Ksi del Bover
 Ksi del Bover | |
|---|---|
| Tipus | estel, estrella variable eruptiva, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV  |
| Tipus espectral (estel) | G7 V[1] |
| Constel·lació | Bover |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Radi | 0,83 R☉ |
| Magnitud aparent (V) | 4,593 (banda V)[2] |
| Temperatura efectiva | 5.511 K[3] |
| Paral·laxi | 148,98 mas[4] |
| Moviment propi (declinació) | −66,43 mas/a [4] |
| Moviment propi (ascensió recta) | 154,98 mas/a [4] |
| Velocitat de rotació estel·lar | 3,26 km/s[5] |
| Velocitat radial | 1,39 km/s[6] |
| Gravetat superficial equatorial | 34.000 cm/s²[3] |
| Ascensió recta (α) | 14h 51m 23.3799s[4] |
| Declinació (δ) | 19° 6' 1.6994''[4] |
| Metal·licitat | −0,14[7] |
| Edat estimada | 200 milions d'anys |
| Format per | ksi Boo A (en)  ksi Boo B (en) |
| Catàlegs astronòmics | |
SAO 101250 (Catàleg SAO) 2MASS J14512328+1906034 (2MASS) HD 131156 (Henry Draper Catalogue) HIP 72659 (Catàleg Hipparcos) HR 5544 (Catàleg d'Estrelles Brillants) IRAS 14490+1918 (IRAS) GJ 566 (Gliese Catalogue of Nearby Stars) ξ Boo (nomenclatura de Bayer) ADS 9413 AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken) 1ES 1449+19.3 (Einstein Slew survey, Version No. 1) CCDM J14513+1906AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) IDS 14468+1931 AB (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès) PLX 3360 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques) LSPM J1451+1906 (LSPM-NORTH catalog) ASCC 871237 (All-sky Compiled Catalogue) BD+19 2870 (Bonner Durchmusterung) GC 19991 (Catàleg General de Boss) HIC 72659 (Hipparcos Input Catalogue) IRC +20276 (Two-Micron Sky Survey) JP11 2546 (JP11) N30 3355 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30) PPM 130930 (Catàleg d'estrelles PPM) RBS 1439 (ROSAT All-Sky Survey Bright Source Catalogue) ROT 2124 (Catàleg de velocitats rotacionals dels estels) TD1 17778 (Catàleg de Fluxes Estel·lars Ultraviolats TD1) UBV 12367 (UBV) UBV 12949 (UBV) uvby98 100131156 ABV (Catàleg fotoelètric fotomètric uvbyβ) WDS J14514+1906AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington) 1RXS J145123.1+190606 (1RXS) EUVE J1451+19.1 (The first Extreme Ultraviolet Explorer source catalog) ksi Boo (Catàleg General d'Estrelles Variables) 2EUVE J1451+19.1 (The second Extreme Ultraviolet Explorer source catalog) SPOCS 621 (Spectroscopic Properties of Cool Stars) SPOCS 2890 (Spectroscopic Properties of Cool Stars) [GKL99] 307 (Catalogue and bibliography of the UV Cet-type flare stars and related objects in the solar vicinity) RX J1451.3+1905 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT) RX J1451.3+1906 (X-ray survey of the Large Magellanic Cloud by ROSAT) [ZEH2003] RX J1451.3+1906 1 (The Hamburg/RASS Catalogue of optical identifications. Northern high-galactic latitude ROSAT Bright Source Catalogue X-ray sources) WEB 12488 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue) 37 Boo (nomenclatura de Flamsteed) TIC 311180437 (TESS Input Catalog) AG+19 1391 (AGK3U) | |
Ksi del Bover (ξ Bootis) és un estel binari de magnitud aparent +4,55 en la constel·lació del Bover, el pastor de bous. S'hi troba a només 22 anys llum de distància del Sistema Solar i forma part del corrent d'estels de l'Associació estel·lar de l'Ossa Major. L'estel conegut més propera a Ksi Bootis és Gliese 526, distant 6,9 anys llum.[8]
L'estel principal del sistema, Ksi del Bover A (GJ 566 A), és una nana groga de tipus espectral G8V, una mica més freda i menys lluminosa que el Sol.[9] La seva temperatura superficial és de 5.130 K i la seva lluminositat és la meitat de la que té el Sol. La seva massa (entre 0,90 i 0,94 masses solars) i el seu radi (0,89 radis solars) revelen un estel una mica més petit que el Sol, però l'edat del qual sembla significativament menor, compresa entre 60 i 1.000 milions d'anys. Presenta intensa activitat cromosfèrica i és un estel variable BY Draconis, amb una variació de 0,15 magnituds al llarg d'un cicle de 10,137 dies.[10]
L'estel secundari, Ksi del Bover B (GJ 566 B), és una nana taronja de tipus K4V amb una massa entorn del 70% de la massa solar i un radi el 71% del solar.[11] La seva lluminositat és només el 6,1% de la del Sol. La separació entre ambdues estels fluctua entre 16,5 i 50,7 UA en una òrbita excèntrica en la qual empren uns 152 anys a completar.[8]
Petites variacions en la velocitat orbital de Ksi del Bover B poden deure's a l'existència d'un tercer cos amb una massa entre 1 i 9 vegades la massa de Júpiter orbitant al voltant d'aquest estel.[12]
Referències
- ↑ Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 Parsecs: The Northern Sample. I» (en anglès). Astronomical Journal, 4, octubre 2003, pàg. 2048–2059. DOI: 10.1086/378365.
- ↑ «Photometric and astrometric observations of close visual binaries». Astronomy and Astrophysics, 1982, pàg. 221–235.
- ↑ 3,0 3,1 «Lithium abundance patterns of late-F stars: an in-depth analysis of the lithium desert» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 12-06-2018, pàg. 55–55. DOI: 10.1051/0004-6361/201732209.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ David Montes «Chromospheric activity and rotation of FGK stars in the solar vicinity» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, setembre 2010, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/200913725.
- ↑ David Montes «A spectroscopy study of nearby late-type stars, possible members of stellar kinematic groups» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, octubre 2010, pàg. A12. DOI: 10.1051/0004-6361/201014948.
- ↑ Ulrike Heiter «Stars within 15 Parsecs: Abundances for a Northern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 2, febrer 2005, pàg. 1063–1083. DOI: 10.1086/427250.
- ↑ 8,0 8,1 Xi Bootis (Solstation)
- ↑ GJ 566 A - Star in double system (SIMBAD)
- ↑ Xi Bootis Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)
- ↑ GJ 566 B - Star in double system (SIMBAD)
- ↑ Campbell, B., Walker, G. A. H., & Yang, S. «A search for substellar companions to solar-type stars». Astrophysical Journal, 331, 1988. pp. 902-921.
| Estrelles (llista) |
| ||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Asterismes | |||||||||||||
| Exoplanetes |
| ||||||||||||
| Cúmuls estel·lars |
| ||||||||||||
| Galàxies |
| ||||||||||||
| Cúmuls de galàxies |
| ||||||||||||
| Altres objectes astronòmics |
| ||||||||||||
| Events astronòmics |
| ||||||||||||
 Portal d'astronomia | |||||||||||||
