Merlet olivaci
Pyrgus serratulae  | |
|---|---|
 Imago a les Muntanyes del Taure, Niğde, Turquia | |
| Dades | |
| Hoste | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 174377 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Hesperiidae |
| Tribu | Pyrgini |
| Gènere | Pyrgus |
| Espècie | Pyrgus serratulae (Rambur, 1839) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Hesperia serratulae |
El merlet olivaci (Pyrgus serratulae)[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Hesperiidae.
Distribució
Present a gran part d'Europa, des de la península Ibèrica, centre de la península Itàlica als Apenins i sud de Grècia fins al centre d'Alemanya, Polònia, sud de Lituània i est de la Rússia europea. També present a l'Àsia temperada des de Turquia, Líban i l'Iran fins al centre i sud de Sibèria, Mongòlia, Transbaikàlia i nord-est de la Xina. Absent de les principals illes mediterrànies, excepte Còrsega, mentre que a les illes Britàniques és completament absent.[3][4][5] A la península Ibèrica es troba sobretot al terç nord, a excepció de Galícia, mentre que a la resta només es troba en diversos sistemes muntanyosos, com ara els sistemes Central, Ibèric i Bètics, sent però molt escàs en aquests darrers. A Catalunya es troba als Pirineus, Prepirineus, Serralada Transversal i Montseny, mentre que als Ports de Tortosa-Beseit hi havia estat present, però no es disposa de dades recents.[6]
Descripció
Envergadura alar d'entre 24 i 28 mm.[5] Lleuger dimorfisme sexual en presentar el mascle un plec costal a l'ala anterior i un pinzell de pèls a la tíbia de la pota posterior. Anvers de l'ala anterior amb el fons bru fosc sovint amb una escamació grisa a la base i diverses petites taques blanques, sobretot a la meitat exterior. Anvers de l'ala posterior també de color bru fosc amb taques blanquinoses difuses, menys evidents que les de l'ala anterior i, a vegades, absents. Ambdues ales tenen les fímbries escaquejades. Revers de l'ala anterior similar a l'anvers, però més clara. Revers de l'ala posterior amb el fons verd oliva o gris verdós i diverses taques blanques, de les quals en destaca una d'arrodonida a la part superior de la base (espai E7).[6]
Hàbitat
Llocs oberts i assolellats, com ara prats, clarianes humides o matollars.[4][5] Rang altitudinal des dels 50 m fins als 2600 m.[4][6] L'eruga s'alimenta de diverses rosàcies de caràcter herbaci del gènere Potentilla, sobretot P. neumanniana, però també P. hirta, P. nevadensis, P. pedata, P. recta o P. reptans, tot i que en zones de muntanya també utilitza espècies del gènere Geum o apiàcies del gènere Astrantia.[5][4]
Període de vol i hibernació
Vola en una generació generalment entre mitjans de maig i juliol, en emergència prolongada en altitud, mentre que als Pirineus s'han registrat adults ja a finals d'abril.[4] Hiverna com a eruga.[5]
Comportament i particularitats biològiques
Els adults són molt mòbils i els mascles troben les femelles durant els seus desplaçaments.[5]
Espècies ibèriques similars
- Merlet major (Pyrgus alveus)
- Merlet boreal (Pyrgus andromedae)
- Merlet ruderal (Pyrgus armoricanus)
- Merlet bessó (Pyrgus bellieri)
- Merlet alpí (Pyrgus cacaliae)
- Merlet reial (Pyrgus carthami)
- Pyrgus cinarae
- Merlet rogenc (Pyrgus cirsii)
- Merlet comú (Pyrgus malvoides)
- Merlet dels erms (Pyrgus onopordi)
- Pyrgus sidae
Galeria
-
Anvers d'un adult -
Revers d'un adult
Referències
- ↑ «Merlet olivaci». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 7 setembre 2024].
- ↑ «Pyrgus serratulae» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 7 setembre 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
Enllaços externs
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquiespècies |
- Asturnatura (castellà)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)