Norman Levinson
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 agost 1912  Lynn (Massachusetts) |
| Mort | 10 octubre 1975 (63 anys) Boston (Massachusetts) |
| Causa de mort | càncer de cervell |
| Grup ètnic | Jueus |
| Formació | Universitat de Cambridge (1934–1935) Revere High School (–1929) Institut de Tecnologia de Massachusetts - enginyeria elèctrica (1929–1934) |
| Tesi acadèmica | On the Non-Vanishing of a Function (1935 ) |
| Director de tesi | Norbert Wiener |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Institut de Tecnologia de Massachusetts (1937–1975) Institut d'Estudis Avançats de Princeton (1935–1937) |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Estudiant doctoral | Fred Brauer, John Nohel, Warren Loud, Harold S. Shapiro, Donald Aronson, Raymond Redheffer, Robert Brayton, Violet Haas, Francis Scheid, Harold Knapp, Robert Davis, Edgar Gilbert, Jacob Levin, David Sattinger, Samuel Saslaw, Peter Rosenbaum, Stuart Hastings, Victor Mizel, Zdzislaw Melzak, Robert H. Scanlan, Lawrence Jones, Donald Thomsen, Bruce Bogert, Jack Kotik, Seymour Haber, Leopold Flatto, Robert Kemp, Redmond O'Brien, Donald Trumpler, Howard Conner, Norman Wagner, John Scott-Thomas, Ronald Becker i Stuart Nelson |
| Localització dels arxius |
|
| Família | |
| Cònjuge | Zipporah Fagi Wallman |
Premis
| |
Norman Levinson (Lynn, 11 d'agost de 1912 - Boston, 10 d'octubre de 1975) va ser un matemàtic estatunidenc.
Fill d'una família immigrant russo-jueva molt pobre, va aconseguir acabar els estudis secundaris a Revere (Massachusetts) el 1929[1] i entrar a l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) on va conèixer Norbert Wiener el curs 1933-34 i amb qui va mantenir una llarga amistat i col·laboració científica.[2] En graduar-se en enginyeria elèctrica el 1934, el director del departament i el propi Wiener, li van aconseguir una beca per estudiar un curs a la universitat de Cambridge sota la direcció de G.H. Hardy.[3] En retornar, el 1935, va obtenir el doctorat al MIT i, a continuació, va estar dos cursos a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, supervisat per John von Neumann.[4] El 1937 Wiener el va proposar al MIT per substituir Jesse Douglas, qui estava malalt, però l'antisemitisme de l'època no ho va fer possible, fins que Hardy, en una visita a Boston, va insinuar al director Vannevar Bush, irònicament, que potser la seva institució s'hauria de denominar Institut de Teologia de Massachusetts.[5] Levinson va ser contractat i va fer tota la seva carrera acadèmica al MIT fins a la seva mort el 1975.[6]
Levinson va publicar més d'un centenar d'articles i monografies científiques.[7] El seu camp de treball més notable va ser el de l'anàlisi complexa,[8] incloent les seqüències d'exponencials, transformades de Fourier i sèries de Dirichlet.[9] També va fer recerca en altres camps com l'anàlisi estocàstica i, en els últims anys de la seva vida, la funció zeta de Riemann.[10]
Referències
- ↑ Aronson, 2013, p. 2.
- ↑ Robinson, 1982, p. 899-900.
- ↑ Aronson, 2013, p. 3.
- ↑ Nohel i Sattinger, 1998, p. xvi.
- ↑ Aronson, 2013, p. 4.
- ↑ Nohel i Sattinger, 1998, p. xvii.
- ↑ Nohel i Sattinger, 1998, p. xviii-xxvi.
- ↑ Aronson, 2013, p. 5.
- ↑ Robinson, 1982, p. 888.
- ↑ Nohel i Sattinger, 1998, p. 306 i ss.
Bibliografia
- Aronson, D.G. «Norman Levinson 1912–1975» (en anglès). Biographical Memoirs of National Academy of Sciences, 2013, pàg. 1-25.
- Nohel, John A.; Sattinger, David H. Selected Papers of Norman Levinson (en anglès). Birkhäuser, 1998. ISBN 0-8176-3862-8.
- Robinson, Enders A. «A historical perspective of spectrum estimation» (en anglès). Proceedings of the IEEE, Vol. 70, Num. 9, 1982, pàg. 885-907. DOI: 10.1109/PROC.1982.12423. ISSN: 0018-9219.
- Zikkos, E. «On a theorem of Norman Levinson and a variation of the fabry gap theorem» (en anglès). Complex Variables, Theory and Application, Vol. 50, Num. 4, 2005, pàg. 229-255. DOI: 10.1080/02781070500032804. ISSN: 1026-7409.
Enllaços externs
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Norman Levinson» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Robinson, Enders A. «Levinson, Norman». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 2 juny 2022]. (anglès)
- Muñoz García, Amelia. «Norman Levinson: fiel al MIT». Radio Sefarad. [Consulta: 2 juny 2022]. (castellà)
- «Norman Levinson». National Academy of Sciences. [Consulta: 2 juny 2022]. (anglès)
- «Zipporah Levinson, Department of Mathematics’ "den mother", dies at age 93». Massachusetts Institute of Technology, 2010. [Consulta: 2 juny 2022]. (anglès)