Joseph Anglada

Plantilla:Infotaula personaJoseph Anglada

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Joseph Luc Baudile Anglada Modifica el valor a Wikidata
18 octubre 1775 Modifica el valor a Wikidata
Ceret (Vallespir) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 desembre 1833 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Montpeller (França) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómetge, químic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia de les Ciències de Torí (1834–) Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Joseph Anglada [nt 1][nt 2] (Ceret, 18 d'octubre del 1775 - Montpeller, 19 de desembre del 1833) va ser un metge i químic nord-català.[3]

Biografia

Era fill de Joseph-François Anglada, que va ser [nt 3] un químic i metge reconegut, i també era nebot[1] del degà de la facultat de dret de Montpeller. Joseph Anglada estudià a la universitat de Montpeller i s'hi doctorà en ciències el 1797. Fou professor suplent a l'Escola Central de Perpinyà el 1802. De l'any 1803 al 1809 va tenir cura del Conservatori de la Facultat de medecina de Montpeller [6] i exercí de professor de química (1809-1833) i degà (1814, 1816-1820) de la Facultat de Ciències de la universitat. També va ser professor (1820), catedràtic de terapèutica i matèria mèdica i, del 1824 al 1833, catedràtic de medicina legal a la Facultat de Medicina. Entre els seus deixebles va tenir Antoine Jérôme Balard, descobridor del brom. Va ser autor de diverses publicacions de caràcter mèdic i especialment d'un Traité des eaux minérales... que elaborà a petició del Consell General dels Pirineus Orientals, i aprofitant [5] observacions i anàlisis efectuades per Dominique Bouis a partir del 1818.

Va ser membre corresponent de l'Académie Royale de Médecine.

El seu fill, Charles Anglada (Montpeller, 28 d'octubre del 1809 - 4 d'abril del 1878) va ser metge i professor de la universitat de Montpeller. El 1869 fou distingit amb el grau de cavaller de la Legió d'Honor.[7]

Obres

  • «Doctrine générale des maladies chroniques». Magasin encyclopédique, 1812.
  • Appercu (sic) sur quelques unes des qualités et des connoissances nécessaires au médecin, [thése] présenté à l'École de Santé de Montpellier. Montpellier: impr. de F. Seran, Gras et Coucourdan, 1796. 
  • Discours d'ouverture du cours de médecine légale à la faculté de Montpellier en 1826. Montpellier: Jean Martel ainé, impr., 1826. 
  • Anglada, Joseph. Memoires pour servir à l'histoire générale des Eaux Minerales Sulfureuses et des eaux thermales. París - Montpellier: Gabon - Sevalle, 1827-1828. [Enllaç no actiu] Imprès a la impremta Tastu de París
  • Traité des eaux minérales et des établissemens thermaux du departement des Pyrénées-Orientales. París - Montpellier: chez Baillière - chez Sevalle, 1833.  («volum 1 digitalitzat». «volum 2 digitalitzat».) Reeditat: Perpignan: Imp. L'Indépendant, 1899
  • Anglada, J; Anglada, Charles (rev.). Traité de toxicologie générale, enviasagée dans ses rapports avec la physique, la pathologie, la thérapeutique et la médecine légale. París: chez Baillière, 1835. 
  • Anglada, Joseph; Bouis, D. Notice sur les établissements thermaux de Vernet, Pyrénées-Orientales. S.l.: Alby, 1837. 
  • Notice sur les eaux acidules,alcalino-ferrugineuses du Boulou et de Saint-Martin-de-Fenouillar, Pyrénées-Orientales. Montpellier: Imp. X.Jullien, 1840.  Reeditat: Perpignan: Imp. L'Indépendant, 1899

Bibliografia

  • «Joseph Anglada (1775-1833): un savant cérétan le créateur du thermalisme». La Semaine du Roussillon, nº 232, 28 sept-4 oct 2000, pàg. 16.[Enllaç no actiu]
  • Rivet, Régis. «Un médecin de Perpignan professeur à l'Université de Montpellier: Joseph Anglade (1775-1833)». A: Histoire des sciences et des techniques industrielles... Actes du 106e Congrès des sociétés savantes. Perpinyà: Centre de Recherches historiques et juridiques de l'Université de Paris, 1981, p. 111-119. [Enllaç no actiu]
  • Delile, Alire Raffeneau. Funérailles de Mr Anglada, professeur de médecine légale de la Faculté de médecine de Montpellier, professeur de chimie et ex-doyen de la Faculté des sciences de la même ville, membre du Conseil académique, membre correspondant de l'Académie royale de médecine, etc.: discours de Mr le professeur Delile, prononcé aux funérailles de Mr Anglada, le samedi 21 décembre 1833. Montpellier: impr. A. Ricard, 1833. 

Notes

  1. ↑ Joseph Luc Baudile de noms de fonts [1] Josep Anglada i Cabaner segons la GEC [2]
  2. ↑ Hi hagué, posterior, un altre Joseph Anglada també professor de la universitat de Montpeller, que el 1882 era metge-inspector quan publicà Notice sur la station thermale d'Eaux-Chaudes (Basses-Pyrénées). 
  3. ↑ Joseph-François Anglada (Ceret, 1750 - ?) començà els seus estudis a la universitat de Montpeller i els continuà a París gràcies a una beca de l'intendent del Rosselló Louis Hyacinthe Raymond de Saint-Sauveur. Metge de formació, passà tres anys al Jardí Reial de les Plantes Medicinals, a París, per formar-se amb el químic Antoine François de Fourcroy, un dels primers seguidors de Lavoisier. Tingué consulta a l'hospital militar de Perpinyà a partir del 1770 [4] i fou nomenat intendent de les Aigües a Molig el 1785. Va ser el primer catedràtic de química (1786) i rector (1789) de la universitat de Perpinyà. A aquesta institució creà i equipà el laboratori de química i sembla que contribuí aquè la formació dels farmacèutics de la província passés a ser universitària, en comptes de fer-ho passant aprenentatge com fins aleshores. Com a metge inspector general dels exèrcits, Anglada fou comissionat el 1793 per preparar els llits hospitalaris per a les tropes que s'havien d'acantonar al Rosselló cara a les futures campanyes contra Espanya[5]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Fitxa de Joseph Anglada, per Françoise Huguet et Boris Noguès, al web "Les professeurs des facultés des lettres et des sciences en France au XIX siècle (1808-1880)» (en francès). [Consulta: 1r juny 2015].
  2. ↑ «Joseph Anglada». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 16.  (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
  4. ↑ McPhee, Peter «À propos des «lumières» en Roussillon: le lien artésien». Domitia, nº 11, 2010, pàg. 83. Arxivat de l'original el 2016-03-04 [Consulta: 3 juny 2015].
  5. ↑ 5,0 5,1 Izarn, Pierre «La Faculté de Médecine de Perpignan au XVIIIe siècle». Histoire des sciences médicales, tome XXVI, nº 1, 1992.
  6. ↑ «Les grands noms de l'UM2, al web de la universitat de Montpeller» (en francès). Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r octubre 2014].
  7. ↑ «Expedient de Raimond-Joseph-Charles Anglada, al web de la Legió d'Honor» (en francès). [Consulta: 1r juny 2015].
Registres d'autoritat
Bases d'informació