Moixí

Infotaula d'ésser viuMoixí
Suillus bellinii Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Píleu

Capell convex simple

Làmina

Himeni adnat

Edibilitat

Bolet comestible

Estípit

Estípit nuu

Color de les espores

Marró

Ecologia

Micoriza

Estat de conservació
Risc mínim
UICN122090798 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreBoletales
FamíliaSuillaceae
GènereSuillus
EspècieSuillus bellinii Modifica el valor a Wikidata
Kuntze, 1898
Nomenclatura
BasiònimBoletus bellinii Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Boletus bellinii Modifica el valor a Wikidata

El moixí[1][2] (Suillus bellinii), també anomenat moixí blanc i molleric clar, és un molleric de terra baixa.[2][3]

Morfologia

Barret de fins a 15 cm, inicialment hemisfèric, més tard convex i fins i tot estés; blanquinós de jove, cremós més tard i en madurar d'ocraci a brunenc, manté sempre el marge blanquinós; superfície llisa, brillant, molt mucosa en temps humit.

Tubs de groc palla a groc olivaci; porus fins, arrodonits, de groc pàl·lid a groc olivaci, es taquen e color vermellós amb l'edat; de joves exsuden gotetes lletoses o rogenques.

Cama de molt curta a curta, no acostuma a superar el diàmetre del barret; cilíndrica, sense anell; de blanquinosa a cremosa, amb granulacions de brunes a bru vermelloses

Carn ferma durant temps però perd la consistència quan és adult; cremosa, groga sobre els tubs i vinosa sota la cutícula; olor afruitada; tast dolcenc.[4][2]

Hàbitat

Des de l'estiu a finals de tardor; de terrenys costaners o de plana, no es troba en zones montanes; exclusivament en pinedes (pi pinyoner, pinastre i pi blanc).[3][2]

Comestibilitat

Comestible, dels més apreciats del grup [2]

Comentaris

Existeix una forma de barret completament groc, groc daurat pàl·lid, el moixí groc (Suillus bellinii f. luteus Pérez-de-Greg).[5] Creix en pinedes de pi blanc. S'ha observat en territori catalanídic meridional i territori mallorquí. Creix a la tardor, en sòls rics en carbonat de calci i és termòfil.

Referències

  1. Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  3. 3,0 3,1 Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.
  4. «Moixí (Suillus bellinii) · micopedia.cat». [Consulta: 8 agost 2023].
  5. Pérez-De-Gregorio, M. Àngel «Aportació al coneixement dels macromicets de l'illa de Mallorca II». Revista Catalana de Micologia, 18, 2007, pàg. 9–18.
Bases de dades taxonòmiques
COL EOL GBIF IF IN MycoBank NCBI OTL