Nigritel·la

Nigritel·la

Nigritella
Nigritella rhellicani
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Asparagales
Família	Orchidaceae
Subfamília	Orchidoideae
Gènere	Nigritella Rich., 1818
Espècies

Nigritel·la, Nigritella. és un gènere de plantes amb flors dins les orquídies. Tenen una inflorescència subcònica.

El nom del gènere (Nigritella) deriva del llatí i es refereix al color fosc de l'espècie tipus (Nigritella nigra).

Són plantes herbàcies que fan com a màxim 30 cm d'alt. La seva forma biològica prevalent és la de geòfit bulbós.

La inflorescència és una curta espiga terminal amb forma intermèdia entre globosa i piramidal (o també una forma de tipus ovoïdal). L'espiga fa d'1 a 3 cm.

El fruit és una càpsula amb nombroses llavors dins. Les llavors no tenen endosperma i els embrions són poc diferenciats formats per poques cèl·lules. Aquestes plantes viuen en simbiosi amb micorices i això significa que només es poden desenvolupar si aquests fongs les infecten. Això es deu a la poca substància de reserva que tenen les llavors cosa que impedeix una germinació normal.

La difusió és a Europa, inclosos els Països Catalans. El seu hàbitat són eñsprats alpins en zones calcàries.^[1] Viuen entre els 1000 i els 2700 m d'altitud.

La posició taxonòmica d'aquest gènere està en vies de definició donat que alguns botànics el consideren un gènere independent mentre d'altres l'uneixen al gènere afí Gymnadenia (secció Nigritellae

• Nigritella nigra subsp. rhellicani (Teppner & E.Klein) H.Baumann, Künkele & R.Lorenz, 2004 - Nigritella comuna;
• Nigritella nigra subsp. rhellicani var. flava Jaccard: amb flors de color groc
• Nigritella nigra subsp. rhellicani var. pallida R.Keller: amb flors blanques amb orles de rosa
• Nigritella nigra subsp. rhellicani var. robusta P.Delforge: amb la tija més grossa (fins a 1 cm de diàmetre) i inflorescència molt densa (fins a 150 flors);
• Nigritella nigra subsp. rhellicani var. subcarnea A.Camus: amb flors de color taronja
• Nigritella nigra subsp. austriaca Teppner & E.Klein, 1990 - Nigritel·la austriaca;
• Nigritella corneliana (Beauverd) Gölz & H.R.Reinhard, 1986 - Nigritel·la de Cornelia Rudio;
• Nigritella rubra (Wettst) K.Richt., 1890 - Nigritella roja;
• Nigritella cenisia G.Foelsche & al. (1998) –
• Nigritella dolomitensis (Teppner & E.Klein) Hedrén, E.Klein & Teppner (2000) – Nigritella de les Dolomites.
• Nigritella archiducis-joannis Teppner & E.Klein (1985)
• Nigritella carpatica (Zapal.) Teppner, E.Klein & Zag. (1994)
• Nigritella gabasiana Teppner & E.Klein (1993)
• Nigritella lithopolitanica Ravnik (1978)
• Nigritella runei (Teppner & E.Klein) Kreutz (2004)
• Nigritella stiriaca (Rech.) Teppner & E.Klein (1985)

• 
  N. runei
• 
  N. nigra subsp. nigra

Els híbrids són freqüents amb les espècies del gènere Gymnadenia. Altres gèneres per hibridar-se són Pseudorchis i Orchis.^[2]

• 
  Gymnigritella_suaveolens (Gymnadenia conopsea × Nigritella rhellicani)
• 
  Gymnigritella heufleri (Gymnadenia odoratissima × Nigritella rhellicani)

• Satyrium L.
• Habenaria R.Brown
• Gymnadenia R.Br. (1813)

Es fa servir en jardineria rústega i alpina.

• T.G. Tutin, V.H. Heywood et Alii, Flora Europea, Cambridge University Press 1976. ISBN 052108489X
• Rossi W. Orchidee d'Italia. Quad. Cons. Natura 15. Min. Ambiente - Ist. Naz. Fauna Selvatica, Bologna, 2002.
• Giacomo Nicolini. Enciclopedia Botanica Motta. Volume terzo. Milano: Federico Motta Editore, 1960, pag. 92. 
• Sandro Pignatti. Flora d'Italia. Volume terzo. Bologna: Edagricole, 1982, pag. 725. ISBN 8850624492. 
• AA.VV.. Flora Alpina. Volume 2. Bologna: Zanichelli, 2004, pag. 1114. 
• Alfio Musmarra. Dizionario di botanica. Bologna: Edagricole. 
• Eduard Strasburger. Trattato di Botanica. Volume secondo. Roma: Antonio Delfino Editore, 2007, pag. 807. ISBN 8872873444. 
• Judd-Campbell-Kellogg-Stevens-Donoghue. Botanica Sistematica - Un approccio filogenetico. Padova: Piccin Nuova Libraria, 2007, pag. 287. ISBN 978-88-299-1824-9. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nigritel·la

• «Index synonymique de la flore de France». [Consulta: 24 gener 2010].
• «Botanica Sistematica». [Consulta: 24 gener 2010].