Mas Guinardó

Epònimtorrent de la Guineu DadesTipusMasia CaracterístiquesEstil arquitectònicarquitectura eclèctica Localització geogràficaEntitat territorial administrativael Guinardó (Barcelonès) LocalitzacióAntic del Guinardó, 1-15 i Pl. Salvador Riera, 4-5

41° 25′ N, 2° 10′ E / 41.42°N,2.17°E / 41.42; 2.17

Bé integrant del patrimoni cultural catalàId. IPAC30249 Bé amb protecció urbanísticaTipusbé amb elements d'interèsId. Barcelona2794

El Mas Guinardó és una masia barcelonina que dona nom al barri del Guinardó de Barcelona. És un indret amb molta història, fins i tot amb llegendes, com les que fan referència als bandolers i a Rocaguinarda. Durant els segles xvii i XVIII va servir de talaia per dirigir els setges de Barcelona. El 1652 la rendició de la ciutat es va fer en aquest mas. El 1894 Salvador Riera i Giralt comprà el Mas Guinardó i el 1896 feu el mateix amb el mas Viladomat, al final de la Rambla Volart, avui desaparegut. El 1897 s'aprova la urbanització de tot aquest territori. El 1906 es transformà en la seu de l'Associació de Propietaris i Veïns del Guinardó, que ha jugat fins ara una funció social. Actualment és el Casal d'Entitats Mas Guinardó.^[1]

És en un lloc privilegiat del Guinardó al cim de l'antigament nomenat Puig Cogoll (on hi havia un colomar), amb una panoràmica sobre el pla de Barcelona. Segons es diu, aquest mas ha donat nom a tot el barri, ja que pel seu vessant nord-est hi discorria l'antic Torrent de la Guineu, que en català medieval s'anomenava Guinarda, i que probablement hagi derivat en Guinardó.^[2]

El seu ús original era el d'una explotació agrícola amb l'habitatge unifamiliar pertanyent al segle xv.

Durant la Guerra de Successió espanyola, el mes d'abril de 1706 l'exèrcit borbònic la va fer servir com a caserna militar per organitzar el setge de Barcelona.^[3]

Ara bé, la fesomia actual de la casa li fou atorgada a final de segle xix, en què fou adquirida per Salvador Riera que encarregà al mestre d'obres Pere Bosch la realització d'un projecte d'urbanització dels terrenys del mas, aprovat el 1897.

L'any 1906 es convertí en la seu de l'Associació de Propietaris del Guinardó i s'iniciaren les obres de remodelació de la façana, amb la realització d'estucats modernistes i el coronament central curvilini amb motius florals entre les balustrades del terrat.

A finals dels anys vuitanta va ser adquirida i restaurada per l'Ajuntament de Barcelona, segons consta en una placa d'agraïment de Barcelona Activa a la Casa d'Oficis per a la millora de la gestió urbanística per la seva participació en la rehabilitació de l'edifici. Actualment és el Casal d'Entitats Mas Guinardó.

La seva situació estratègica ha donat peu a moltes llegendes com la del bandoler osonenc Perot Rocaguinarda que, segons es diu, va viure un temps pel Guinardó abans d'embarcar com a capità dels terços castellans cap a Nàpols. El que sí que està documentat és el fet que l'indret -per la seva estratègica situació- serví de talaia per dirigir les operacions de setge de la ciutat de Barcelona durant la de Guerra de Successió Espanyola (1711-1714).

Segons la tradició, el mas va ser habitat per Joan Josep d'Àustria, on rebé els consellers de Barcelona el 1652 per tal de pactar la capitulació de la ciutat.

• Bou i Roura, Lluís. Ajuntament de Barcelona. Itineraris Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona, 2002. Dipòsit legal B.22.877-2002. ISBN 84-7609-991-6. 

• Mas Guinardó. Edifici amb història al web de l'Ajuntament de Barcelona