Monestir de Shio-Mgvime

Nom en la llengua original(ka) შიომღვიმე DadesTipusMonestir Construcciósegle VI Localització geogràficaEntitat territorial administrativaMtskheta-Mtianeti (Geòrgia)

41° 51′ 44″ N, 44° 38′ 25″ E / 41.86236°N,44.64025°E / 41.86236; 44.64025

Monument Cultural destacat de Geòrgia

El monestir de Shio-Mgvime (georgià: შიომღვიმე, literalment ‘la Cova de Shio’) és un complex monàstic medieval de Geòrgia, a prop de la ciutat de Mtskheta. Està situat en un estret congost de pedra calcària a la riba nord del riu Kura, a uns 30 km de Tbilissi, capital de Geòrgia.

Segons una tradició històrica, la primera comunitat monàstica en aquest lloc va ser fundada pel monjo Shio, un dels tretze pares assiris del segle vi que van arribar a Geòrgia com a missioners cristians.^[1] Es diu que sant Shio va passar els últims anys com a ermità en una cova profunda a la vora de Mtskheta, posteriorment anomenada Shiomghvime (‘la Cova de Shio’) en el seu honor. L'edifici més antic, el monestir de Sant Joan Baptista, una església cruciforme, molt simple i estricta en el disseny, de fet data d'aquest temps, c. 560-580,^[2] i les coves pels monjos encara són visibles al voltant del monestir i al llarg de la carretera que condueix al complex. L'església té una cúpula octogonal coberta amb un sostre cònic i una vegada va albergar un iconòstasi de pedra magistralment adornat que ara s'exhibeix al Museu d'Art de Geòrgia a Tbilissi. El monestir va ser una mica alterat als segles XI i XVIII, però ha conservat en gran part l'arquitectura originària.

L'església Superior (zemo eklesia), anomenada així per Theotokos, és part central del complex de Shio-Mgvime, construïda a començaments del segle xii a instàncies del rei David IV de Geòrgia. Inicialment una església amb cúpula, va ser posteriorment destruïda per una invasió estrangera i restaurada, el 1678, com una basílica. Un refetor va ser construït entre els segles XII i XVII i es comunica directament amb la cova de Sant Shio. Una petita capella del segle xii adornada amb murals medievals es troba separada en un pujol proper.

Shio-Mgvime es va convertir ràpidament en la comunitat monàstica més gran de Geòrgia i, cap a finals del segle vi, estava poblada per uns 2.000 monjos. Es va convertir en un centre viu d'activitats culturals i religioses i va romandre sota el patrocini personal del catolicós de Geòrgia. David IV de Geòrgia (1089-1125) el va convertir en un domini reial i va dictar regulacions (typicon) per al monestir (1123). La caiguda del regne medieval georgià i les incessants invasions estrangeres van provocar el declivi del monestir.

Va veure un relatiu reviscolament quan el rei georgià Jordi VIII (r. 1446-1465) va atorgar Shio-Mgvime i les seves terres a la família noble de Zevdginidze Amilakhvari, a qui el monestir va servir com a cementiri familiar fins a la dècada de 1810.

El monestir va ser devastat per les invasions perses enviades per Abbas I el Gran, de la dinastia safàvida, el 1614-1616. El príncep Givi Amilakhvari el va reconstruir el 1678, però l'ocupació otomana de Geòrgia en la dècada de 1720 va provocar una altra devastació i despoblament de Shio-Mgvime. Restaurat pel príncep Givi Amilakhvari el 1733, el monestir va ser arrasat i els monjos van ser massacrats pels perses menys de dos anys més tard. Posteriorment, Shio-Mgvime es va restaurar i l'interior es va renovar al segle xix, però mai no va recuperar la importància i paper anterior en la vida espiritual de Geòrgia. Sota el govern bolxevic, el monestir va ser tancat, però ara està obert i atreu molts pelegrins i turistes.

• 
  Cúpula
• 
  Detall de la cúpula
• 
  Detall de fresc
• 
  Absis pintat

• K'artuli Sabch'ota Entsiklopedia (Encyclopaedia Georgiana), vol. 11, p. 6, Tb., 1987.