Líquid extracel·lular
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/25/Cellular_Fluid_Content.jpg/220px-Cellular_Fluid_Content.jpg)
El líquid extracel·lular[1] (LEC, en anglès ECF, extracellular fluid) fa referència al líquid corporal fora de les cèl·lules. La resta s'anomena líquid intracel·lular.
En alguns animals, inclosos els mamífers, el líquid extracel·lular pot dividir-se en dos subcompartiments importants, líquid intersticial i plasma sanguini. El LEC també inclou al líquid transcel·lular; essent només prop del 2,5 % del LEC.
En els humans, la concentració de glucosa normal del líquid extracel·lular que és regulat per homeòstasi, és aproximadament de 5 mM.
El pH del líquid extracel·lular està ben regulat per buffer del voltant de 7,4.
El volum del líquid extracel·lular és típicament 15L (dels quals 12L corresponen al líquid intersticial i 3L són plasma).
Continguts del LEC
- Cations principals:
- Sodi (140 mM)
- Potassi (4 mM)
- Calci (2 mM)
- Anions principals:
- Clor (110 mM)
- Carbonat de hidrogen (26 mM)
És més pobre en proteïnes comparat amb el líquid intracel·lular.
Referències
- ↑ Consulta al Termcat, 2023: El terme fluid extracel·lular és incorrecte.
Enllaços externs
- Merck Dorlands: f_10 12369270
- Diccionari eMedicine: fluid extracel·lular Arxivat 2007-12-13 a Wayback Machine.