Marie-Louise Dubreil-Jacotin

Plantilla:Infotaula personaMarie-Louise Dubreil-Jacotin

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Marie Louise Amélie Jacotin Modifica el valor a Wikidata
7 juliol 1905 Modifica el valor a Wikidata
17è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 octubre 1972 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Presidenta Société Mathématique de France

← André Lamothe (en) Tradueix – Szolem Mandelbrojt →
Catedràtica
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Göttingen (1931–1932)
Universitat d'Oslo (1929–1930)
École Normale Supérieure (1926–1929)
Lycée Jules-Ferry (–1923)
Liceu Chaptal (1923–1926) Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaSur la détermination rigoureuse des ondes permanentes périodiques d'ampleur finie Modifica el valor a Wikidata (1934 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiHenri Villat i Ernest Vessiot Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtica, física Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París (1956–1972)
Universitat de Poitiers (1943–1956)
Universitat de Lió (1939–1943)
Universitat de Rennes (1934–1939) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralLéonce Lesieur (en) Tradueix i Thomas Blyth (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePaul Dubreil Modifica el valor a Wikidata
Premis
  • (1938)  Premi Henri de Parville
  • (1935)  Cours Peccot Modifica el valor a Wikidata

Marie-Louise Dubreil-Jacotin Marie-Louise Dubreil-Jacotin (17è districte de París, 7 de juliol de 1905 - 16è districte de París, 19 d'octubre de 1972) va ser una matemàtica francesa.

Vida i Obra

Des de la seva infància, tots els seus estre va assenyalar la seva aptitud i facilitat per les matemàtiques. El seu pare v aconseguir fer-la entrar al Lycée Jules-Ferry, on va acabar el batxillerat el 1923. Després de ser admesa (de forma extraordinària, ha que no acceptaven dones) al Liceu Chaptal per a preparar-se per a l'ingrés a les Grandes Écoles, el seu pare va emmalaltir i morir, fet que va retrasar el seu ingrés a l'École Normale Supérieure fins al 1926. Ingrés que també va ser polèmic ja que havent obtingut la segona millor nota, va ser retrasada fins al lloc 21é per a que no podés obtenir beca completa. Va ser amb la campanya del periodista Fernand Hauser[1] i l'ajut del polític progresista Édouard Herriot, ministre del govern, que va aconseguir veure restaurats els seus drets.[2] Es va graduar el 1929 i va obtenir el doctorat a la universitat de París el 1934.[3]

El curs posterior a la seva graduació, 1929-1930, va estar a la universitat d'Oslo, estudiant amb Vilhelm Bjerknes les oscil·lacions atmosfèriques. En retornar el 1930 es va casar amb l'algebrista Paul Dubreil, amb qui van estar fent estudis de post-grau a Alemanya, on va rebre la forta influència d'Emmy Noether.[4] Després de ser professora assistent a les universitats de Rennes i de Lió, el 1943 va ser nomenada professora titular a la universitat de Poitiers on va romandre fins al 1956, quan va obtenir una plaça docent permanent a la universitat de París.[5]

Els seus primers treballs científics versen sobre mecànica de fluids, amb l'estudi de certs problemes de moviments rotatoris i l'estudi de les ones en fluids homogenis o heterogenis.[3] A partir de la seva estança a Poitiers, es va interessar per l'àlgebra i va treballar, conjuntament amb el seu marit, en la teoria dels semigrups[6] i en l'estudi de les estructures algebraiques ordenades.[7] D'entre les sevs nombroses publicacions, al ressenyar l'article, publicat el 1948 dins del llibre Les grands courants de la pensée mathématique, titulat Figures de Mathématiciennes, on explica magistralment la vida i l'obra d'unes quantes dones matemàtiques que han deixat petjada en la història de la disciplina.[8]

Referències

  1. ↑ Hollings, 2014, p. 165.
  2. ↑ Charretton, 2013, p. 6426.
  3. ↑ 3,0 3,1 Lesieur, 1973, p. 1.
  4. ↑ Kosmann-Schwarzbach, 2015, p. 229.
  5. ↑ Kosmann-Schwarzbach, 2015, p. 230.
  6. ↑ Hollings, 2014, p. 166.
  7. ↑ Blyth, 1974, p. 345 i ss.
  8. ↑ Dubreil-Jacotin, 1971, p. 268 i ss.

Bibliografia

  • Blyth, T.S. «Dubreil-Jacotin Inverse Semigroups» (en anglès). Proceedings of the Royal Society of Edinburgh Section A: Mathematics, Vol. 71, Num. 4, 1974, pàg. 345-360. DOI: 10.1017/S0080454100010943. ISSN: 0080-4541.
  • Charretton, Christine. «Dubreil-Jacotin, Marie-Louise». A: Béatrice Didier, Antoinette Fouque, Mireille Calle-Gruber (eds.). Le Dictionnaire universel des créatrices (en francès). Éditions des femmes, 2013. ISBN 9782721006318. 
  • Dubreil-Jacotin, Marie-Louise. «Women Mathematicians». A: François Le Lionnais (ed.). Great Currents of Mathematical Thought (en anglès). Dover Publications, 1971. ISBN 0-486-49578-7. 
  • Hollings, Christopher. Mathematics across the Iron Curtain: A History of the Algebraic Theory of Semigroups (en anglès). American Mathematical Society, 2014. ISBN 978-1-4704-1493-1. 
  • Kosmann-Schwarzbach, Yvette «Women mathematicians in France in the mid-twentieth century» (en anglès). Journal of the British Society for the History of Mathematics, Vol. 30, Num. 3, 2015, pàg. 227-242. DOI: 10.1080/17498430.2014.976804. ISSN: 1749-8430.
  • Lesieur, L. «Marie-Louise Dubreil-Jacotin, 1905–1972» (en francès). Semigroup Forum, Vol. 6, Num. 1, 1973, pàg. 1-2. DOI: 10.1007/BF02389102. ISSN: 0037-1912.

Enllaços externs

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Marie-Louise Dubreil-Jacotin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Macho Stadler, Marta. «Marie-Louise Dubreil-Jacotin, algebrista». Euskal Herriko Unibertsitatea, 2014. [Consulta: 3 octubre 2021]. (castellà)
  • Macho Stadler, Marta. «Marie-Louise Dubreil-Jacotin, una matemática inspirada por Emmy Noether». Euskal Herriko Unibertsitatea, 2020. [Consulta: 3 octubre 2021]. (castellà)
Registres d'autoritat
Bases d'informació