Juan Zapatero y Navas
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 juliol 1810 Ceuta (Espanya) |
Mort | 9 maig 1881 (70 anys) Madrid |
Senador al Senat espanyol | |
10 agost 1877 – 9 maig 1881 Circumscripció electoral: senador vitalici | |
Senador al Senat espanyol | |
2 febrer 1876 – 10 agost 1877 Circumscripció electoral: província de Zamora | |
Capità general d'Aragó | |
28 maig 1865 – 5 gener 1866 ← Joaquín del Manzano y Manzano | |
Senador al Senat espanyol | |
8 novembre 1863 – 21 desembre 1868 Circumscripció electoral: senador vitalici | |
Capità general de Galícia | |
13 agost 1862 – 28 maig 1865 ← Atanasio Alesón y Cobos – José María Laviña y Prats → | |
Governador civil de Barcelona | |
11 febrer 1857 – 21 juliol 1857 ← Melchor Ordóñez y Viana – Agustín Torres Valderrama → | |
Capità general de Catalunya | |
10 octubre 1854 – 3 juliol 1858 ← Domingo Dulce i Garay – Domingo Dulce i Garay → | |
Activitat | |
Ocupació | militar, polític |
Carrera militar | |
Rang militar | coronel (1837–) |
Premis
|
Juan Zapatero y Navas fou un militar espanyol destacat a Catalunya.[1]
Biografia
Juan Zapatero y Navas (Ceuta 1810 - Madrid 1881) fou un militar de professió que a la guerra contra els carlins obtingué al País Basc el grau de coronel (1837). Posteriorment fou destinat a Catalunya on participà en l'assetjament de Barcelona de 1843. L'any següent, participà en els assetjaments de Figueres, Alacant i Cartagena aconseguint el grau de brigadier. Amb l'alçament del juliol del 1854 el govern el nomenà governador militar de Catalunya. Al març del 1855 li fou encomenada interinament la capitania general de Catalunya, i pel juny n'esdevingué titular en propietat.[2]
Governador militar de Catalunya
En l'exercici d'aquest càrrec es caracteritzà com a home dur i cruel, simplista i arbitrari. Darrere la formalitat d'un judici militar, protagonitzà l'eliminació de Josep Barceló, líder obrer, amb l'execució del qual pensava acabar amb la qüestió obrera. Sota la seva direcció es portà a terme, després de la vaga general del 1855, la repressió contra les associacions obreres, contra els dirigents demòcrates i contra la milícia nacional. En produir-se a Barcelona l'aixecament contra la caiguda d'Espartero, esclafà la revolta amb una gran bany de sang. Arribà a suprimir, fins i tot, les societats de socors mutus. Com a recompensa per la seva activitat repressiva fou promogut a tinent general l'agost del 1856. Popularment fou conegut com el Tigre de Catalunya.[2]
Altres Destinacions
Un cop relevat de Catalunya, fou capità general d'Andalusia (1858-1859), Galícia (1862-1865) i Aragó (1865-1866), conseller d'Estat (1866-1867). Es retira del 1868 al 1874, i amb la Restauració se li concedí el títol del marquès de Santa Marina (1875).[2] Fou, encara, director general dels cossos d'estat major (1875) i director general del cos i quarter d'invàlids (1877-1881).[3] Fou també senador vitalici per la província de Zamora. Moriria a Madrid l'any 1881.[4]
Referències
- ↑ «Juan Zapatero y Navas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «JUAN ZAPATERO Y NAVAS (1810-1981)(Marqués de Santa Marina)». Xtec. [Consulta: 8 setembre 2011].
- ↑ «CAPITANS GENERALS A CATALUNYA (1800-2003)». Xtec. [Consulta: 8 setembre 2011].
- ↑ «ZAPATERO Y NAVAS, Juan. Marqués de Santa Marina». Senado de España. [Consulta: 8 setembre 2011].