Marie-Humbert Vicaire
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 desembre 1906  Brest (França) |
| Mort | 2 octubre 1993 (86 anys) Friburg (Suïssa) |
| Religió | Catolicisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Història de les religions, edat mitjana, història del cristianisme, medievalisme, traducció del llatí, traducció de l'alemany i traducció al francès |
| Ocupació | historiador de l'Església, historiador, sacerdot catòlic, traductor, medievalista, biògraf, professor d'universitat, teòleg |
| Ocupador | Universitat de Friburg Església Catòlica |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
Premis
| |
Marie-Humbert Vicaire, de nom de naixement Paul Vicaire (23 de desembre de 1906 - † 2 d'octubre de 1993) fou un frare dominic francès, historiador de Sant Domènec de Guzman, de l'Orde de Predicadors i de la vida religiosa a l'edat medieval, sobretot de les heretgies.
Fou alumne de Pierre Mandonnet, i el succeí com a professor d'història de l'Església a la Facultat de Teologia de la Universitat de Friburg (Suïssa). El 1965, amb el canonge Étienne Delaruelle, creà els col·loquis de Fanjeaux, les actes dels quals es publicaren d'ençà el 1966 a la sèrie de Cahiers de Fanjeaux.
Obres
- Histoire de saint Dominique, París 1957
- Dominique et ses prêcheurs, París 1977
Bibliografia
- Guy Bedouelle, « L'historien de saint Dominique », préface à Marie-Humbert Vicaire, Histoire de saint Dominique, Paris, Le Cerf, 2004, p. I-IV.
- Jean-Louis Biget, « Le Père M. H. Vicaire, historien de saint Dominique », Mémoire dominicaine, 20, 2006, p. 205-235.