Manuel Robles Aranguiz
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 25 agost 1884 Bilbao (Biscaia) |
Mort | 28 gener 1982 (97 anys) Beskoitze (França) |
Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Partit Nacionalista Basc 24 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Biscaia (capital) | |
Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Partit Nacionalista Basc 7 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Biscaia (capital) | |
Diputat a les Corts republicanes | |
9 octubre 1931 – 9 octubre 1933 ← José Antonio Aguirre i Lecube Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Biscaia (província) | |
Activitat | |
Lloc de treball | Madrid Tarba Bilbao Buenos Aires Begoña Beskoitze |
Ocupació | polític, sindicalista, tipògraf |
Partit | Partit Nacionalista Basc |
Membre de | |
Fills | Estitxu, Irkus Robles-Arangiz, Iker Robles-Arangiz, Ugutz Robles-Arangiz, Alatz Robles-Arangiz |
Manuel Robles Aranguiz (Begoña, Bilbao, 1884 - Beskoitze, Lapurdi, 1982) fou un sindicalista i polític basc. Tipògraf de professió, fou un dels fundadors del sindicat nacionalista basc ELA-STV el 1911 i del que en fou secretari general durant la major part de la seva vida. EL 1908 es va afiliar al PNB i treballà al diari Euzkadi. Es va haver d'exiliar a Argentina i a Tarbes durant la dictadura de Primo de Rivera el 1924-1927 i va donar suport la fracció Aberri del partit, dirigida per Eli de Gallastegui.
Fou elegit diputat pel Partit Nacionalista Basc a les eleccions generals espanyoles de 1931, 1933 i 1936. En esclatar la guerra civil espanyola es mantingué del costat dels republicans, i juntament amb Manuel de Irujo fou un dels artífex que el PNB es mantingués fidel al govern republicà. El 1938 hagué d'exiliar-se a Iparralde, on fundà el Comité de Ayuda a los Vascos i durant la Segona Guerra Mundial col·laboraria amb Xarxa "Alsace-Lorraine" de la Resistència francesa, raó per la qual fou condecorat per Charles de Gaulle. El 1952 tornà clandestinament a Bilbao per a reorganitzar el sindicat, però el 1953 fou detingut i empresonat a Martutene. Fou alliberat poc després per pressions internacionals i el 1960 torna a Iparralde. En el III Congrés d'ELA-STV, celebrat a Eibar el 30 i 31 d'octubre de 1976 fou escollit per a ocupar la Presidència, càrrec que va ocupar fins a la seva mort.
Enllaços externs
- Biografia