Josep Thomas i Bigas

Plantilla:Infotaula personaJosep Thomas i Bigas

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 febrer 1852 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort8 octubre 1910 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Berna (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógravador, impressor, fotogravador Modifica el valor a Wikidata

Josep Thomas i Bigas (Barcelona, 28 de febrer de 1852 - Berna, 8 d'octubre de 1910) va ser un fotogravador i impressor català.

Biografia

Fill del mestre d'obres Eudald Tomàs, va cursar estudis d'arquitectura i, casat amb Mercè Corrons, va tenir dos fills el 1876, Eudald i Josep, els quals també van participar en el negoci familiar.

Societat Heliogràfica Espanyola

El 1875 fundà amb Joan Serra i Pausas, Heribert Mariezcurrena i Miquel Joaritzi Lasarte la Societat Heliogràfica Espanyola, empresa que va introduir a l'Estat espanyol la tècnica de l'heliografia, més tard coneguda com a fototípia, per a la impressió d'imatges en llibres i revistes. L'any 1877, Thomas i Meriezcurrena viatjaren a París, on estudiaren la tècnica del fotogravat al taller Gillot.[1] D'aquesta època destaca la publicació de l'obra Album Pintoresc Monumental, encarregat per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques. L'empresa va ser dissolta el 1879, però Joaritzi i Mariezcurrena van continuar l'activitat al mateix local del carrer Consell de Cent, 258.[2]

Casa Thomàs

El 1880, Josep Thomas va obrir un nou establiment a la Gran Via de Barcelona. Amb el seu propi negoci, va continuar amb la recerca de noves tècniques i va ser un dels primers a aplicar l'autotípia, patentada per Georg Meisenbach. Entre 1895 i 1898 1895, va fer construir unes noves instal·lacions al carrer de Mallorca amb un projecte de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner (vegeu Casa Thomàs).[3][2][4]

La Casa Thomàs, una de les impremtes més grans d'Europa a l'època, va destacar per la seva producció, a partir dek 1901, de postals il·lustrades amb reproduccions d'obres d'art o amb fotografies de paisatges i poblacions de tot Espanya.[5][6] També són destacables les seves impressions de llibres per al mercat nacional i internacional,[7] en especial els d'art, com la sèrie de monografies El Arte en España. Això va ser possible gràcies al coneixement de diverses tècniques d'impressió, com ara colografia, litografia, cromotípia o la fototípia, i el gravat en color (tricromia).{sfn|Tarrés Pujol|2007}} Aquest domini de la tècnica es va reflectir en la gran qualitat dels cartells, cromos o revistes produïdes per la impremta. Entre els títols més destacats de la Fototípia Thomas estan la revista gràfica La Ilustració Catalana, on van publicar els seus primers fotogravats directes, Pèl & Ploma, la seva predecessora la revista mensual Forma, «publicació ilustrada d'art espanyol antic i modern i d'obres estranjeres existents a Espanya»,[1] o Museum,[8] entre d'altres.

Fou també la principal distribuïdora a Espanya del paper Ton, anomenat així per la mateixa Casa Thomàs.[9]

A la seva mort el 1910, la impremta va ser continuada pels hereus de Josep Thomas després de la seva mort l'any 1910, fins a finals de la dècada dels 1940, aproximadament, com a Hijos de J. Thomas.[10]

Des del 1975, part del fons fotogràfic de la Casa Thomàs es conserva a l'Arxiu Històric Fotogràfic de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. Està format per unes 22.000 imatges de paisatges i arquitectura preses per diversos fotògrafs anònims que treballaven per encàrrec. Dins d'aquest fons, també hi ha una part important de reproduccions d'obres d'art.[11]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Josep Thomas i Bigas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ 2,0 2,1 Tarrés Pujol, 2007.
  3. ↑ «Fundació Lluís Domènech i Muntaner». Arxivat de l'original el 13-05-2013.
  4. ↑ Permanyer, 1998.
  5. ↑ «Málaga-Sevilla / Sevilla-Málaga: Una mirada als inicis del segle xx». Centro de Tecnología de la Imagen de la Universidad de Málaga - Institut d'Estudis Fotogràfcs de Catalunya. Arxivat de l'original el 21-06-2013.
  6. ↑ «Fotografies de la platja de La Concha». Institut d'Estudis Fotogràfcs de Catalunya. Arxivat de l'original el 21-06-2013.
  7. ↑ Sánchez Vigil, Juan Miguel «La fotografía en la Enciclopedia Espasa» (en castellà). Berceo. Instituto de Estudios Riojanos [Logroño], 149, 2005, p.69. ISSN: 0210-8550 [Consulta: 9 novembre 2012].
  8. ↑ «Museum: revista mensual de arte español antiguo y moderno y de la vida artística contemporánea». Biblioteca Digital d'Història de l'Art Hispànic. Universitat Autònoma de Barcelona. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015.
  9. ↑ Fontbona, Francesc. Summa Artis. XXXII. Madrid: Espasa-Calpe, 1988, p. 434-436. 
  10. ↑ «Publisher: Hijos de J. Thomas» (en anglès). Open Library. [Consulta: 16 novembre 2012].
  11. ↑ «Col·lecció Thomas a l'Arxiu Històric Fotogràfic de l'IEFC». Institut d'Estudis Fotogràfcs de Catalunya. Arxivat de l'original el 25-06-2010.

Bibliografia i enllaços externs

  • Permanyer, Lluís «La casa y el obrador de Thomas». La Vanguardi, 06-12-1998.
  • Tarrés Pujol, Jaume «Josep Thomas i la 'Sociedad helográfica española': orígens de les impressions en fotogravat a l'Estat». Revista Cartòfila. El Cercle Cartòfil de Catalunya [Barcelona], 26, desembre 2007.
  • «Registro de autoridad de Thomas (Fototipia, Barcelona, 1880-ca.1950)» (en castellà). Archivo Fotográfico CTI-UMA. Centro de Tecnología de la Imagen, Universidad de Málaga. Arxivat de l'original el 23-06-2013.
  • «Catálogo de carteles» (en castellà). Los carteles de la guerra civil española. Centro Documental de la Memoria Histórica.
Registres d'autoritat
Bases d'informació