
Universitat de Budapest Eötvös Loránd (1930–1938)
Universitat de Szeged (1922–1927)
Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest (1915–1922) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
ParesBéla Frigyes Egerváry i Ilona Madarassy
Premis
  • (1956)  Orde del Treball
  • (1953)  Premi Kossuth
  • (1949)  Premi Kossuth
  • (1932)  Medalla Gyula Kőnig Modifica el valor a Wikidata

Jenő Egerváry (Debrecen, 16 d'abril de 1891 - Budapest, 30 de novembre de 1958) va ser un matemàtic hongarès.

Vida i Obra

Després de fer els estudis secundaris a la seva vila natal, Debrecen, Egerváry va fer els estudis universitaris a la universitat Péter Pázmány de Budapest fins que es va doctorar el 1914, sota la direcció de Lipót Fejér.[1] A continuació, i mentre ampliava estudis, va ser empleat de l'Institut Sismològic hongarès. Curiosament, durant la Primera Guerra Mundial va ser declarat inútil pel servei militar, quan en realitat era un reconegut muntanyista i alpinista.

El 1918 va ser nomenat professor ajudant de la universitat tecnològica de Budapest i el 1921 de la universitat de Szeged (que operava temporalment a Budapest).[2] El 1927, per motius desconeguts, li va ser revocada l'habilitació docent, però el 1930, tornava a ser professor ajudant a la universitat de Budapest. Finalment, el 1938, va passar a ser professor titular de la universitat tecnològica de Budapest, de la qual es va jubilar el 1958, uns mesos abans de morir suïcidat en estranyes circumstàncies.[3]

Els seus primers treballs científics van estar en la línea del seu mestre, Lipót Fejér, en el camp de l'anàlisi matemàtica; però aviat el seu interès va tombar cap a la teoria de les equacions algebraiques i l'àlgebra lineal.[4] En qualsevol cas, la seva carrera acadèmica va estar dedicada íntegrament a les matemàtiques aplicades,[5] incloent, per exemple, l'estudi del problema dels tres cossos, de la conducció del calor o de les equacions diferencials que modelen els ponts de cadenes[6] (càlculs que potser es van fer servir en la construcció del conegut Pont de les Cadenes de Budapest). També va fer alguna incursió en la geometria diferencial.[7]

La seva aportació més original va ser la del algorisme hongarès, un procediment matemàtic per assignar els recursos disponibles de la forma més eficient.[8]

Referències

  1. ↑ Rózsa, 1984, p. 288.
  2. ↑ Rapcsák, 2010, p. 60.
  3. ↑ Kuhn, 2012, p. 644.
  4. ↑ Rózsa, 1984, p. 289.
  5. ↑ Elbert i Garay, 2006, p. 280.
  6. ↑ Elbert i Garay, 2006, p. 281.
  7. ↑ Tamássy, 2006, p. 408.
  8. ↑ Kuhn, 2012, p. 645 i ss.

Bibliografia

  • Elbert, A.; Garay, B.M.. «Differential Equations: Hungary, the Extended First Half of the 20th Century». A: János Horváth (ed.). A Panorama of Hungarian Mathematics in the Twentieth Century (en anglès). Springer, 2006, p. 245-294. ISBN 3-540-28945-3. 
  • Kuhn, Harold W. «A tale of three eras: The discovery and rediscovery of the Hungarian Method» (en anglès). European Journal of Operational Research, Vol. 219, Num. 3, 2012, pàg. 641-651. DOI: 10.1016/j.ejor.2011.11.008. ISSN: 0377-2217.
  • Rapcsák, Tamás «The life and works of Jenő Egerváry (1891–1958)» (en anglès). Central European Journal of Operations Research, Vol. 18, Num. 1, 2010, pàg. 59-71. DOI: 10.1007/s10100-009-0127-x. ISSN: 1435-246X.
  • Rózsa, P. «Jenő Egerváry a Great Personality of the Hungarian Mathematical School» (en anglès). Periodica Polytechnica Electrical Engineering, Vol. 28, Num. 4, 1984, pàg. 287-298. ISSN: 2064-5260.
  • Tamássy, L. «Differential Geometry». A: János Horváth (ed.). A Panorama of Hungarian Mathematics in the Twentieth Century (en anglès). Springer, 2006, p. 245-294. ISBN 3-540-28945-3. 

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jenő Egerváry» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Frank, András. «Eugene Egerváry». Egerváry Research Group on Combinatorial Optimization, 2002. Arxivat de l'original el 6 de setembre 2020. [Consulta: 5 octubre 2020]. (anglès)
  • «Egerváry Jenő». Arcanum. [Consulta: 5 octubre 2020]. (hongarès)
Registres d'autoritat
Bases d'informació