José Cavalcanti de Alburquerque y Padierna
Fotografiat per Kaulak vers 1909. | |
Nom original | (es) José Cavalcanti (es) José Cavalcanti de Alburquerque y Padierna de Villapadierna |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 1r desembre 1871 San José de las Lajas (Cuba) |
Mort | 3 abril 1937 (65 anys) Sant Sebastià (Guipúscoa) |
Capità general de la II Regió Militar | |
27 març 1930 – 21 abril 1931 | |
Capità General de la VI Regió Militar | |
20 març 1926 – 27 març 1930 | |
Capità general de les Illes Balears | |
5 novembre 1924 – 20 març 1926 ← Fernando Carbó Diaz – Luis Aizpuru y Mondéjar → | |
Cap de la Casa Militar del Rei | |
15 juny 1924 – 6 novembre 1924 ← Joaquim Milans del Bosch i Carrió – José Zabalza e Iturriria → | |
Diputat al Congrés dels Diputats | |
16 gener 1915 – 16 març 1916 ← Pedro de Miranda Cárcer Circumscripció electoral: Betanzos | |
Comandant en cap Regiment de Caçadors de cavalleria Alfons XII Nº 21 | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid |
Ocupació | polític, militar |
Carrera militar | |
Lleialtat | Restauració borbònica |
Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol |
Rang militar | general de brigada |
Comandant de (OBSOLET) | Regiment de Caçadors de cavalleria Alfons XII Nº 21 |
Conflicte | Campanya de 1909 i càrrega de Taxdirt |
Participà en | |
20 setembre 1909 | càrrega de Taxdirt |
Altres | |
Títol | Marquès Marquesat de Cavalcanti |
Cònjuge | María de las Nieves Quiroga y Pardo Bazán (1910–1937) |
Premis
|
José Cavalcanti de Alburquerque y Padierna (castellà: José Cavalcanti) (San José de las Lajas i l'Havana, 1 de desembre de 1871 - Sant Sebastià, 3 d'abril de 1937) va ser un militar espanyol, marquès de Cavalcanti.
Biografia
Nascut a San José de las Lajas l'1 de desembre de 1871,[1] es va fer cèlebre per la càrrega de Taxdirt contra 1500 rifenys el 20 de setembre de 1909,[2][3] rao per la qual va rebre la Creu Llorejada de Sant Ferran.[2][4] En 1910 es va casar amb Blanca Quiroga,[2] filla d'Emilia Pardo Bazán. Fou elegit diputat a La Corunya pel districte de Betanzos a les eleccions de març de 1914.[1] Nomenat Comandant General de Melilla en 1921, va ser destituït i reemplaçat pel General Sanjurjo.[5] Va ser un dels generals africanistas que van donar suport al cop d'estat de Primo de Rivera al setembre de 1923, formant part de l'anomenat cuadrilátero.[6] Cavalcanti, que va proposar sense èxit a Alfons XIII l'ús de la força contra la declaració de la Segona República en 1931,[7] s'uní també en 1932 a la conspiració de la Sanjurjada.[8][9] Fou jutjat i condemnat en novembre de 1932.[9]
Va morir a Sant Sebastià el 3 d'abril de 1937 durant la Guerra Civil.[10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Cavalcanti de Alburquerque y Padierna, José». Histórico de Diputados 1810-1977. Congrés dels Diputats.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «El general Cavalcanti». ABC, 07-04-1937, pàg. 11.
- ↑ Pando, 1999, p. 186.
- ↑ Gutiérrez Flores i Gudín de la Lama, 2005, p. 96.
- ↑ Gudín de la Lama, 2014, p. 195-207.
- ↑ Fleming i Fleming, 1977, p. 86.
- ↑ Tuñón de Lara, 1981, p. 7.
- ↑ 9,0 9,1 Gutiérrez Flores i Gudín de la Lama, 2005, p. 39.
- ↑ «D. José Cavalcanti de Alburquerque y Padierna». ABC p. 35, 02-04-1946.