María Ángeles Parejo Jiménez
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 22 març 1969  (55 anys)Terrassa (Vallès Occidental) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Alçada | 171 cm | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | futbolista | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Esport | futbol | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Posició a l'equip | Davantera | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
María Ángeles Parejo Jiménez (Terrassa, Vallès Occidental, 22 de març de 1969) és una exfutbolista catalana.[1]
Davantera, començà a practicar el futbol a l'Escola de Futbol de Terrassa i, posteriorment, jugà al Centre d'Esports Sabadell Futbol Club, amb el qual competí a la Lliga catalana i la Copa Generalitat. Després d'un torneig internacional, el 1988 fou fitxada pel president del Torino per 300.000 pesetes, juntament amb la seva germana bessona Isabel.[2] A la Lliga italiana desenvolupà gran part de la seva carrera esportiva. Destacà les tretze temporades que jugà amb el Sassari Torres (1990-2002, 2010-11), amb el qual guanyà quatre Serie A (1993-1994, 1999-2000, 2000-2001, 2010-2011), quatre Copes d'Itàlia (1991, 1995, 2000, 2001) i dues Supercopes italianes (2000-01, 2011-12). També jugà a l'Atletico Oristano (2003-05), Olbia (2005-06), Roma CF (2006-09) de la Sèrie A2, ASD Reggiana (2009-10), guanyant una Copa d'Itàlia. Competí professionalment a la Lliga japonesa amb el Takaruza Bunny el 1998. Es retirà de la competició als quaranta-dos anys.[3]
Internacional amb la selecció espanyola en divuit ocasions entre 1988 i 1999,[4] debutà amb disset anys. Competí a l'Eurocopa de 1997, anotant el primer gol de la selecció en una competició internacional i finalitzant en tercera posició.[5] Fou escollida en l'equip ideal del torneig.[6]
L'octubre de 2023 en una entrevista al diari Marca denuncià les condicions i el masclisme sofert a la selecció espanyola per part de la Federació Espanyola de Futbol.[1]
Palmarès
- Clubs
- 4 Lligues italianes de futbol femenina (1993-1994, 1999-2000, 2000-2001, 2010-2011)
- 5 Copes d'Itàlia de futbol femenina (1991, 1995, 2000, 2001, 2010)
- 2 Supercopes italianes de futbol femenina (2000-01, 2011-12).
- 1 Campionat d'Itàlia de Sèrie A2 (2007-08)
- Selecció espanyola
- 1 medalla de bronze al Campionat d'Europa de futbol de 1997
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Menayo, David. «Las hermanas Parejo, Ángeles e Isabel: "Nosotras también nos quejamos, pero no nos escucharon"» (en castellà). Marca, 25-10-2023. [Consulta: 19 juny 2024].
- ↑ Morán, Jorge. «Ángeles Parejo y el machismo en el fútbol femenino: "O te acuestas conmigo o cuento que eres lesbiana"» (en castellà). El Desmarque, 25-10-2023. [Consulta: 19 juny 2024].
- ↑ Roldán, Isabel. «Italia despide a su última gran 'donna' española» (en castellà). As, 25-05-2011. [Consulta: 19 juny 2024].
- ↑ Villarrubia, Begoña. «A l'assalt del Mundial». Mundo Deportivo p. VIII-IX, 01-05-1998. [Consulta: 19 juny 2024].
- ↑ G. Gil, Aimara; Griñán, Marta. «¡Cómo hemos cambiado! 25 años de la gesta de La Roja» (en castellà). As, 08-07-2022. [Consulta: 19 juny 2024].
- ↑ «Parejo, en la selección de la UEFA» (en castellà). El País [Madrid], 14-07-1997. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 19 juny 2024].